ICV-EUiA i el 9N: entre l'Escil·la i Caribdis

D'ençà que el President Artur Mas va trencar el consens entre les forces polítiques proconsulta, amb una proposta de procés participatiu, que aquí ja vam caracteritzar com un succedani institucional que devalúa la consulta per falta de garanties democràtiques, s'han produït moviments polítics de tot tipus i en totes direccions entre aquestes forces.

Totes les forces proconsulta excepte CiU destaquen el fet de que el procés plantejat no és la consulta pactada ni té els seus efectes, que el President Mas en fa us partidista, electoralista, i personal, i per últim, que cal convocar noves eleccions al Parlament de Catalunya per iniciar un nou cicle polític.
A partir d'aquí, entren en joc les diferències estratègiques i els interesos tàctics de cada força, en una espiral declarativa que ha situat a una part de la ciutadania en una confusió notable.

ICV-EUiA és l'espai polític que s'ha mostrat més contrariat amb el nou escenari imposat pel President. I no és per menys. És un espai que ha fet un gran esforç per aplegar unitàriament la major diversitat de propostes entorn de l'articulació política de la nació catalana, des del federalisme, el confederalisme, i l'independentisme. A la vegada, i assumint els costos interns i externs, ha fet esforços com qui més per impulsar, amb rigor, aquest procés a Catalunya, a Espanya, a Europa, i al mon. Poques forces han recollit tants suports i de forces tant diferents arreu del planeta (IU, Cha, Anova,Equo, Partit Verd Europeu, Partit de l'Esquerra Europea, Foro de Sao Paulo, entre altres).
Per tant, és normal que davant una proposta devaluada que es vol fer passar per un substitutiu que reemplaci a la consulta, i que alguns porten a una lògica maniquea sobre independència sí o no, ICV-EUiA hagi decidit no acompanyar acríticament aquesta proposta.

Tot seria més fàcil si el President Mas hagués reconegut que això no és la consulta, ni una consulta alternativa, ni "la consulta que ens deixen fer". Perque moltes persones d'aquest espai polític consideren que el 9N no pot ser una data buida, i que si es reconeix per part de tothom aquest dia com una jornada de mobilització i de protesta, el fet de que la gent s'expressi en les urnes, malgrat les mancances del dispositiu utilitzat pel Govern, pot ser un missatge polític clar de que el poble de Catalunya vol decidir el seu futur.

Segons la meva opinió personal, ICV-EUiA haurà de transitar per un delicat equilibri, com els herois de la mitologia clàssica ho van fer entre l'Escil·la i Caribdis.

La Caribdis de la tàctica envolvent del President Mas i el seu complex mediàtic per vestir el 9N d'una cosa que no és, en interés propi? O l'Escil·la de ser col·locats injustament en el bàndol del immobilisme si es dona a entendre que no s'acompanya el nou 9N?.

Tinc la impressió que ICV-EUiA serà l'única força que el 10N continuarà reclamant la celebració d'un referèndum o una consulta comme il faut per a que Catalunya pugui decidir lliurement i amb totes les garanties democràtiques el seu futur. D'altres, de ben segur, hauran passat pantalla, hauran fet un us instrumental de la participació ciutadana i del dret a decidir, i enllaçaran amb el relat electoral directament, parlant d'eleccions "plebiscitàries" i d'un futur Parlament que faci una "declaració d'independència", tots dos conceptes mancats del mínim rigor polític i democràtic exigible, però que el mainstream sobiranista col·locarà com a realitats. Fa poc li deia a uns amics que alguns conceptes del procés em recordaven als productes de l'especulació financera: la valorització d'un concepte sense connexió amb la realitat, i a partir d'aquí, se'n deriven múltiples operacions que fan irreconeixible el producte final del seu origen. Vam plantejar una consulta o referèndum que al nostre parer no té succedanis, ni tampoc substitutius com les "plebiscitàries" o la DUI. I en canvi, el procés s'ha escorat a un relat que encadena totes aquestes coses, i de manera consecutiva: un succedani institucional que porta a unes "plebiscitàries" que porten a una DUI, on l'idea-força primigènia, que era donar la veu al poble en un acte únic per decidir democràticament, queda oblidada.

I per contra, sent tot l'exposat cert, no li podem donar a Mariano Rajoy la foto de la desunió, de la confusió, i del fracas del 9N, sigui quin sigui el format definitiu.

ICV-EUiA està abordant aquesta situació amb visió ampla i tenint en compte la complexitat del moment polític i de la seva pròpia base social i electoral, que viu aquesta situació amb contradiccions, però també amb maduresa, amb fraternitat i empatia, amb capacitat de colocar-se en el pensament dels altres, i amb el convenciment de que si Catalunya ha arribat fins aquest punt, és també per l'aportació feta per la coalició, i pel seu compromís inequívoc amb l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya, reiterat aquests dies per ICV i per EUiA, i per la voluntat de refer al màxim possible la unitat que ens ha portat fins aquí.

Per últim, crec que s'ha d'estar atent a un tercer factor que explicava Enric Juliana en un artícle aquesta setmana: l'aparició de nous actors en la política catalana que han estat al marge del procés, que sense màcula en aquest sentit, i connectant amb el descontent general que es viu a l'Estat espanyol per la crisi social, econòmica, institucional, i cultural, poden irrompre amb força en unes eleccions catalanes avançades, doncs "l'oasi català" (que ja sabem que no era tal) no està al marge de la crisi sistèmica que es viu en el conjunt dels països del Sud d'Europa.

Canvi d'escenari unilateral del 9N

Aquesta setmana s'ha posat fi a un camí compartit per les sis forces polítiques que vam acordar una pregunta i una data per fer un referèndum o una consulta.

Davant el bloqueig permanent del govern del PP a la possibilitat de fer la consulta acordada pel 9N, el President Mas i el seu govern ens proposen una nova fórmula que no té consens de la resta de formacions.

Artur Mas ens proposa un procés participatiu incert, no una consulta, que té com a principal defecte la manca de garanties democràtiques i normes clares per tothom, com ja s'ha pogut veure, i s'anirà coneixent.
Hi ha qui pot pensar que això no es important, que l'important és que es manifesti una voluntat política al marge de les condicions en que es fa. Per EUiA i per ICV-EUiA, no es així. Sense garanties democràtiques i normes clares no hi ha procés deliberatiu lliure i en igualtat de condicions per a totes les opcions, i per tant, no hi ha expressió democràtica verificable ni representativa del conjunt de la societat catalana, i no només d'una part fortament mobilitzada per unes determinades opcions. En aquestes condicions plantejades per Mas, no ens és possible avalar aquesta proposta.

Hagués estat més millor, sobretot per conservar la unitat, que és el que ens fa més forts davant l'immobilisme, fer un reconeixement honest de quina és la situació, explicar-ho al conjunt de la societat catalana, i en el marc més ampli possible, com el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, acordar com continuàvem acumulant forces i raons per poder fer la consulta, inclus plantejant on nou calendari, abans de plantejar succedanis institucionals que la degraden.
Segurament haver consensuat els nous passos amb la societat civil, amb la mobilització social com a manifestació d'una voluntat majoritària, hagués estat més raonable, i més fàcil d'acceptar per les forces polítiques favorables al dret a decidir, i encara s'està a temps de reconduir aquest aspecte.

Però no. El President Mas ha canviat unilateralment les condicions enmig de la partida en benefici propi, i sense explicar tots els detalls a la ciutadania. També ha afirmat que la consulta del 9N no era la "consulta definitiva", i que això tothom ho sabia. És fals: la consulta del 9N tenia mancances per no ser referendària, però hagués donat un missatge polític valuós per si mateix, sense necessitat de segones voltes, que en tot cas, s'haurien d'haver acordat a posteriori i novament amb consens de totes les forces polítiques i socials.

Artur Mas ens planteja un gran acte sobiranista amb suport institucional i lligat a un escenari preelectoral: les anomenades eleccions plebiscitàries, que formalment no existeixen, però que podrien tenir aquest caràcter amb dues variants. O amb una llista conjunta de partidaris per la independència. O amb llistes separades, però amb un punt comú al programa de cada força sobre la independència.

Sòc de la opinió personal de que cap de les dues hipòtesis podrien ser acceptades per ICV-EUiA.
No es pot acceptar la "llista de país" perque CiU i ICV-EUiA tenim projectes de país completament oposats. El model de país i l'exercici de la sobirania no només s'expressen en relació a l'Estat espanyol o la Unió Europea, sino especialment en els aspectes socials i democràtics, on CiU ha demostrat una manca de sensibilitat cap a la situació que viu la majoria social d'aquest país, i sobre els canvis que aquella reclama sobre les maneres de fer política.
I en la segona variant, no podem pactar com a punt programàtic el que és una qüestió profundament ideològica. L'anomenada Declaració Unilateral d'Independència no té cabuda en un espai que s'ha definit com a punt de trobada entre federalistes, sobiranistes, i independentistes. El punt de trobada d'aquestes sensibilitats és l'exercici del dret a decidir, que requereix d'un referèndum o una consulta, i que la DUI obvia i substitueix per una declaració parlamentària. Només un procés deliberatiu específic, amb totes les garanties i una majoria clara, pot mandatar a un govern a iniciar un procés cap a la independència, especiament en un marc com el de la Unió Europea, que no accepta les vies no pactades, com ja s'ha evidenciat.

L'única llista conjunta que desitjaria és la de les forces que conjuguen canvi social i canvi de statu quo nacional alhora, i que tenen una perspectiva de canvi constituent pel conjunt del cicle polític que ara comença. Unitat sobre programa, amb un calendari clar, i amb la voluntat de sumar des del respecte a les diferents posicions estratègiques, per confluir en una acció política comú, amb objectius assolibles. En altres paraules, plantejar un full de ruta unitari amb l'escenari complet, amb eleccions al Parlament, municipals i generals, que pugui facilitar una sortida al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol en el marc d'altres canvis socials i democràtics, sumant energies dels processos de canvi que hi ha al conjunt de l'Estat.

Sí i llibertat de vot

El Consell Nacional d'EUiA va aprovar aquest dimecres dia 1 una consulta interna per establir el posicionament col·lectiu d'EUiA davant la consulta sobre el futur polític de Catalunya convocada pel 9 de Novembre. La consulta interna es farà el dissabte 18 d'Octubre.

La proposta planteja com a primera opció que EUiA es pugui posicionar com organització pel Sí a la primera pregunta, i la llibertat de vot a la segona pregunta. És a dir, que EUiA en el seu conjunt pugui dir Sí a que Catalunya sigui un Estat, i que hi hagi llibertat de vot per expressar si aquest Estat ha de ser o no independent. El reglament formula la pregunta amb un Sí o un No a aquesta proposta, i en tot cas, si es diu que No a aquesta proposta inclusiva, es dona l'opció de dir quina altra opció es voldria que EUiA hagués de defensar (Sí-No, Sí-Sí, Si-Abs; no es contempla el NO a la primera pregunta com a opció col·lectiva d'EUiA, perque això queda fora de la política aprovada per EUiA entorn de la idea de la República Catalana).

Jo defenso aquesta proposta de mètode, i defenso votar Sí a la primera pregunta plantejada, és a dir, que EUiA es posicioni col·lectivament pel Sí i Llibertat de Vot, per diversos arguments que exposaré a continuació.

Primer. EUiA no és un partit, és un moviment polític i social plural i divers, tant en les seves tradicions, com en les seves identitats, i també, en les seves propostes nacionals per Catalunya. Hi conviuen federalistes, sobiranistes, i independentistes, en totes les seves varietats, i majoritàriament, EUiA té una proposta federalista de lliure adhesió (la República Catalana), i des de la seva fundació, un vincle amb un projecte federalista estatal que és Izquierda Unida. D'aquesta riquesa hem fet proposta compartida, conceptualitzada com un punt de trobada entre aquestes realitats que tenen un mínim comú: el dret a decidir del poble de Catalunya, la defensa de que el poble català és un subjecte polític amb dret a autodeterminar-se per elegir quina configuració jurídica-política vol per autogovernar-se i relacionar-se amb els demés pobles i Estats. 

Segon. Defenso la idea de que el Sí-No i el Sí-Sí i el Sí-Abs han de cooperar i treballar plegats, i no confrontar ni marcar continuament les diferències, i que per tant, el Sí i Llibertat de vot les inclou a totes, i les posa en positiu, en el intern d'EUiA, i sobretot, cap a la nostra base social i electoral, que també té aquesta pluralitat, com expressen les enquestes sobre les persones que han votat ICV-EUiA. La pregunta del 9N té dues parts gràcies també a la contribució d'ICV-EUiA per donar sortida, i sortida en positiu, a les diferents sensibilitats de canvi que existeixen a la societat catalana.
L'enemic comú és l'immobilisme que no vol la consulta, i l'adversari (encara orfe, per incompareixença) és el No a la primera pregunta de la consulta, perque ens deixa ancorats a l'actual statu quo. 
Per tant, totes les opcions derivades del primer Sí son de caràcter rupturista (en el pla nacional), de superació de l'autonomisme, i d'interpel·lació directa a l'Estat espanyol per moure's i acceptar que Catalunya és un subjecte polític. 
Totes les opcions derivades del primer Sí concorden amb la proposta de República Catalana aprovada per EUiA, que alguns volem federada lliurement a la resta de pobles de l'Estat espanyol, i d'altres, la volen independent de l'Estat espanyol. Però el rellevant avui és: votar i decidir, superar el pacte constitucional del 1978, i que Catalunya esdevingui un Estat, i en funció de la correlació de forces i de l'opinió expressada pel poble, veurem quin tipus d'Estat és.
 
Tercer. No m'interessen els recomptes interns per saber que votarà cadascú el 9N. Aquesta seria una vella lògica de partit, no de moviment, i diria més, de partit petit que busca reafirmar-se en una identitat determinada enfront les altres, i no empeltar-se amb el que avui és majoritari a Catalunya. Altres forces polítiques han intentat posar-li portes al camp en aquesta matèria, i els resultats negatius son més que coneguts. Son moments de canvis en profunditat, d'entendre les corrents de fons i saber-les gestionar en positiu. 
 
I quart. Pensant en l'escenari post 9N, aquesta unitat de federalistes, sobiranistes, i independentistes, serà encara més important, i per tant, el pre 9N s'ha de resoldre en positiu i de manera conjunta.
Si hem pogut votar el 9N, perque les forces rupturistes haurem de posar-nos d'acord per gestionar l'escenari en un sentit constituent, i on es puguin afegir els temes socials i democràtics en el full de ruta del nou país. 
I si no hem pogut votar encara el 9N, per fer possible plegats que hi hagi la consulta, i que els escenaris electorals del 2015 (municipals i generals) puguin contribuïr a aquest fet. 
En aquest sentit, cal fer pedagogia des del Sí-No per convèncer a aquella gent federalista que encara veu en l'independentisme un adversari, que no és així, i que la confluència que volem amb d'altres espais polítics necessita d'aquesta col·laboració.
I els espais del Sí-Sí han de veure al Sí-No com un aliat, i no com una versió més amable d'allò que no volen. Que una part del sobiranisme jugui a assimilar el Sí-No federalista a l'autonomisme és, apart d'injust i fals, debilitar el front rupturista, que existeix, i que té aliats a la resta de l'Estat espanyol, que en cas de ser determinants en les properes eleccions generals, poden ser impulsors d'un procés constituent estatal que esdevingui una via més de solució al repte democràtic plantejat per Catalunya.
Aquest esforç a dues bandes només es pot realitzar amb un punt de trobada ampli i amable que s'hagi reforçat en una praxis compartida de reconeixement mutu, com la proposta inclusiva de la que parlem, no només en uns acords escrits en abstracte.

En definitiva, animo a aquella gent d'EUiA del Sí-No, del Sí-Sí, i del Sí-Abs amb visió inclusiva i que comparteixen les raons que he exposat, a donar suport, amb un Sí a la primera pregunta, a la proposta de Sí i Llibertat de vot plantejada a la consulta interna d'EUiA.