Lliçons del combat entre Grècia i la Troika, per Catalunya, Espanya, i Europa

El combat entre el govern grec de Tsipras i la Troika, i la victòria del NO en el referèndum grec sobre les mesures financeres proposades per les institucions comunitàries ens deixen diverses lliçons de les quals en podem prendre nota per diversos escenaris, a Catalunya, a Espanya i a Europa.

La primera lliçó és la importància de tenir el govern, i més quan es tracta d'un Estat membre de la Unió Europea. Comparteixo la idea de que tenir el govern no és tenir el poder, però tenint el govern és pot desafiar en millor condicions a qui detenta el poder. Aquesta afirmació serveix cap a dintre del Estat, en forma d'utilitzar els marges que donen els seus instruments per fer polítiques públiques que impulsin mesures d'urgència social per mitigar els efectes de la crisi, i cap a fora de l'Estat: la petita Grècia ha posat en qüestió el funcionament del conjunt de la Unió Europea i de l'Eurozona.
No serveix parlar del canvi des de la posició d'espectador: calen majories de canvi disposades a acceptar el repte de governar per transformar, moltes vegades pactant amb d'altres, no només grans grups parlamentaris d'oposició per fiscalitzar o denunciar.

La segona lliçó es la de governar amb el recolçament de la mobilització i tenint en compte l'opinió de la majoria social. SY.RIZ.A no ha abandonat les mobilitzacions contra la Troika pel fet d'estar al govern, i ha renovat el mandat de govern de la manera més democràtica possible: donant la veu a la gent. 
Ara té una doble legitimitat, la de la majoria d'escons, i la de refrendar popularment la principal mesura del govern Tsipras, que és un nou acord sobre el deute que sigui just i reparteixi les càrregues millor per no empobrir a la majoria social grega.

I la tercera lliçó és no renunciar mai a allò troncal del model i del programa, sigui quina sigui la pressió del contrari, que en el cas grec ha arribat a extrems d'autèntic terrorisme polític. Quin contrast amb Hollande o Renzi, que han renunciat a polítiques justes abans de tenir el mínim enfrontament amb els poderosos!.

La combinació d'aquestes tres coses, governar per la gent, amb la gent, i amb convicció, és una referència per les forces de canvi a Europa en el proper cicle polític.

A nivell europeu, i més en concret, del sud d'Europa, cal reforçar una estratègia de guerra de posicions dins la UE, reforçant al govern grec amb nous governs antiausteritaris en la pota intergovernamental de l'entramat institucional de la UE. O dit d'una altra manera: Espanya, Portugal, Itàlia, o França haurien de tenir governs antiausteritat en el proper cicle; no hi ha cap altra prioritat de les forces de canvi del Sud d'Europa: candidatures unitàries al màxim amb capacitat de disputar la majoria de govern des d'una agenda social, antiausteritat, i europeista en un sentit fort, polític, no retòric. És necessita la pressió política de diversos Estats membres en el si de les institucions europees per obrir aquesta nova fase d'una unió fiscal que comporti major unitat política, gairebé un procés constituent d'un nova UE, i evitar la pulsió contrària: el replegament nacional/estatal que beneficia només als creditors i als mercats financers que fan negoci amb les nostres debilitats com a regió econòmica. Encara que sigui a contracorrent, s'han de defensar a Europa els principis de codecisió i sobiranies compartides com a millor antídot contra el dret a decidir de només un pocs sobre uns temes determinats: que els centres econòmics i financers facin servir la sobirania dels seus Estats per condicionar la llibertat política de la resta només es pot contrarrestar amb lògiques transnacionals en un mon que ja funciona per grans regions econòmiques continentals. 

En el cas de l'Estat espanyol: les properes eleccions generals han de girar sobre aquest eix. És obligat que les forces de canvi posin en el centre de l'agenda política l'emergència social i les seves causes: les polítiques d'austeritat que han devastat socialment a la majoria treballadora del Sud d'Europa, i enfocar les solucions en ambdos sentits, en les polítiques públiques de benestar des de l'Estat, les autonomies i els Ajuntaments; i en una solució europea pel conjunt de l'eurozona que suposi un reequilibri en dels costos de la crisi i el seu finançament, com antesala d'un nou sistema fiscal-monetari global de l'eurozona que beneficii al conjunt de la Unió, i no només als països excedentaris del centre i nord de la UE.

I per últim, pel que fa a Catalunya: siguin quan siguin les eleccions catalanes, les forces de canvi catalanes, sense subordinacions, s'han de coordinar amb les forces de canvi estatals en la recerca de solucions compartides a l'emergència social, la regeneració democràtica, i una nova configuració de l'Estat plurinacional i des de la lliure decisió. Si, per canviar-ho tot, ha quedat demostrada la importància de tenir un govern d'un Estat membre de la UE, no seria comprensible que les forces de canvi catalanes no s'impliquin, inclus aquelles que aspiren a que Catalunya esdevingui un estat independent. És qüestió de prioritats estratègiques i timing polític tàctic. Dit d'una altra manera; també hauria de formar part de l'agenda política catalana fer una candidatura estatal que sumi el màxim de forces polítiques, socials i ciutadanes per disputar a PP i PSOE el govern de l'Estat, amb l'eix social i antiausteritat com a principal bandera. Plantejar les eleccions generals sobre l'eix horitzontal Catalunya - Espanya no ens porta a la lògica de canvi, ni social ni nacional, per que la sobirania (amb els condicionants abans esmentats) ja no és juga (només) en aquest camp, i per que la dreta catalana, que se les dona de sobiranista i demana grans acords transversals entorn d'aquest tema, en el més gran debat sobre sobirania que s'ha donat recentment, el referèndum grec, es va posicionar al costat dels que negaven la sobirania pels pobles, i en canvi, la defensaven pels mercats i els governs dels Estats que els donen cobertura.

Balanç com conseller del districte d'Horta-Guinardó per ICV-EUiA (Juliol 2013 - Juny 2015)

El passat 3 de Juny va ser l'últim plenari del Consell de Districte d'Horta-Guinardó. i per tant, acabat el mandat, toca fer balanç de la feina feta durant aquests dos anys d'oposició al govern de CiU.

Vaig entrar com a Conseller de Districte d'Horta-Guinardó el Juliol de 2013, en substitució del company d'EUiA Germán Alonso, per tant les activitats son d'aquests gairebé dos anys al càrrec. Durant l'últim trimestre del 2013, vaig substituir a la portaveu del grup, Anna Mir (ICV) per permís de maternitat, així que la resposta al informe de la regidora d'octubre i novembre 2013, i la intervenció sobre el pressupost 2014 també van anar al meu càrrec.

He fet el seguiment dels Consells de Barri de 5 dels 11 barris del Districte: Montbau, Can Baró, Baix Guinardó, Guinardó, i Font d'en Fargues.  A més, en aquest període he defensat al plenari les seguents iniciatives:


PROPOSICIONS:

-Proposició sobre malnutrició infantil i beques menjador.

-Proposició sobre persones afectades per plans urbanístics.


SEGUIMENT DE PROPOSICIONS:

-Seguiment de proposició de beques menjador.


PREGUNTES:

-Pregunta sobre pobresa energética.

-Pregunta sobre lllistes d'espera en atenció sanitària.

-Pregunta sobre accès lliure, gratuït i universal a l'espai memorialístic del Turó de la Rovira.

-Pregunta sobre l'impacte urbanístic i en la mobilitat de les obres no finalitzades de la L9.


PRECS:

-Prec sobre seguretat a la zona infantil del Parc de les Rieres.

-Prec sobre urbanització del c/Salses.

-Prec sobre l'obertura del c/Brusel.les.

-Prec sobre la frequència de pas i l'estat dels vehicles de la línia 39 de bus.

-Prec sobre la frequència de pas dels busos 39, 45, 76, 185 i el restabliment del bus 117 en diumenges i festius.


En el pla social, hem treballat amb el moviment veïnal i amb les Coordinadores d'Entitats, que son qui fan un seguiment més constant de les problemàtiques globals dels barris. Hem estat en contacte amb les plataformes veïnals dels conflictes més importants del Districte en aquest mandat, com Salvem Torre Garcini, Salvem Plaça Botticelli, Horta vol Institut, o SOS Petit Príncep Blau.
  
ICV i EUiA com organitzacions, però també en el pla institucional, hem estat implicats en dues activitats que es fan al Districte, peró que tenen dimensió de ciutat i nacional: l'homenatge anual del 11 de Setembre a Salvador Allende, i l'homenatge anual a les Brigades Internacionals. En un altre pla, he participat de les activitats en defensa del dret a decidir, amb l'acte que dirigents nacionals d'ANC, Omnium, Súmate, CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, i Procés Constituent van fer al nostre Districte al setembre de 2014.

De les activitats al plenari, quan se'ns ha demanat, hem fet un petit resum per una emisora del districte, 7deRadio.

En global, crec que hem tractat els temes socials que més preocupaven als veïns i veïnes, i dels quals moltes vegades l'equip de govern no en volia parlar. 

Ara comença una altra etapa apassionant, hem participat de la creació i de la campanya de Barcelona en Comú, i hem guanyat les eleccions a la ciutat i al Districte d'Horta-Guinardó.

Com sempre, estic a disposició de Barcelona en Comú per aquest nou repte, i treballaré des d'allà on es cregui que puc aportar millor aquesta experiència com conseller i els meus coneixements polítics globals. No serà fàcil governar Barcelona, però la gent ens ha donat la seva confiança i ara, des del carrer i des de les institucions, treballarem per canviar Barcelona i Horta-Guinardó.

Victòria de Barcelona en Comú: felicitacions i agraïments personals



Vull fer unes línies de felicitació i agraïment, de caràcter estrictament personal, a totes les persones que han fet possible la victòria de Barcelona en Comú a les eleccions municipals. 
Amb moltes d'elles he pogut compartir directament aquesta experiència, tant en les negociacions prèvies per fer realitat un espai de confluència a Barcelona, com essent part de la Coordinadora i del Comité de Campanya de Barcelona en Comú, i del meu grup de barri. He aprés moltíssim al costat de gent molt capaç, amb moltes ganes, i que m'ha fet allargar la mirada més enllà del que podia aportar des de la meva experiència política. I la nit del diumenge 24, us puc dir que va ser la més feliç (políticament parlant) en els gairebé 18 anys de militància política que porto. Alegria i emoció, a més, compartida amb més gent que mai, i per un objectiu més ambiciós que mai.

Començo les felicitacions i els agraïments per aquelles persones que menys coneixia, o que directament he conegut en aquest procés, i que provenen de diferents espais socials i polítics, com Ada, Gerardo, Marcelo, Eloi, Gala, Adrià, Manu, Aitor, Jaume, Mundo, Silvia, Toret, Juanli, Yolanda, Sergio, Agueda, Gemma, Laia, Arnau, Mui, Tati, Susanna, Montse, Josep, Jordi, David, Marta, Maria, Marc, Bea, César, Julio, Laura, Xavi, entre moltes altres de les persones que han donat vida a l'activitat frenética del local del c/Castillejos.

Segueixo per aquelles persones de l'espai polític d'on vinc, d'ICV-EUiA, que han fet una gran tasca, no exempta de dificultats, per empeltar un espai que venia de lluny amb noves formacions i persones de cultures polítiques molt diferents fins formar un nou dispositiu polític i ciutadà que en pocs mesos ha aconseguit esdevenir primera força electoral a Barcelona. Començaria per Ricard Gomà, i la seva generositat, compromís i entrega a aquest nou projecte, i continuaria per Isabel, David, Montse, Marc, Laia, Gabi, Nyajo, Farri, Rubén, Janet, Agustí, Marta, Raül, Merche, Juan, Jordi, Angels, Eduard, Carme, i moltíssims altres companys i companyes de les nostres organitzacions als barris i als eixos que han pencat de valent aportant la nostra experiència i capital polític a Barcelona en Comú.

Continuo els agraïments amb els centenars de persones que en cada barri i cada eix o comissió s'han deixat hores i hores per fer un projecte guanyador. Des de l'aportació al programa, la realització dels actes a cada barri, l'activisme a les xarxes, el repartiment de materials, les encartellades, o fent d'apoderats i apoderades perque cap vot es pogués perdre pel canvi. Sense aquesta onada de gent que ha fet arrelar i difondre aquest projecte, la victòria no hagués estat possible.

I acabo pel més proper: un agraïment a la familia i les amistats, als quals tantes hores els hem robat per dedicar-nos a fer política.

Ens van dir que no podríem fer aquest espai unitàri, i ho hem fet. Ens van dir que no guanyaríem, i ho hem fet. Ara ens diran que no sabrem governar la ciutat, però també ho farem. Seguim! Salut i bon treball! 

(Foto d'Enric Català, eldiario.es)