El 21-D, votem Catalunya En Comú Podem.

Per posar l'agenda social en el centre de l'acció política de la Generalitat. Per superar la política de blocs, i construir un nou país des de la fraternitat i la igualtat.

Votem Catalunya En Comú Podem. Votem Xavier Domènech, i la resta de les nostres candidatures. A mi mateix, em podreu trobar com a candidat al número 31 de la llista per Barcelona.

En el següent enllaç trobareu el nostre programa electoral.

I aquest és el nostre spot electoral:


21D: amb Catalunya en Comú - Podem

En aquestes eleccions del 21D, aportaré el meu granet de sorra al canvi al nostre país, com a candidat de Catalunya en Comú - Podem a les llistes per Barcelona. Un honor i una responsabilitat compartir una llista encapçalada per Xavier Domenech, i que tanca Ada Colau, i en que hi ha presents tants amics i amigues, tants companys i companyes, tantes activistes per una societat més justa socialment, més democràtica, més sostenible, amb plena igualtat entre homes i dones. Ens hi deixarem la pell per posar els temes socials en el centre de l'agenda, per superar el frontisme i tornar a la normalitat institucional, i per obrir solucions democràtiques al conflicte català, i desjudicialitzar la política. Acceptem el repte. Seguim!


Raons a favor de mantenir l'acord de BComú amb el PSC a Barcelona

Avui comença la votació de les persones inscrites a Barcelona en Comú sobre la continuïtat del pacte de govern amb el PSC a la ciutat de Barcelona. 

Es pregunta si, en funció del suport del PSC/PSOE a l'aplicació de l'article 155, cal posar fi al pacte amb el PSC i governar en solitari. Jo he votat que No, per que estic a favor de mantenir aquest pacte amb el PSC, i en tot cas, ampliar-lo a altres forces d'esquerres si és possible, no governar en solitari amb 11 regidors/es de 41, i per això voldria exposar públicament algunes raons per defensar aquesta posició, a tall estrictament personal, com totes les reflexions que faig en aquest bloc.

Sens dubte, l'aplicació de l'article 155 és l'atac més dur a l'autogovern de Catalunya des de la recuperació de la Generalitat en la transició democràtica, tant pel cessament del Govern i la dissolució del Parlament, com per la convocatòria d'eleccions per part de Rajoy. 

Certament, la direcció nacional del PSC no s'ha desmarcat fermament de les decisions presses pel PSOE de Pedro Sánchez, però caldria recordar algunes qüestions, no per defensar al PSC, si no per no faltar a la veritat del conjunt dels fets. El President Montilla, en un gest escassament reconegut, es va negar com a únic senador del PSC, a votar les mesures d'aplicació de l'article 155. Molts alcaldes i regidors/es del PSC s'han declarat contraris a aquestes decisions, en alguns casos, amb dimissions. Entre aquestes veus discrepants, ha estat també la de Jaume Collboni, líder del socialistes a Barcelona, que en repetides declaracions, entrevistes, i articles, s'ha refermat en la seva posició contrària al 155 i a la DUI.

En aquest context (al qual cal sumar la judicialització de la política i els empresonaments injustificats) es produeix aquesta consulta, però més enllà d'aquests fets de la política nacional/estatal, el que es sotmet a valoració és un pacte signat i aplicat en clau estrictament municipalista. L'acord és entre dues forces polítiques progressistes locals sobre un model de Barcelona en favor de les classes populars, que posa les qüestions socials, democràtiques, i de defensa i ampliació del poder municipal, en el centre de l'acció política de l'Ajuntament. En dos anys, els canvis d'orientació en les polítiques públiques i en la defensa dels bens comuns son clares, i la ciutadania les valora positivament, com evidencia la última enquesta de serveis de la ciutat, on el govern municipal obté la millor nota històrica (6,4) des de que es fa aquesta enquesta.

Per tant, el govern de la ciutat funciona, i ho fa amb el lideratge en polítiques i valors de Barcelona en Comú i d'Ada Colau, sense cap renuncia respecte del programa original. Les úniques polítiques que no es poden tirar endavant, o no al ritme que voldríem, no tenen a veure amb l'actitud del PSC, si no amb el bloqueig partidista i electoralista que ERC, CUP, i PDeCAT fan dels grans temes de ciutat, precisament aquelles forces que cada dia ens demanen trencar el pacte progressista a la ciutat de Barcelona, i que a més, no faran pinya amb Barcelona en Comú per que la seva voluntat és erosionar aquest espai des de l'oposició, pensant en les eleccions municipals del 2019. Per tant, quedar en solitari per governar és quedar més dèbils per aplicar les nostres polítiques, i facilitar la tasca d'assetjament de l'oposició.

Si els elements estrictament municipals son positius com per continuar el pacte, en clau més general, crec que el poder local ha de ser un espai per superar el frontisme i la política de blocs que ens ha deixat la darrera fase del Procés, com deien Josep Maria Vallés i Oriol Nel·lo en un article fa uns dies. L'espai dels comuns està dient aquest dies, i jo ho comparteixo plenament, que fan falta àmplies majories per desbloquejar el procés, i refer ponts entre els diverses forces del catalanisme per aconseguir un referèndum efectiu i acordat. No s'entendria, doncs, que allà on existeix un acord entre forces progressistes i catalanistes amb diferents tradicions i enfocaments nacionals, es trenqués en funció precisament dels que demanden aprofundir en la dinàmica de blocs.

Continuo pensant que les esquerres son plurals, amb diferències moltes vegades notables, però que des del reconeixement mutu i l'acord programàtic, es poden bastir aliances locals que permetin fer governs progressistes clarament alineats en l'eix esquerra-dreta, i més a Barcelona, on la gran majoria de la ciutadania es situa, segons la pròpia enquestes de serveis, en l'esquerra (39,1%) i el centre-esquerra (14,4%), i on la resposta majoritària en quant al sentiment de pertinença nacional és: igual català que espanyol  (35,2%), més català que espanyol (21,2%), i només català (16,8%). 

Per tant, bastir governs d'esquerres plurals, i transversals en quant a la qüestió nacional, representa molt majoritàriament al conjunt de la ciutat i de les seves classes populars, i per extensió, a una part important de Catalunya, en ser la seva capital. Barcelona ha de liderar la reconstrucció d'un catalanisme inclusiu des de les esquerres, no aprofundir en els antagonismes excloents. Potser en altres viles i ciutats pot ser diferent, però a Barcelona cal continuar comptant amb el PSC de Barcelona, i amb la seva gent i base social, per assolir aquests objectius.

Aquestes son algunes de les meves raons, i segur que en poden haver altres, reforçant aquesta tesi, o impugnant-la en el sentit contrari. Ara la decisió final la tenen els inscrits i inscrites de Barcelona en Comú. 

Es pot votar a la consulta en aquest web fins el dissabte 11 a les 23:59 hores.