Combatre el relat conservador i excloent que CiU ha donat al #27S2015

El President Artur Mas, ERC, ANC, Omnium Cultural i AMI han arribat a un acord per avançar les eleccions al Parlament de Catalunya pel dia 27 de setembre.

La bona noticia és que el poble de Catalunya podrà decidir si vol continuar amb aquest govern antisocial, antiecològic, òpac, i tacat de corrupció, o si vol formar una nova majoria política que posi les bases d'un model social, econòmic, ecològic, i polític diferent, que obri una nova etapa de l'autogovern de Catalunya i que trobi una sortida democràtica al conflicte polític amb l'Estat.

La resta de qüestions relacionades amb aquest avançament em semblen preocupants, i crec que ICV-EUiA i d'altres forces rupturistes i de progrès les hem de combatre a fons, per diverses raons:

1-Per que s'imposa el relat de que ja es va fer una consulta, però que no era la definitiva, i que aquestes eleccions donaran al mandat democràtic definitiu que necessita Catalunya per la independéncia (sic).
Com ICV-EUiA sempre hem defensat el contrari:
-Que el 9N no va ser una consulta: vam fer una mobilització política i un procés participatiu que va evidenciar la voluntat del poble català de poder fer una consulta o referèndum amb totes les garanties democràtiques.
-Que la consulta o referèndum no té substitutiu: ni DUI ni plebiscitàries poden servir per deliberar lliurement el futur de Catalunya.
-Que la consulta o referèndum ho és per un nou estatus polític on caben totes les opcions, no només la independència.

2-Per que s'ha tergiversat fins a límits vergonyants el concepte de la Unitat. Ja no hi és ICV-EUiA, ja no hi és la CUP, i sobretot, ja no hi és el principal instrument unitàri: el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. A més, ha quedat en res la proposta de Mas posterior al 9N de reincorporar al PSC a la reivindicació del dret a decidir. Aquí hem defensat que el sobiranisme havia empetitit la base social i política del dret a decidir en confondre autodeterminació amb independència, que ja s'havia posat de manifest amb la participació al 9N, i ara es plasma en un acord polític excloent de la diversitat de propostes per un nou estatus polític per Catalunya.

3-Per que CiU lliga en curt a ERC en la política catalana i en les properes municipals. S'imposa el seu marc conceptual i les seves propostes conservadores en matèria pressupostària (retallades i privatitzacions, una TINA a la catalana amb l'espantall de les imposicions de Madrid), que ERC accepta a canvi de la creació d'unes estructures d'Estat que son irrealitzables per temps i per falta d'acord amb l'Estat per poder materialitzar-les. És inquietant que ERC hagi renunciat, ja d'entrada, a fer noves majories de progrès a Catalunya i als ajuntaments i ens supralocals. Raó de més per a que la resta d'esquerres i forces rupturistes accelerem les confluències i les propostes guanyadores en pobles i ciutats per desbordar aquest compromís de manteniment del statu quo convergent.

Aclarit el calendari, caldria no despistar-nos amb debats secundaris o en torturar les paraules fins que diguin el que cadascú vol entendre que diuen. El "procés" no té sortida viable amb les coordenades que s'han marcat, és una fugida endavant d'uns actors que necessitaven temps i arguments per a les seves respectives bases socials i polítiques, i per que no dir-ho, per a les seves expectatives electorals.

Les properes eleccions son les municipals, i el principal objectiu de les esquerres i de les forces rupturistes és fer fora a les dretes, a totes, per les seves polítiques antisocials i antiecològiques, per les seves pràctiques corruptes i poc transparents, i per la seva manera de gestionar pobles i ciutats a esquenes de la participació ciutadana.
No podem acceptar que se'ns vulgui presentar com una primera ocasió per expressar una voluntat plebiscitària sobre el estatus polític de Catalunya. En aquest esquema, les esquerres i les forces de canvi real, perdrem oportunitats, esteu-ne segurs.

Estic d'acord en que els canvis municipals poden posar les bases per canvis de caràcter constituent, que ara poden enllaçar millor amb les catalanes i les estatals en un calendari continuu, tal i com he defensat altres vegades, però centrem l'acció política i les aliances en el que és fonamental: fer fòra les dretes dels Ajuntaments i de les entitats supramunicipals.

Vèncer la por amb esperança

L'Europa sota hegemonia neoliberal viu una època de retrocessos en tots els àmbits, com les esquerres venim denunciant des del començament d'aquesta crisi sistèmica, que hem caracteritzat com estafa perque ha servit als poders financers per imposar la seva agenda en contra de drets i llibertats. 

La por i la repressió son instruments polítics al servei d'aquesta estratègia conservadora. Missatges catastrofistes, atacs demagògics a qui planteja discrepàncies, i finalment, repressió de les protestes, formen part de la seva manera d'anul·lar les alternatives. No son suficients per apaivagar les crítiques els missatges buits de la recuperació macroeconòmica, perque son conscients que les condicions materials de la majoria de la població continuen sent precàries.

En aquest context, i davant de l'articulació de possibles alternatives polítiques en diferents països d'Europa, s'accentuarà l'espiral repressora, com hem vist aquesta setmana Espanya amb la condemna al vaguista Alfon, o l'acusació a l'humorista Facu Díaz, amb els que expresso la meva solidaritat.

A Europa torna a sorgir amb força el feixisme, que ha trobat en l'islamofòbia, un vehicle per embolcallar noves formes de xenofòbia i racisme, i per desplegar altres idees polítiques, socials, i morals ultraconservadores.
Les manifestacions de Pegida a Alemanya, o l'ascens del Front Nacional a França en son els exemples més cridaners, però no els únics.
Els atemptats contra Charlie Hebdo, condemnables sense paliatius, poden donar aire a aquestes expressions d'ultradreta (que compten amb plena simpatia dels poders financers), i arrastrar a governs socialiberals o democristians a les seves posicions, amb una nova onada de populisme punitiu i mesures restrictives de les llibertats individuals i col·lectives.

La Unió Europea, i en especial la socialdemocràcia europea, han de decidir si els hi fa més por Le Pen que Tsipras. De moment, els mercats financers es trasbalsen davant les propostes socialment justes de SYRIZA i no davant la petició d'implantar la pena de mort feta pel Front Nacional.

Les forces d'esquerres i alternatives, amb unitat i fermesa democràtica, hem de superar l'esquema de la por, amb organització social, propostes rigurosament valentes, i un relat carregat d'esperança per a les classes populars. Entenent el seu sentit, mai m'ha acabat de fer el pes l'expressió "que la por canvïi de bàndol", per que, posats a fer por, la Història ens ha mostrat que hi ha qui està disposat a fer-ne més, com els totalitarismes i els fonamentalismes. No juguem en el seu marc mental, hi tenim les de perdre. Llibertat, igualtat, fraternitat, i solidaritat, aquest és el nostre terreny de joc de ahir, d'avui, i de demà.

Per això SYRIZA fa de l'esperança (Elpidas) un dels seus leit motiv electorals, i el lema d'un dels seus vídeos de campanya europeus, que aquí reprodueixo (subtítols en anglès). Hope is on the way! (L'esperança està en camí!). I no només pel poble grec, si no per la resta de pobles d'Europa.


Manifest #CatalunyaAmbTsipras




Gairebé 2000 persones ja ho hem fet: signa aquí el manifest de suport a Alexis Tsipras!



#CatalunyaAmbTsipras

"El proper 25 de gener hi haurà eleccions a Grècia després de que el Primer Ministre Samaras no obtingués el suport parlamentari necessari per tal d’elegir el nou President. Els i les sota signants creiem que la celebració d’eleccions a Grècia és una excel·lent noticia, ja que pot obrir la porta al canvi després de que la Troika i els seus governs titelles a Atenes hagin enfonsat el país en la més absoluta misèria i desigualtat.

Europa viu sotmesa des de l’inici de l’estafa financera al 2008 en un dels moments més reaccionaris de la seva història. Les majories polítiques actuals al vell continent han exercit de braç executor dels interessos dels mercats financers i dels més poderosos, utilitzant la crisi per retallar drets, desmantellar l’estat del benestar i segrestar la democràcia a Europa.El programa polític de les elits financeres a Europa en els darrers anys suposa l’acceleració del desmantellament dels drets socials i laborals a Europa, procés realitzat a través d’un segrest democràtic del tot inacceptable.El què ha succeït a Grècia als darrers anys il·lustra a la perfecció el programa de desmuntatge de l’Estat Social i Democràtic de Drets nascut a Europa en els darrers 50 anys, amb la privatització de servis bàsics, retallades en serveis de suport als i les més febles i el desmuntatge del dret laboral, amb l’objectiu de satisfer el servei d’un deute contret de forma injusta i que és del tot insostenible.Aquest programa iniciat a Grècia s’ha traslladat a altres parts d’Europa, inclosa Catalunya, on l’austericidi ha enfonsat la vida de milers de persones.Per tot plegat, els i les sota signants considerem que el millor que pot succeir a Grècia i el conjunt d’Europa és una clara i contundent victòria de la Syriza d’Alexis Tsipras. La seva victòria permetria no tan sols obrir una nova etapa a Grècia, sinó iniciar la necessària rebel·lió dels pobles del Sud d’Europa per exigir un canvi radical de polítiques.Volem denunciar la campanya ja iniciada per les forces reaccionàries d’Europa per tal d’impedir aquesta victòria: la Comissió Europea, el Govern Federal Alemany, les agències de ràting i els grans poders financers han iniciat ja una autèntica campanya de la por a Grècia alarmant a la ciutadania contra la seva opció democràtica i legítima de recolzar Tsipras.Denunciem que aquesta campanya, tal i com ja va succeir a l’any 2012, suposa un intent d’establir un estat d’excepció a Grècia coartant la llibertat dels i les gregues d’escollir lliurament el seu Govern.Considerem per tant que en les eleccions a Grècia s’hi juga també la pròpia sobirania del poble grec, i denuncien els intents de segrestar-la.Per un canvi a Grècia que pugui significar l’inici de una nova etapa Europa, per tornar a posar l’economia al servei de la sobirania popular i la democràcia, per tal d’iniciar una refundació d’Europa que acabi amb la foscor de l’austericidi; i en defensa de la llibertat, la igualtat i la fraternitat dels pobles d’Europa, donem suport a Alexis Tsipras per tal que lideri un necessari canvi de rumb per Grècia.

Barcelona, 1 de Gener de 2015"


Primeres signatures:
* Josep Maria Álvarez, sindicalista
* Carlos Azagra, dibuixant
Jaume Barberà, periodista
Ricard Bellera, sindicalista
Jordi Borja, geògraf i urbanista
* Oriol Broggi, actor i director teatral
Dolors Camats, coordinadora nacional dICV
Pere Camps, promotor cultural
* Anna Camps, catedràtica de pedagogia de la UB
Aritz Cirbián, productor
Dolors Comas, catedràtica dantropologia de la URV
Joan Coscubiela, diputat al Congrés per ICV-EUiA
Antoni Domènech, editor general de Sin Permiso
Xavier Domènech, professor dhistòria de la UAB
Najat El Hachimi, escriptora
* Fer, ninotaire
* Eduard Fernández, actor
Joan Carles Gallego, sindicalista
Joan Herrera, coordinador nacional dICV
Gemma Lienas, escriptora
* Andreu Mayayo, catedràtic dhistòria de la UB
Joan Mena, diputat al Parlament per ICV-EUiA
Joan Josep Nuet, coordinador General dEUiA
Arcadi Oliveres, profesor deconomia aplicada de la UAB
Laia Ortiz, portaveu dICV
Vicky Peña, actriu
Gerardo Pisarello, profesor de dret constitucional de la UB
Joan Queralt, catedràtic de dret penal de la UB
Lluís Rabell, president de la FAVB
Josep Ramoneda, filòsof i periodista
Raül Romeva, doctor en relacions internacionals
Anna Salles, catedràtica dhistòria de la UAB
Ana Sanz, profesora de ciència política de la UB
Joaquim Sempere, professor emèrit de sociologia de la UB
Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la UAB
Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la UAB 
* Ernest Urtasun, eurodiputat per ICV-EUiA
* Josep Ma Vallès, profesor emèrit de Ciència Política (UAB).