COSES QUE NO ENTENC I M'INDIGNEN (I)

Son les 14:59 hores, i uns segons. Estin mirant La Primera, per veure el Telediario. De repent, surt César Vidal dient alguna cosa així com: "Muchos han comprado mis libros. Otros incluso los han destruido. Pero yo, seguiré diciendo la verdad". Fos en negre, i comença el Telediario...


La meva cara d'estupefacció només és comparable en tamany a la ràbia i el fàstic que em van provocar aquells 20 segons, en que César Vidal anuncia el seu últim llibre, una nova entrega de revisionisme històric ultradretà. Aquells segons es deuen pagar a preu d'or, i no dubto que César Vidal tingui podersos recursos per poder assumir el cost. El que m'indigna és que una TV pública, la més important de l'Estat espanyol, cedeixi a un propagandista de la mentida i la crispació un moment publicitari de màxima audiència. Què en pensa d'això el PSOE? És una decisió o una omissió de control? Que no veuen els danys que provoquen personatges com aquest, que directament, estan titllant de criminals als republicans que van defensar la democràcia davant del cop d'Estat del generals Franco, Mola, etc?


Una cosa és la independència dels mitjans de comunicació, i l'altra son els gols per l'escaire que els poders fàctics d'aquest país marquen al Govern socialista en temes comunicatius (alguns enviats especials de TV1 de l'època Aznar fan unes cròniques...gairebé marcianes...). No sóc partidari de comisaris polítics que tutelin la feina dels professionals periodístics, però tampoc, que se'ns coli la ultradreta en televisions públiques per les escletxes de la gestió privada d'un mitjà públic.