COSES QUE NO ENTENC I QUE M'INDIGNEN (II)

Avui, cap a les 14:15, entro al metro (linia blava) per anar a casa a dinar. Com sempre, em quedo mirant les televisions que han posat al sostre dels nous metros, on surten informacions per fer més entretingut el viatge. Com cada dia, hi ha un concurs d'encertar la pregunta entre tres respostes. I com cada dia, abans de la solució, hi passen una frase o cita "per reflexionar"...La d'avui m'ha encès en colera, no per la cita, sino per l'autor. "Un hijo es una pregunta que le hacemos al destino"....Autor?....José María Pemán, un dels intelectuals predilectes del General Franco, i que feia funcions d'intelectual orgànic del règim...Us deixo la seva biografia de la wikipedia, o millor, la que fa el propi Opus Dei sobre el seu supernumerari (sic), per a que veieu qui era aquest escriptor de tercera fila que avui passejava en les teles del metro, on fa uns dies, per exemple, hi havia Tagore...És indignant que aquest personatge aparegui amb plena normalitat. Una de dues: o qui fa la selecció es afecto al régimen, o no té punyetera idea i busca les cites pel Google i agafa les que considera més impactants. No dic que nomès hi surti Alberti o Neruda. Podria haver una cita de Cela, personatge afí al franquisme, però escriptor de qualitat, amb premi Nobel, que mereix un reconeixement artístic.
TMB hauria de fer una reflexió al respecte, com a mínim, sobre els criteris dels continguts a exposar en aquests nous mitjans comunicatius.