LAÏCITAT I DRET A L'ESCOLARITZACIÓ

Ja fa molt temps que vaig tenir aquest debat amb les persones del meu entorn polític, quan a França es va aprovar la llei que prohibia anar amb símbols religiosos a l'escola, en especial, en referència al vel islàmic de les noies. I amb el temps, crec que cada vegada és més raonable el meu posicionament, contrari a aquella normativa, i favorable a que les noies puguin portar hiyab o xador a l'escola, sobretot veient com es degrada la convivència entre sectors socials de cultures diferents en aquell país, i com el fenòmen s'agreuja especialment entre el jovent.
Ara, s'ha tornat a reproduir el debat, pel cas de la noia de Girona, que finalment ha acabat amb una decisió de la Generalitat favorable a que la nena porti el hiyab a l'escola, i en contra del criteri del centre.
Per evitar suspicàcies, us diré que sóc ateu, i no tinc cap simpatia per cap de les religions existents, encara que algunes hagin tingut papers emancipatoris en alguns casos. Com deia el poeta, home sóc i és humana ma mesura.
Us enumero els meus arguments:


1- Qui ha de ser laïc és el centre d'estudi, la institució educativa, no pas les persones que hi acudeixen a aquests centres, tant del personal educatiu, com els i les estudiants, i la resta de personal del centre. Per tant, on s'ha de posar l'accent és en que la institució, tant en la seva expressió cotidiana (símbols, aspecte...), com en el desenvolupament de la seva activitat, l'educació, respecti aquest principi, no orientant-se cap a alguna de les confessions existents (inclos l'ateïsme, a sensu contrario).


2- Les persones tenen dret a manifestar les seves creences i opinions, tant de paraula com simbólicament, i tenen el dret a que siguin respectades. Considerar que un crucifix o un hiyab poden ser símbols agressius educa en la intolerància i no pas en la convivència. Educa en la superstició i no en el coneixement mutu de les cultures i dels seus significats i significants. Educa en el rebuig a la diferència, i no pas, en la normalització d'aquesta.


3- Qui es beneficia de les prohibicions és l'escola privada, i sobretot, l'escola religiosa, de les diferents confessions. Encara és aviat a Espanya, però a França la beneficiada de la prohibició ha estat la xarxa d'escoles privades islàmiques, ínfima llavors, però que davant la prohibició es troba amb nous usuaris d'aquest mercat. Un drama: en aquestes escoles l'adoctrinament (igual que en les católiques) està a l'ordre del dia, el qual converteix un fet cultural en un posicionament polític i social d'enfrontament amb d'altres comunitats, i un rebuig frontal del laïcisme, que concebut i aplicat d'aquesta manera, és la coartada conservadora per segregar en funció de les creències, i que denosta l'educació pública com a mètode de creació de ciutadans educats en la interculturalitat.


4- L'escolaritació és un dret i està per sobre de la voluntat dels pares, perque és un deure cívic i un dret dels infants. Per tant, les creences dels pares no poden contravenir aquesta norma, però tampoc fem les normes creant falsos obstacles que crein els conflictes amb els pares. Dit d'una altra manera: busquem l'acord entre opció cultural i respecte a l'escolarització, i deixem un marge prou flexible per a que la casuística es pugui resoldre amb habilitat per part dels responsables dels centres i amb acords amb els pares implicats.


5- El hiyab o el xador no son un obstacle per a la socialització de la nena en qüestió, en tant en quant no impedeixen cap funció sensorial ni l'aïlla de la resta, com si poden fer el nicab i el burka. En tot cas, en algunes activitats, sobretot les esportives, no el podrà utilitzar, i en això també s'haurà de fer un esforç de diàleg si hi ha algun problema amb els pares. No entraré en les connotacions que pot tenir la peça de roba en qüestió: ni son uniformes en el món islàmic, ni tenen perque ser les mateixes en les nostres societats. En tot cas, també altres dones utilitzen altres tipus de cubriment dels seus caps, i no hem vist el problema encara, així que no dramatitzem.


6- Els mitjans de comunicació han de fer una cobertura informativa no alarmista d'aquests casos: cada dia faltan a classe molts nens i nenes, i no se'n fa el mateix tracte, encara que alguns també responen a factors culturals de comunitats que no consideren l'escolarització com a obligatòria. L'alarmisme i el la categorització de l'anècdota son aliats de la xenofòbia. Imagineu-vos la interacció entre la falta de places d'escola pública, culpabilitzar d'aquestes als nouvinguts, i que a més es doni la imatge de que hi posen problemes...Conflicte servit en tema altament sensible.


Per últim, us recomano llegir l'article d'en Pere Nieto, que també recentment ha escrit sobre el tema. Si voleu saber la posició dels conservadors catalans, no us perdeu aquest article de David Madí (CiU), que ratlla la xenofòbia...No comments...

2 comentaris:

Lluís ha dit...

Benvolgut Toni,

Primer dir-te que comparteixo les teves reflexions, tanmateix crec convenient fer unes quantes puntualitzacions a part del text.

Arrel del cas de Girona, moltíssima gent ha començat a opinar. Des dels opinadors habituals i erudits dels Matins, Cuní&Rahola empresa de pensament on-line, fins a gent d'esquerres, que s'han expressat infinitat de vegades en la defensa de la laïcitat, i que per por a semblar no sé que, de cop rebaixen el discurs.

No estic d'acord amb la decisió del Departament d'Educació. Per què? Doncs perquè precisament per aquesta falsa consciència que massa cops correix a l'esquerra perquè sinó de cop aparentment sembla que defensem postures xenòfobes, quan no és cert. El departament d'Educació a actuat malament. Posem per cas que de cop no és d'una família immigrant que estem parlant. Que hagués passat? Realment creus que pel capritxi dels pares el Departament d'Educació hagués fet rectificar la decisió presa col·lectivament en l'escola pública?

Estic completament d'acord en que s'ha de treballar perquè les escoles siguin espais de llibertat, o sigui que s'expressin a través de la laïcitat.

No estic d'acord en que a l'escola es legitimmi l'expressió religiosa. Perquè, per molt mocador que sigui, no hem d'oblidar que es tracta d'un símbol exclussivament religiós. No ho confonguem amb una qüestió cultural.

No em d'oblidar que al nostre país no fa tan temps s'educava sota el crucifix sota amenaça.

I sobretot no hem d'oblidar una cosa essencial. La expressió laica no nega el crisitanisme, ni l'islam, ni l'aetisme, al contrari, les respecta escrupulosament. La expressió laica defensa la llibertat de cadascú per emparar-se allà on desitgi, però sense discriminar a l'altre, sense obligar al del costat i sense imposar veritats sorgides del fals consens.

No ho oblidem, i els que som d'esquerres no podem baixar la guàrdia, no ens pot deixar intimidar aquest fet, per pors a semblar que estiguem duent un discurs que podria semblar de dretes. En cap cas és així, senzillament s'ha de saber exposar bé els arguments.

La dreta no defensa la laïcitat, mostra clara va ser a la missa de la Mercè i les respotes de CiU sobre el debat de la conveniència d'anar-hi o no ( CiU, PP, ERC i PSC).

I els mitjans de comunicació, com ve dius, no ajuden en absolut a saber tractar aquest tema des de l'estricte àmbit de defensa de l'espai públic de tothom. Com en tantes altres coses, l'únic que fan és un flac favor a la dreta i la'imposició d'un pensament únic, dogmtitzat, que impedeix l'autodeterminació de les persones.

Una abraçada,

Lluís

Maite ha dit...

Senzillament perfecte el teu argumentari