ADEU GREGORI, ET RECORDARÉ SEMPRE IGUAL


Ahir, als 93 anys d'edat va morir Gregorio López Raimundo, una de les màximes figures del comunisme català de la tradició del PSUC, i una de de les figures clau de la lluita antifranquista catalana. No em detindré a glossar la seva trajectòria. Avui, és un dia pel record. Em sap greu no haver pogut escriure això ahir, el dia de la seva defunció, però casualitats de la vida: estava enmig de la muntanya sense cap possibilitat de connexió a la red.

Només el vaig conèixer personalment fa uns anys, però mai vaig poder anar més enllà d'una salutació cordial i d'algun comentari distès, que en Gregori no negava mai a companys i companyes que s'apropessin a ell. Com diu la cançó de Raimon, sempre igual com ara, els cabells blancs, la bondat a la cara, els llavis fins dibuixant un somriure.

Vaig dir fa un temps, en assistir a l'acte en el que li entregaven la Medalla d'Or de la Generalitat, que em sentia un privilegiat per haver conegut personalment a un home de la seva rellevància, i ho mantinc. Va ser la referència dels comunistes del seu temps, però es va mantenir amb els peus a terra, lluny de l'heroïsme i de la divinificació.

L'última vegada que el vaig poder saludar va ser aquest any, al dinar anual de l'Associació d'Ex-Pressos Polítics, on va rebre la salutació càlida i afectuosa de molts companys i companyes de lluita.

Company Gregori, la teva memòria serà un estímul diari per continuar la lluita. Som molts més dels que ells volen i diuen.

PD: la foto és de l'amic Toni Albir.