ERC: LA YENKA APLICADA A LA POLÍTICA

Avui ens hem despertat amb l'últim estirabot d'ERC. En aquest cas, no és un brindis al sol d'una calçotada, ni una bravata antiestatutària. Es més greu. ERC de Barcelona ha decidit que no tornarà a reeditar el govern d'esquerres plurals a l'Ajuntament de Barcelona. Com diuen al meu barri "Ahí es ná". Els resultats adversos a les municipals han fet entrar el tremolor de cames a bona part de la direcció d'ERC, en especial de Barcelona, on les correlacions internes son molt ajustades i no massa cordials.

La decisió d'ERC no és de rebut. Hi ha una coincidència generalitzada en PSC i en ICV-EUiA de formalitzar pactes de les esquerres allà on es pugui, deixant els acords amb CiU com a excepcionalitats locals. Barcelona, capital de Catalunya, no pot ser una excepció local. Aquest dies es parla molt d'abstenció a Catalunya. Una de les causes, n'estic segur, és la continua sensació de neguit en la política catalana. Hi ha dretes i hi ha esquerres. Per tant, no maregem més al personal amb tacticismes estèrils i miopies demoscòpiques. L'anar continuat d'esquerra a dreta, com a la yenka, per part d'ERC, confon a la ciutadania, i posa fàcil l'argument de que tots som iguals, i que per tant, per a que s'ha d'anar a votar si desprès tots son el mateix, i el pasteleo és el que prima. Si la idea d'ERC és desgastar durant 4 anys a les esquerres, donant protagonisme a Trias en les votacions claus, per donar en safata la victòria a CiU i fer-li de crossa, no només crec que s'equivoquen, si no que ho rebutjo directament, per ser una maniobra que beneficia a les dretes, i als poders econòmics i socials que representen (l'Albertito ja es frega les mans...).

Encara hi ha temps per rectificar. Esperem un retorn a la cordura.

RESULTATS ELECTORALS ICV-EUIA-EPM: PUNT D'INFLEXIÓ

Sóc persona de lletres, però recordo alguna cosa dels meus escassos coneixements matemàtics. Hi havia un concepte anomenat punt d'inflexió, que es definia com aquell punt on canvia el pendent de la tangent d'una funció determinada. Desprès del punt d'inflexió, el pendent de la tangent pot seguir la mateixa lògica, o invertir la seva tendència i tornar a l'estat anterior a la inflexió, tal i com mostra la gràfica que he trobat fent hunting pel Google. Està clar que la política no és una ciència exacta, i que per tant la comparació només pot ser metafòrica, però penso que serveix per la reflexió que vull fer dels resultats electorals d'ICV-EUiA-EPM en aquestes municipals. Dependrà d'una anàlisi curosa i d'unes propostes valentes, que la tendència del nostre creixement sigui la que mostra la gràfica, o que s'entri en un retrocés.

Crec que s'han de valorar els resultats sense visions catastrofistes. S'han aconseguit més regidors i hem quedat per sobre del PP en aquesta xifra (456 la nostra coalició, 283 el PP), encara que hem baixat en el percentatge global, passant del 10,35% al 9,03%. El que és més preocupant és la pèrdua de pes específic a les ciutats. Hem perdut 1 a Barcelona, 1 a l'Hospitalet, 1 al Prat, 1 a Santa Coloma, 2 a Lleida, i 2 a Tarragona, on hem quedat fora del consistori. Per contra, hem igualat resultats a Badalona, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, i Terrassa, i hem pujat 1 a Sabadell, 1 a Girona, 1 a Castelldefels, i 2 a Cerdanyola del Vallès, per citar-ne algunes importants en població.Crec que la pujada de PSC i CiU en molts municipis ens ha perjudicat clarament, però en tot cas, no més que a d'altres: ERC s'ha quedat fora dels consistoris de l'Hospitalet i de Santa Coloma, per exemple. A celebrar també la punxada de Ciutadans, i a apuntar seriosament la pujada de Plataforma per Catalunya, liderada pel xenòfob exfranquista Josep Anglada, del que he trobat un vídeo molt interessant, que explica els seus orígens al costat de Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva.

Però més enllà de les dades, jo vull parlar de les causes del descens. No crec que hi hagi una sola causa, ni que siguin aplicables causes úniques a tots els territoris, però si crec que algunes coses s'han de rectificar i millorar per recuperar el terreny perdut. Crec que hem de innovar tant en continguts i missatges, com en formes de fer política i d'organitzar la participació política de la ciutadania, un tema clau per revertir l'abstenció, que també ens afecta com als demés en no ser ja una força política testimonial.

Per no fer-me pesat, i per afavorir el debat, a partir de demà aniré publicant els punts que crec que s'han de revisar, amb el títol de "A millorar:", i de seguit, el tema corresponent. Crec que serà més digerible que un únic post amb tota la parrafada, que pocs i poques llegiran, i el que és més important, pocs i poques aportaran idees o criticaran el que dic. Fins demà, doncs.