MARCELINO CAMACHO Y MI PRIMERA VEZ



Ayer, en Madrid, le rindieron homenaje a Marcelino Camacho, líder histórico de las Comisiones Obreras y dirigente comunista del PCE, siendo uno de los símbolos de la lucha antifranquista. Dice bien Jordi Miralles en su nota para Marcelino de ayer, cuando afirma que: el ejemplo de hombres y mujeres como tú, Marcelino, nos muestra el camino. Sobran razones para continuar luchando por los derechos de los trabajadores y trabajadoras, y para seguir en la construcción de una sociedad de hombres y mujeres libres e iguales, en un planeta habitable y en paz.

Por casualidad, este homenaje ha coincidido en el tiempo con los días en que conocí en persona a Marcelino Camacho, en Barcelona, en la última semana de Noviembre de 1997, hace ahora justo 10 años. Fué durante el 7º Congreso de los CJC-Joventut Comunista, la organización juvenil del PCC. Fué mi primer congreso, la primera vez que abordaba un debate colectivo a nivel global.

Recuerdo la fecha con exactitud, pués como en otras cosas de la vida, la primera vez no se olvida. Yo hacía unos meses que había cogido el carnet de la juve, habiendo participado en el debate precongresual y en la elaboración de enmiendas a los documentos presentados por la dirección saliente. Recuerdo la expectación, las ganas de ver como sería. Como en otras cosas de la vida, te lo imaginas de una manera, y luego en la práctica resulta ser de otra, aunque no por eso no te gusta...Al contrario, me enganchó para toda vida, o al menos, hasta ahora...

Pues bién, en un descanso del Congreso para comer, unos cuantos/as lo hicimos de manera demasiado rápida, y nos presentamos en las puertas de las Cotxeres de Sants, donde se celebraba el encuentro, demasiado pronto, y las puertas estaban cerradas. Cosas de primerizo: no controlas bien el tempo...Pero ahí vino el premio a la puntualidad, cualidad revolucionaria tan denostada a veces: estaban Marcelino Camacho y su inseparable compañera Josefina, también esperando en la puerta.

Con una naturalidad tremenda, se puso a hablar con nosotros de política, y en especial, del mundo del trabajo y de las condiciones laborales del capitalismo neoliberal. En poco tiempo, hizo una reflexión sobre el conocimiento, que según su opinión, ya era una fuerza productiva de primer orden. Chapeau Marcelino!!! Con 80 años entonces, ya había entendido lo que algunos entonces aún no contemplaban: que la sociedad del conocimiento estaba creando nuevas fracciones de las clases trabajadoras que aportaban como fuerza de trabajo su esfuerzo intelectual únicamente, y que eso, condicionaba la organización de trabajo, y por extensión, la organización sindical de esas clases, que por otra parte, se situaban en los estratos más avanzados de la clase trabajadora.

Después, en el Congreso, intervino en los mismos términos, y nuestra organización le dió el carnet de miembro de honor de los CJC-Joventut Comunista.

Si no recuerdo mal, algunos bloggers de la roigesfera estaban también en aquel momento, así que espero que hagan algún comentario al respecto. La verdad es que cuando cuentas este tipo de anécdotas te sientes un poco abuelo-batallitas, pero reconforta porque te reconoces en una tradición.

Gracias compañero Marcelino, por lo de aquel día y por toda tu trayectoria.

JORNADES CATOSFERA 2008



Llegeixo al bloc del reference català Marc Vidal, que s'estan preparant unes jornades de blocaires catalans per al 25, 26, i 27 de Gener de 2008, al Centre Tecnològic Universitari de Granollers.


Feia falta una trobada d'aquest tipus, i en funció de la bona acollida que està tenint la idea, estic segur de que serà un éxit. Blocaires, feu una reserva a l'agenda, per que aquest event promet marcar un abans i un desprès en l'àmbit català, i potser, l'empenta definitiva per una catosfera cada vegada més gran, millor enxarxada, i amb més rellevància mundial.

VISITA AL PARLAMENT EUROPEU


Dimarts i dimecres vaig estar a Brusel·les, formant part d'una delegació d'Esquerra Unida i Alternativa que visitava el Parlament Europeu. La trobada va servir per intercanviar impressions amb el nostre eurodiputat del GUE/NGL , Willy Meyer (IU), i per fer arribar una petició a les institucions comunitàries per a que facin seguiment del tema de rodalies RENFE i el caos de les obres de l'AVE a Catalunya.
Vaig quedar impressionat amb les dimensions faraòniques del recinte parlamentari, que sembla un petita ciutat, amb una gran activitat i milers de persones treballant en el seu interior.
La ciutat és molt bonica, ben cuidada, amb unes comunicacions excelents, i amb uns edificis dignes d'admiració. Si us agrada la xocolata o la cervesa, no deixeu de fer-hi una visita.

ADEU GREGORI, ET RECORDARÉ SEMPRE IGUAL


Ahir, als 93 anys d'edat va morir Gregorio López Raimundo, una de les màximes figures del comunisme català de la tradició del PSUC, i una de de les figures clau de la lluita antifranquista catalana. No em detindré a glossar la seva trajectòria. Avui, és un dia pel record. Em sap greu no haver pogut escriure això ahir, el dia de la seva defunció, però casualitats de la vida: estava enmig de la muntanya sense cap possibilitat de connexió a la red.

Només el vaig conèixer personalment fa uns anys, però mai vaig poder anar més enllà d'una salutació cordial i d'algun comentari distès, que en Gregori no negava mai a companys i companyes que s'apropessin a ell. Com diu la cançó de Raimon, sempre igual com ara, els cabells blancs, la bondat a la cara, els llavis fins dibuixant un somriure.

Vaig dir fa un temps, en assistir a l'acte en el que li entregaven la Medalla d'Or de la Generalitat, que em sentia un privilegiat per haver conegut personalment a un home de la seva rellevància, i ho mantinc. Va ser la referència dels comunistes del seu temps, però es va mantenir amb els peus a terra, lluny de l'heroïsme i de la divinificació.

L'última vegada que el vaig poder saludar va ser aquest any, al dinar anual de l'Associació d'Ex-Pressos Polítics, on va rebre la salutació càlida i afectuosa de molts companys i companyes de lluita.

Company Gregori, la teva memòria serà un estímul diari per continuar la lluita. Som molts més dels que ells volen i diuen.

PD: la foto és de l'amic Toni Albir.

GASPAR LLAMAZARES GUANYA LES PRIMÀRIES

Amb un 62,5%, Gaspar Llamazares ha guanyat les primàries d'IU. Com podeu imaginar, estic molt satisfet pel resultat, com la majoria de la gent d'EUiA, que hem apostat clarament per en Gaspar, per les raons que ja vaig comentar fa uns dies.
Ara toca elaborar un programa valent, i cercar les complicitats amb d'altres sectors de l'esquerra social i política per presentar una alternativa de progrès compromesa amb un model social just, ecològicament sostenible, i sensible a la Espanya plural i el seu desenvolupament federal.

EL JUEVES, LA REVISTA QUE TAMPOC CALLA

Avui, l'Audiència Nacional ha condemnat a Manel Fontdevila i Guillermo Torres, dibuixant i guionista respectivament, de la revista El Jueves, pel dibuix que teniu en portada, considerant-lo injúries a la Corona. Hauran de pagar 3000 euros cada un, encara que el Ministeri Fiscal havia demanat 6000 a cada un (no entenc com dos progressistes com Bermejo i Conde-Pumpido han permès aquest excès de la fiscalia).
Tota la meva solidaritat per ells, davant d'una condemna injusta, que respon a un Codi Penal que sobreprotegeix a la Familia Reial per sobre d'altres ciutadans, trencant el principi d'igualtat que l'article 14 de la Constitució reconeix. La gent d'EUiA ja vam expressar la nostra solidaritat amb la publicació, quan li vam atorgar fa poc més d'un mes el Premi L'Alternativa 2007, un premi avui encara més merescut.

EUSKADI: CAL SEGUIR APOSTANT PEL DIÀLEG




Euskadi: cal seguir apostant pel diàleg és el títol de l'article que he fet pel darrer número del Avant, la publicació mensual del PCC. Espero que us agradi, i que poguem comentar els aspectes més rellevants.

90 ANIVERSARI DE LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE DE 1917




Aquests dies fa 90 anys des de que l'Aurora va donar el tret de sortida a l'aixecament popular dels Soviets que va donar pas al primer govern popular de la Història, encapçalat pel bolxevic Vladimir Ilitx Ulianov, Lenin. Una experiència amb clars i obscurs, i que finalment va fracassar com a forma de govern. Més que parlar de la pròpia experiència, jo vull destacar avui els valors de la revolució, i amb el trencament social i polític que va suposar en el seu moment: el canvi era possible, palpable, tangible, ja no era una càbala de filòsofs materialistes.

Per copsar tots els conceptes clau, us deixo l'enllaç a un interessant video que ha estat dirigit per la Fundació Pere Ardiaca, sobre quin era el context i quines varen ser les causes primeres de la Revolució de 1917, i com es va desenvolupar la pròpia revolució, on surten intelectuals destacats com l'historiador Josep Fontana, o la profesora d'economia Angels Martínez Castells. Espero els vostres comentaris. Visca Octubre! Visca el Socialisme!


AUTOPING

Aquest pont l'he dedicat a endreçar els meus blocs, i al final, fins i tot ha nascut una nova criatura.


Fins ara publicava les questions de política a Bloc Politikon, i totes les demés a Inork agintzen ez didalako, dut maite. Això s'ha acabat. Aquest últim l'he rebatejat com Hemisferio Derecho, i estarà només centrat en poesia, música, art, i demés questions estètiques. I les meves altres aficions que comentava, que bàsicament tenien a veure amb el món del motor, estaran a un nou bloc, que he batejat com Blog to be wild, fent un joc de paraules amb la mítica cançò de Steppenwolf. Encara està molt buit, però poc a poc anirà agafant cos.


D'aquesta nova manera, no barrejo a Dani Pedrosa amb Giacomo Puccini, ni a Mikis Theodorakis amb Valentino Rossi, a més de que els i les visitants poden escollir millor el bloc en funció dels continguts, sense necessitat de tragar amb continguts que potser no son del seu interès. Això també em permet ajustar millor els blocs en el conjunt de xarxes on participo. En fi, espero que us agradin els nous espais.

BLOC POLITIKON ES SITUA AL TOP 25 DE CATALUNYA

Aquesta setmana, gràcies a un magnífic treball del blocaire socialista José Antonio Donaire, hem pogut conèixer com és la catosfera política, i quins son els blocs més representatius de les diferents opcions polítiques catalanes. L'estudi em situa a la posició 17 de tots els blocs polítics catalans (423 reals), i amb modestia, us dic que sòc el primer entre els blocaires d'EUiA, i per extensió, també sòc el millor situat del conjunt ICV-EUiA-EPM, una blogesfera roja-verda-violeta que és la que més i millor creix segons el propi estudi. Una agradable sorpresa, que naturalment no seria possible sense tots i totes les que passeu per aquest bloc. Mil gràcies.