L'EXPERIÈNCIA DE LES JORNADES CATOSFERA 2008


Aquest matí de diumenge m'he apropat a Granollers per poder participar a les Jornades Catosfera 2008, la primera trobada global de gent que escriu blocs a Catalunya. Ha estat una experiència positiva, i de ben segur, els organitzadors la valoraran com un èxit merescudament. He pogut saludar a algunes persones que ja coneixia com en Jose Rodríguez o en Saül Gordillo, i a d'altres que veia físicament per primera vegada, com en Marc Vidal, un dels principals impulsors, i que ha rebut aplaudiments de les persones assistents. Segur que hi havia més gent per allà que em coneix o jo conec virtualment, però he marxat bastant ràpid. Em sap greu no haver pogut estar dissabte, però d'altres activitats hi coincidien, i m'he hagut de repartir el temps. Em sap greu perque les intervencions d'avui han estat molt interessants, i segur que les d'altres dies ho han estat igualment.

El gran triunfador d'avui ha estat en Ganxito, el personatge d'un bloc freakie que forma part de Ritmes.cat, portal depenent de la CCMA. Pur dinamisme. Tant, que el públic hem estat part del seu proper video-gag.

En altre ordre se coses, s'ha reproduït el debat de si la Catosfera inclou els blocs fets per catalans i catalanes, independentment de la llengua, o si només inclou els blocs fets en llengua catalana. Naturalment, hi havia de totes les opinions. La meva tradició psuquera i el meu concepte obert de nació, em fan declinarme per una noció oberta de l'àmbit blocaire al que pertanyem. La Catosfera hauria d'incloure els blocs fets per catalans i catalanes, independentment de la seva llengua i procedència. Si Vázquez Montalbán estigues viu, segur que tindria bloc i que escriuria en castellà i català, i no crec que ningú dubtes de la seva catalanitat per aquest fet. Una altra cosa es voler que aquest espai sense límits, sigui un element més d'una determinada visió de construcció nacional. Legítim, però hi discrepo. També en el món virtual, aposto pel federalisme, per l'integració en supraestructures comunes decidides lliurament, més que no pas per l'independentisme i per visions etnolingüístiques. La visió contraria, de la que discrepo igualment, és la que veu el fet d'expresarse en català com un fet provincià, i que limita la nostra capacitat d'influència a nivell mundial. Crec que és al contrari: en el món global, l'especificitat és un valor afegit, més enllà del volum de gent que coneix el teu idioma, i ja fa molts temps que existeixen les pàgines en diversos idiomes, si és necessari realment aquesta necessitat universal. La veritat és que aquest tema dóna per a una jornada de debat específica. Potser per la Catosfera 2009?

5 comentaris:

Marc Vidal ha dit...

el debat serà en unes jornades especifiques i al 2008...

Rubèn Novoa i Arranz ha dit...

Veig que no cites al calderon i entenc el per què... ;-)

Toni Salado ha dit...

Marc, em sembla perfecte. És un debat que no pot esperar més, i qu segur, tindrà un alt grau d'interès i participació. En part, ja he dit la meva opinió en aquest post, però m'agradaria profunditzar molt més. És un tema on tots els matisos son importants, no val el maniqueisme ni un reduccionisme a posicions purament ideològiques importades de la ciència política. Cal anar més enllà.

Rubén, no cito en César Calderón perque, desafortunadament, no el vaig poder saludar personalment, no per res més. No hi ha segones intencions relacionades amb alguns episodis desafortunats que s'han viscut a aquestes jornades...

Usebio Cué ha dit...

Efectivamente, resulta patético el reduccionismo de algunos de querer insistir en que "només és català" alguien que unicamente se exprese en català -y no pueda usar en determinadas ocasiones el castellano, para escribir o expresar ideas. COmo igual de patético es decir que en Cataluña el castellano está prohibido Ambas enfermedades se retroalimentan. Federalismo y mezcla, en Internet, también.

Toni Ibañez ha dit...

Sortim citats a El País: La catosfera, encara que això de "visiones etnolingüistas" ho trobo excessiu.