CAU UNA CONQUESTA HISTÒRICA: LES 8 HORES



Primer de Maig de 1886: els obrers de Chicago inicien una vaga per la jornada laboral de 8 hores, que termina dies desprès en la revolta de Haymarket, reprimida violentament per la policia. Un any més tard, 5 sindicalistes seran condemnats a morir a la forca per aquests fets, i altres 3 aniran a presó, 2 en cadena perpètua, i l'altre, 15 anys de treballs forçats.

El 1889, en homenatge a aquests sindicalistes, la Segona Internacional instituirà el Primer de maig com a dia del Treballador.

Per tant, la jornada laboral de 8 hores diàries (finalment reconeguda per la OIT al 1917), ha estat una lluita no gens fàcil, no gens gratuïta per les classes treballadores. I ara, amb la majoria conservadora dels Sarkozy, Berlusconi, Merkel, i l'ajuda de Brown, estan a punt d'acabar amb aquesta conquesta històrica, amb aquest dret social que s'havia consolidat.

Això reaferma la necessitat d'una esquerra social i política més forta i amb més capacitat de decissió, i posa de manifest el caràcter antidemocràtic de l'esquema institucional europeu, que amb normatives intergubernamentals, va minant el model social europeu. A ningú se li escapa que la immigració serà carn de canó d'aquesta normativa, i que fer-la aprovar en temps de recessió farà que molts treballadors i treballadores no tinguin més remei que acceptar-ho si no volen ser acomiadats.