EL CERCLE VICIÓS DE L'ECONOMIA LIBERAL

L'Euribor ha tancat Juny amb la seva dada més alta, un 5,361%, i la setmana passada vam saber que la inflació espanyola ja està entorn el 5%. A aquestes dades cal sumar-hi que el proper dijous es pot produir una pujada dels tipus d'interès fins al 4,25%, per part del BCE. Això significa, per als assalariats i assalariades que tenen un hipoteca, un important increment de la seva quota mensual, que els posa en més dificultats a l'hora d'arribar a final de mes.
La dinàmica econòmica imposada per aquesta UE neoliberal ha estat nefasta per les classes treballadores de Catalunya i Espanya. L'arribada de l'Euro va venir condicionada per l'ortodòxia monetarista: tipus d'interès artificialment baixos, aprofitant una inflació igualment baixa. Amb un tipus d'interès gairebé ridícul, on el diner "no té valor" per si mateix, s'obliga a qui vol obtenir rendibilitat a anar-se als productes de risc (borsa) o invertir en altres valors més rentables a curt plaç: en Espanya, la vivenda ha estat el principal instrument financer per als curtplacistes. Per tant, s'ha desincentivat l'estalvi, i a més, s'ha afavorit l'especulació inmobiliària per aconseguir grans beneficis a molt curt plaç.
La primera conseqüència clara ha estat l'encariment de la vivenda fins a extrems que converteixen en impossible l'accès a la vivenda a capes senceres de la població. Permeteu-me els termes marxistes, tan denostats últimament, però tan clarividents com sempre: mai valor d'us i valor de canvi havien estat tan lluny. Un dret convertit en un títol-valor, gairebé.
La segona se'n deriva automàticament de l'anterior: uns nivells d'endeutament, tant en el temps com en la quantia, que posen al límit del colapse les economies doméstiques de les classes treballadores.
I tercera: a més deute, menys consum. I en una estructura econòmica que confia gairebé tot el seu creixement en funció del consum, el seu decliu marca l'inici de la recessió econòmica. A menys consum, menys activitat econòmica, és a dir, menys ocupació. I aquí enllacem una altra vegada amb el deute: sense treball no es cobra, i si no es cobra, es refinança sine die el deute, i si no s'arriba, es ven a preu de saldo per evitar l'embargament inmediat, que finalment acabarà arribant en molts casos.
La falta de consum obliga a una revisió alcista dels preus, que torna a afectar a les rendes més modestes, i l'increment del cost del petroli està accelerant la recessió, que tot just comença. No obstant això, no estic d'acord amb que el factor energètic sigui decissiu en aquesta crisi, però millor parlar en un post a part.
I les burgesies, es veuran afectades per aquest tipus de crisi? Doncs crec que no. Les grans rendes, lligades al capital financer, seguiran amb els seus beneficis gràcies a l'endeutament familiar. La burgesia productiva, ja té recepta per enfocar la crisi: allargar la jornada laboral fins a 65 hores, i restringir l'accès a la immigració. I tot això arrodonit amb uns tipus d'interès novament atractius, i una fiscalitat benevolent amb les rendes de capital mobiliari, per poder dedicar-se a veure-les venir, sense arriscar, posant-ho tot en productes d'estalvi. Ja se sap, la burgesia, sempre tan estalviadora...

6 comentaris:

Defensa ha dit...

¿Cuales son los derechos sindicales y laborales de los trabajadores cubanos? ¿Y en Vietnam? ¿En Corea del Sur? ¿En China?

Toni Salado ha dit...

Y después del comentario a base de recitar topicazos, ¿que me dices de la economía? Es que el artículo iba de eso ¿sabes?.

Willy ha dit...

Curiós, si mes no, el comentari de Defensa... al meu poble li diuen Escurrir el bulto, a això...

M'ha servit molt el teu article, en el meu blog intento parlar de temes d'aquests des d'un punt de vista una mica més planer, per als que no tenim ni papa d'economía i termes com "tipus d'interès" ens sonen a xinès (a xinès sense drets laborals ni res, imagine't), però clar, d'algún lloc he de partir... poc a poc es va desxifrant la cosa... Es que es injust que mes enllà dels blocs no hi hagi mai informació de temes d'aquests, ni a la xarxa ni enlloc... Qualsevol diría que no volen que els ciutadans s'enterin del que passa (evidentment, tenim clarissim que NOOO es aixi, ja-ja-ja...)

Toni Salado ha dit...

Willy, m'alegro de que t'hagi agradat i de que sigui útil el que escric. Salut!

Lupin ha dit...

Toni,

y después del "pelotazo" de los nuevos ricos que nos dejan con el culo al aire y su dinero en el banco y subiendo el tipo de interés, además nos queda toda la falacia de la burbuja financiera, con sus stock options y toda esa mierda de comprar y vender lo que ni siquiera existe!!! Vaya tela.
Bueno, se nota que la conversación del jueves noche, repasando la curba más peligrosa del Carmelo, sirvió para al menos calentar el artículo.
Oscar.

Toni Salado ha dit...

Lupin, veo que te has animado con lo del blog. Quant més serem més riuem...y no lo digo por los mellizos...jejejeje...Lo de la crisis va para largo, así que tendremos tiempo de escribir más de una vez sobre el tema. Nos vemos!