72é ANIVERSARI DEL PSUC


Ahir es va fer un acte per cel·lebrar el 72é aniversari del PSUC, organitzat per ICV, una de les forces polítiques catalanes continuadores de la seva tradició política. Sembla que les últimes investigacions historiogràfiques apunten a que es va fundar el dia 24 de juliol, i no el 23, com fins ara sempre s'havia pensat, i de fet, la placa commemorativa al mític bar de la Plaça del Pi on es va acordar la creació del PSUC, hi figura aquella data.


Aquest any, la jornada va estar dedicada a reivindicar la memòria del seu primer secretari general, en Joan Comorera, mort fa 50 anys. Primer va intervenir l'historiadora Anna Sallès, per situar en el temps i en l'espai al personatge, i a continuació el company Enric Pubill, President de l'Associació d'Ex-Presos Polítics, va explicar com va conèixer a Comorera a les presons, i com els companys van acabar descobrint que les acusacions de traïdor, titista, i nacionalista, eren completament falses. Eren les excuses per purgar a un dirigent, la cara més amarga de l'estalinisme de l'època, i que el propi Comorera havia practicat.

Per això, en la seguent intervenció, el doctor Miquel Caminal el va definir com una figura incòmode i d'actualitat. Incòmode pels comunistes, de Catalunya i d'Espanya, que moltes vegades el van silenciar o denostar. Incòmode per la resta de les esquerres, de Catalunya i d'Espanya, a les quals va voler unificar en una estratègia per la consecució del socialisme. I incòmode per les dretes, que van tenir al davant a una figura política de primer nivell que els va criticar i derrotar.
I d'actualitat perque alguns dels problemes que va afrontar Comorera a Catalunya i a Espanya, encara avui, continuen vius. Caminal, provocador de mena, però magnífic com sempre, va llençar el guant de que el PSUC demanés perdò a Comorera, i la darrera intervenció, la de Joan Saura, va agafar el guant, demanant perdó en nom del PSUC, tal i com recullen alguns diaris avui, especialment El País. Va ser un gest que els que hi assistiem vam rebre amb un aplaudiment molt sentit; no es tracta de fer judicis de valor, es tracta de que la nostra memòria històrica també ha de reconèixer els errors propis, no només els dels altres.

5 comentaris:

Julia ha dit...

Toni, abans de tot la meva més sincera felicitació al PSUC en el seu 72è aniversari. No he estat mai militant d'aquest partit, però he tingut bons amics que ho van ser i jo hi era a un altre partit per confusions pròpies de la ignorància política de la época, però sempre vaig reconèixer la gran importancia que va tenir el PSUC en les decades dels seixanta i dels setanta. Malgrat que, degut segurament a totes les decepcions provocades pel gran engany dels règims dels països sota la tutela soviètica, hagi vingut a menys en nombre de militants, el seu paper històric no li podrà negar ningú. Quant a les situacions de injusticies viscudes dins i fora de les organitzacions polítiques, aixó és quelcom del que cap partit, sindicat o qualsevol altre tipus d'organització pot dir que està lliure de culpa. La historia de la humanitat és dificil i convulsa i les agrupacions humanes, del tipus que sigui, no son alienes a aquesta condició. Diu molt en el seu favor que en Joan Saura sàpiga reconèixer errors passats i demanar perdó. Tant de bó tots els politics fossim capaços de fer-ho quan convé.

Blixa ha dit...

Potser (i només dic potser) resulta una miqueta cínic fer una declaració en nom del PSUC per part d'en Saura, el mateix que el volia liquidar... però Ai!! que això no es pot dir perquè afecta a la unitat de l'esquerra, perdó, perdó!!

Casanellas ha dit...

Hem sembla molt bé el que dius, però l'actitud d'Iniciciativa amb el PSUC em continua semblant sectària i tancada de miras. El PSUC no és, ni de bon troç, només IC, per tant, per quan un acte d'homenatge al PSUC on participin almenys, les forces que es declaren del PSUC inclos alguns dels i les que van marxar però encara es declaren psuqueros?

Anònim ha dit...

TOTES LES ACTITUTS SECTARIAS I DICTATORIALS,SON UNA MERDA.I LES D^ESQUERRES NO SON DIFERENTS.PER CERT EL DELATOR DE COMORRERA VA SER EL "SASTRE",TAN ALABAT ELL.I ENCARA NO DEU SER CORRECTA DIRO. JUGANT AMB BCN.......

Anònim ha dit...

Saura no puede adeñuarse del PSUC cuando reniega de su filosofía Marxista Leninista. Saura en todo caso lo que debería hacer es cumplir correctamente con los valores unitarios del PSUC y mostrar que la coalición son dos y no sólo ICV. Debe entender que en la coalición habitamos miles de personas que luchamos, fuimos despedidos y encarcelados por esas siglas y que nos debe respetar más de lo que lo hace ICV. Cuan eso suceda comenzaremos a creer más en él.