SOBRE EL BURCA I ALTRES DISCUSIONS SOBRE CONVIVÈNCIA INTERCULTURAL

Arran de la prohibició de la utilització del burca i del nicab en espais municipals per part de l'Ajuntament de Lleida, s'ha obert un debat complex sobre els límits de la llibertat individual, els drets d'igualtat i dignitat de les dones, i els límits dels poders públics per regular les conductes dels seus ciutadans, i subterràniament i de manera sesgada, s'intenta furgar en el conflicte entre religions i comunitats culturals, no per buscar l'apropament, sino per aprofundir en les diferències i l'incomprensió.
Hi ha una qüestió prèvia, que hauria d'acabar amb el debat: que parlem de casos molt aïllats, gairebé inexistents en el territori català. Jo no he vist cap dóna amb burca o nicab, que no sigui turista àrab. Per tant, fer una regulació de les anècdotes crec que no es bó, perque se les eleva a rang de categoria, quan no és així.
De fet, dintre del món islàmic l'us d'aquestes vestimentes és francament molt minoritari, i no respón només a un criteri religiós, també social i polític d'unes determinades derivacions de l'islamisme polític integrista en alguns països. S'ha de tenir en compte que l'Islam té tantes corrents i disciplines que simplificar dona armes només a l'islamofòbia i la xenofòbia. Dintre del propi àmbit de les societats musulmanes, també es donen aquests conflictes, no només en les nostres societats "cristianes".
En tot cas, un cop el debat el tenim sobre la taula, el tema és complexe perque primer s'ha de diferenciar el què? del com?. El qué? per mi és clar: el burca i el nicab, a diferència del hiyab o del xador, son indumentàries discriminatòries cap a les dones, i s'han d'erradicar a qualsevol lloc del món.
La dificultat ve en el com?. La política de prohibicions no crec que ens aporti cap solució; de fet, crec que ens crearà un altre problema: aquestes dones no es podran apropar a un equipament públic, i per tant, es reduirà la seva capacitat de socialització comunitària, amb els problemes que això genera no només per elles, sino per l'educació de les seves filles, tema del qual parlarem després.
Crec que en el com? hauriem d'anar més en altres dos sentits:
1-Promoure l'educació, els valors democràtics, el coneixement, i la mediació intercultural per acabar amb la causa (la discriminació de la dona) no amb l'efecte (portar el vel integral), tal i com diu en aquest interesant article Miguel Pajares, exresponsable del CERES de CCOO de Catalunya.
2-Controlar i barrar el pas a l'integrisme islàmic en el nostre país, atenent a les causes que afavoreixen el seu desenvolupament, que normalment, tenen arrels en les desigualtats socials. Hem de cercar aliances amb el mon musulmà laïc del nostre país per derrotar socialment les tesis de l'integrisme islàmic, que han guanyat força en els últims anys, i que la situació de crisis pot fer que s'incrementi i que galvanitzi políticament. Segons la pròpia Junta Islàmica Catalana, ha augmentat la influència del salafisme a Catalunya.
En tot cas, hem de filar molt prim i no entrar en debats simplistes sobre aquests temes, ja que la dreta i l'extrema dreta hi tenen un fil conductor que pot fer molt de mal entre les classes populars, no només pel que fa a les dones adultes, sino pel que fa a les noies en edat escolar, amb les que ja hem viscut altres episodis polèmics. Aprofito l'article per enumerar els meus arguments, contraris també a les tesis prohibicionistes:

1- Qui ha de ser laïc és el centre d'estudi, la institució educativa, no pas les persones que hi acudeixen a aquests centres, tant del personal educatiu, com els i les estudiants, i la resta de personal del centre. Per tant, on s'ha de posar l'accent és en que la institució, tant en la seva expressió cotidiana (símbols, aspecte...), com en el desenvolupament de la seva activitat, l'educació, respecti aquest principi, no orientant-se cap a alguna de les confessions existents (inclos l'ateïsme, a sensu contrario).

2- Les persones tenen dret a manifestar les seves creences i opinions, tant de paraula com simbólicament, i tenen el dret a que siguin respectades. Considerar que un crucifix o un hiyab poden ser símbols agressius educa en la intolerància i no pas en la convivència. Educa en la superstició i no en el coneixement mutu de les cultures i dels seus significats i significants. Educa en el rebuig a la diferència, i no pas, en la normalització d'aquesta.

3- Crec que qui es beneficiarà de les prohibicions és l'escola privada religiosa de les diferents confessions. Encara és aviat a Espanya, però a França la beneficiada de la prohibició ha estat la xarxa d'escoles privades islàmiques, que davant la prohibició es troba amb nous usuaris d'aquest mercat. Un drama: en aquestes escoles l'adoctrinament (igual que en les católiques de l'Opus, per exemple) pot estar a l'ordre del dia, el qual converteix un fet cultural en un posicionament polític i social d'enfrontament amb d'altres comunitats, i un rebuig frontal del laïcisme, que concebut i aplicat d'aquesta manera, és la coartada conservadora per segregar en funció de les creències, i que denosta l'educació pública com a mètode de creació de ciutadans educats en la interculturalitat.

4- L'escolaritació és un dret constitucional i està per sobre de la voluntat dels pares, perque és un deure cívic i un dret dels infants. Per tant, les creences dels pares no poden contravenir aquesta norma, però tampoc fem les normes creant falsos obstacles que crein els conflictes amb els pares. Dit d'una altra manera: busquem l'acord entre opció cultural i respecte a l'escolarització, i deixem un marge prou flexible per a que la casuística es pugui resoldre amb habilitat per part dels responsables dels centres i amb acords amb els pares implicats.

5- El hiyab o el xador no son un obstacle per a la socialització de la nena en qüestió, en tant en quant no impedeixen cap funció sensorial ni l'aïlla de la resta, com si poden fer el nicab i el burca. En tot cas, en algunes activitats, sobretot les esportives, no els podrà utilitzar, i en això també s'haurà de fer un esforç de diàleg si hi ha algun problema amb els pares. No entraré en les connotacions que pot tenir la peça de roba en qüestió: ni son uniformes en el món islàmic, ni tenen perque ser les mateixes en les nostres societats. En tot cas, també altres dones utilitzen altres tipus de cubriment dels seus caps, i no hem vist el problema encara, així que no dramatitzem.

6- Els mitjans de comunicació han de fer una cobertura informativa no alarmista d'aquests casos: cada dia faltan a classe molts nens i nenes, i no se'n fa el mateix tracte, encara que alguns també responen a factors culturals de comunitats que no consideren l'escolarització com a obligatòria. L'alarmisme i el la categorització de l'anècdota son aliats de la xenofòbia. Imagineu-vos la interacció entre la falta de places d'escola pública, culpabilitzar d'aquestes als nouvinguts, i que a més es doni la imatge de que hi posen problemes...Conflicte servit en un tema altament sensible.

11 comentaris:

Carles ha dit...

Salut, Toni:

Penso que saps que compartim ampliament la forma d'enfocar el "problema", que és d'integració i cultura no de prohibicions ni imposicions.

Però quan parlas "d'erradicar en tot el món el burka i en nihab", et preguntaria: També li treuras als tuareg els vestits blaus i els imposaras que portin la cara descoberta?

Els tuareg (plural de targui) -molts amb ulls blaus com altres "berebers"- són pobles molt antics al magreb -amb els almoravid o els gomel estan entre els més antics clans documentats-, però en bona part tenen una branca d'origen vandal i altre dels turcs que al segle VI van anar amb Belisari. Són, bàsicament, de casta guerrera.

Si porten aquesta vestimenta, com el burka d'Afganistan o la molt similar del desert aràbic, no és per moral sinò pel clima de mé que tenen. No cal que t'ho expliqui això, que ja ho deus saber.

El que si trobo absurd -encara que meyns que els fundamentalistes catòlics s'aixequin a favor de la llibertat de les dones que no poden avortar però sí portar la creu, cobrir-se a les esglesies les cames i les espatlles o el cruzado mágico...- és traslladar la barretina al Sahara o el burka a Benidorm...

Però això és per a mi una qüestió de temps, integració i relació cultural, no crec pas que cap prohibició faci més que crear agravis comparatius, més quan financiem una secta inmoral i genocida amb diners públics.

Em venen ganes de posar-me el burka -com fan molt homes també per la Bactria, amb el Kalash a l'esquena- i anar a una mani del Rouco preguntant per la clínica per avortar més propera!

Salut company!

Carles ha dit...

Ah, m'oblidava: Potser quan tingin un bon treball i cobrin sous decents, podran comprar-se roba nova!

Salut i fins aviat!

josepantonimoreno ha dit...

Hola Toni,
doncs sí, Lleida va obrir la caixa dels trons, fent un populisme perillòs apuntant-se al linxament popular, a la cerca de rèdits electorals. Es van omplir la boca en defensa de la dona, però és a aquesta a qui es dirigeix la prohibició. Que el burka o el nicab pot ser denigrant per la dona, és possible, però podem caure al problema de la mirada etnocentrista sinó mirem més enllà dels nostres propis nasos. No deixa de ser una questió cultural, diferent a la nostra, però que també incorpora alguns habits que es podrien considerar denigrants per a les dones com, per exemple, els talons o certes publicitats...
El que s'ha de cercar és la integració, des del diàleg i no l'exclusió des de la prohibició.

Salut company!

Toni Salado ha dit...

Hola Carles! No crec que sigui un problema de vestimentes ni de condicions climàtiques, perque si fos així, els homes també en portarien de burka...però no, només en porten elles. I en tot cas, Europa no té desserts a les ciutats, així que tampoc hi fa falta.En tot cas, coincideixo en que amb millors condicions socials i laborals, facilitem la integració.

Salut.

Toni Salado ha dit...

Hola Josep Antoni,

D'acord amb el tema de la inclusió i el diàleg, però no amb que la posició sigui etnocentrista o eurocentrista. Crec que la diversitat cultural és un bé a preservar, però els limits els marquen els drets civils i socials, que son els pilars de la igualtat i de la nostra societat. No crec que sigui un apriorisme moral, ni una posició de soberbia civilitzatòria: és el nostre model, i avui per avui, és el més just del planeta, amb totes les mancances que vulguis, i que son precisament les que motiven la nostra militància en l'esquerra social i política per superar-les.

Salut.

Carles ha dit...

Amic Toni, tot just la setmana passada dos tios amb barba, bigoti, burka i molta TNT van fer volar uns quants membres de l'administració Karzai al paradís...

Segur que no és com el Motín de Esquilache?
Estàs segur que a gent com la Alicia Ppra li preocupen les dones que no siguin les amigues de còctel i bridge?

Prohibir és lo més barato, aparentment, més que financiar l'escola, de tots els graus, inclòs la d'adults, en un país amb un 45% d'analfabets pràctics, segons l'Unesco, és a dir, incapaços d'entendre un texte normal per tu i per mí.

Educació, educació i educació.

L'existència de prohibicions és reflexe directe de la proporcional manca d'educació cívica i respecte intersocial.

I això no es soluciona en un dia -i menys reduint les inversions públiques i privatitzant l'ensenyament en mans d'una secta feixista, com aquí-, ni prohibint res.

Salut, company!

Joan Vallvé ha dit...

Felicitats per l'article, fa poc vaig publicar-ne un més senzillet al blog que tenim a horta guinardó: http://ecosocialisteshortaguinardo.blogspot.com

crec que el principal problema és si aconseguiran o no fer que aquest sigui el debat públic dominant o la gent podrà sentir més debats com la reforma laboral, les retallades socials i la corrupció.

en fi.. felicitats pel blog

Toni Salado ha dit...

Gràcies Joan! Com et va de conseller? Jo ara i visc i milito a Ciutat Vella, però intento estar al dia del que passa per H-G. Salut!

Paco Piniella ha dit...

mi aportación http://piniella.blogspot.com/2010/06/la-igualdad-el-burka-y-la-santa-madre.html

Salud

SERGI ha dit...

M'ha agradat molt llegir aquesta publicació.
Pensem de manera semblant, crec tots els que t'hem contestat.
Bàsicament pensem que la prohibició es contraproduent i que el diàleg es una de les principals eines per qualsevol societat que es vulgui dir democràtica (pero de debó, no de boquilla)

També pensem en els drets de les dones, com en els drets de qualsevol altre persona, sense diferencies tant de sexe com de nivell social o provenencia.

Es veritat que s'han de posar límits en segons quins costums, pero sincerament em xirrien les neurones quan penso en prohibicions i els diferents valors i limits que tenim o tenen els meus veins.

El populisme i els mas media tintats per flaires de dreta o extrema dreta fan de taca d'oli amb el pensament xenòfob. Fins i tot els meus pares, antics immigrants al Brasil, ara s'apunten al populisme xenòfob. Ja ni s'enrecorden de com els van acollir al Brasil i que continuen tenint amics alà.

Estic segur que sempre hi haurà algú que vulgui que jo sigui com ell o ella ha imaginat.
Que voldran que sigui aixi o aixà
Que porti una roba o una altre
Que sigui menys d'un color que d'un altre.
I a mi que m'agrada la diversitat, la diferencia i l'alternativa contra l'actitud conservadora, penso que si els conservadors volen fer fora als diferents, jo també els voldria als conservadors fora de la meva societat.
Com desig no està malament, pero a més seria un acte de justicia, fer fora a qui vulgui fer fora a algú.

La diversitat es necesaria per qualsevol ecosistema que vulgui subsistir, i aquesta afirmació també serveix per una societat que ha d'aprendre a escoltar a altres societats. Ni Darwin ho hagues dit millor...

Perdó pel rotllo, pero ho havia de dir.

Sergi Salamé

Toni Salado ha dit...

Grácies Sergi per la teva aportació. Una abraçada!