Reflexions per una nova majoria de progrés (II)

En aquesta entrada, desenvoluparé el primer dels eixos de debat de les esquerres, proposat en l'escrit inicial, que portava com enunciat:

1-
Redefinir objectius, prioritats, i aliances per configurar una majoria de progrés, que tingui proposta política i arrelament social. Un programa que sigui punt de trobada de les gents de progrés a Catalunya, no només per combatre les involucions del model social de l'Estat del Benestar, si no que pugui engrescar a àmplies capes socials en la construcció actualitzada d'un model social just, democràtic, i equitatiu en la Catalunya del segle XXI.

Conscient de que l'enunciat és molt ambiciòs, crec que és necessari, imprescindible, perque és el principi sobre el que giraran les demés premises. Es vol interpel·lar, modestament, al més ampli espectre de les esquerres socials i polítiques, més enllà de sigles i d'organitzacions formals. Per arribar a bon port, seran necessàries totes les energies de progrés, individuals i col·lectives, i caldrà afegir una dosi de generositat, i treure unes quantes dosis de tacticisme, sectarisme, i curtplacisme, i també, de mesianisme.

Primer caldrà encertar en les prioritats i els objectius. Qué pot moure avui a una majoria del poble de Catalunya? Està clar que l'atur i les seves conseqüències, els abusos de les entitats financeres, la falta d'expectatives del jovent, la falta de crèdit pels petits empresaris, el malestar nacional amb un autogovern que es percep com insuficient, i d'altres corrents de fons que conformen un cert estat d'ànim col·lectiu de rebuig d'aquesta realitat.
Unes classes dominants i minoritàries estan imposant les consequències de la crisi a una àmplia majoria de la població, interclassista, que veu com l'esforç del capital i del treball no recau en benefici del conjunt de la societat, sino en perpetuar la situació privilegiada d'unes el·lits a les quals els poders públics no poden controlar amb la legislació i les institucions actuals.

Al mateix temps, hem de tenir clar que ens enfrontem a un moment de retroces, i d'acumulació de forces, no a un moment pre-revolucionari, com creu una part de l'extrema esquerra. L'empitjorament de les condicions objectives no ens porta a un salt qualitatiu de la consciència revolucionaria. Ben al contrari, la crisi està sent la coartada per fer avançar les idees més conservadores, que penetren profundament en unes classes populars atenallades per la por i la incertesa del seu futur, i que veuen com les forces de progrés no han tingut resposta per solucionar les seves situacions vitals. Son forts avui entre la gent treballadora l'individualisme, la insolidaritat, el menysteniment del que és públic/comunitari, i el rebuig al que és nouvingut, i en la mentalitat d'una part important de les classes populars, "el canvi" el representen les dretes, amb missatges reduccionistes però eficaços. La gent treballadora vol retornar a la seva situació de seguretat, i això avui ho veu en la dreta, i no en les esquerres, com s'ha vist en les recents conteses electorals.

Per tant, des del punt de vista d'aliances socials, s'haurà de comptar amb sectors molt àmplis: classes treballadores, autònoms, i petits i mitjans empresaris, que son els que, en diferents esferes, pateixen aquesta gestió conservadora de la crisi.
Cal un moviment de masses ampli i plural, amb un horitzó estratègic modest però decidit, un programa polític d'idees força contundents alhora que prou transversals per poder satisfer les aspiracions de col·lectius socials diversos, però que tenen un enemic comú: l'oligarquia financera, i el seu programa social i polític, que cal combatre amb alternatives pròpies i actualitzant els pilars bàsics de l'ideari progressista:

1-Economia al servei de les persones i regulada pels poders públics. Cal enterrar d'una vegada per totes les "terceres víes", i altres derrotismes ideològics. Cal defensar una intervenció pública en l'economía de mercat, sense embuts. Inclus el centre dreta alemany, per exemple, s'ha atrevit a limitar els sous de la banca i a questionar el paper de les agències de qualificació de riscos. Cal una política financera que dirigeixi el credit cap a les persones i l'economia productiva, i no cap a l'especulació dels mercats.

2-Cohesió social basada en la redistribució de riquesa, en dos víes:
a)A priori, en la seva generació, amb condicions de treball i salarials dignes.
b)A posteriori, via una fiscalitat progresiva i lluitant contra el frau fiscal.

3-Defensa i potenciació de serveis públics, gratuïts, i de qualitat, en especial, de l'educació i la salut. No als copagaments, ni a les privatitzacions. L'Estat del Benestar no només genera unes condicions de vida digna i saludable, també té un efecte econòmic clau: una força de treball més qualificada que permet economies amb major valor afegit, i millor rendiment per una millor salut. Aquesta formula d'èxit només és rebutjada per l'economía especulativa, que prefereix invertir el capital en risc a curtplaç, i fer estructures productives de baix cost i poc valor afegit, com ha estat el cas del boom immobiliari espanyol i d'una part de l'economia de serveis espanyola.

4-Canvi de model productiu i energètic, o en altres paraules, modernització ecològica de l'economía.

Aquesta nova majoria de progrés, a més de guanyar la batalla de les idees, en base als quatre punts anteriors, necessita més arrelament social i comunitari, i noves formes de comunicació i de participació política, com explicarem en les properes entrades.

3 comentaris:

Front Popular ha dit...

Me parece un apunte certero y totalmente correcto. Pero me plantea varias preguntas, especialmente una.
Nosotros (IU o EUiA etc.) llevamos tiempo (en principio desde nuestro nacimiento, siendo la unión entorno a un programa común, el leit motiv del MPS) planteando este tipo de confluencias en el si del pueblo.
Mi percepción formada en base a la militancia durante estos años, es que no se han planteado seriamente desde ningún espacio de la izquierda social y política catalana una verdadera apuesta por tejer alianzas en base a un acuerdo de mínimos. Como es posible esta situación y si fuera posible, con que agentes sociales se podría recorrer realmente un largo camino entorno a lo que planteas?

Toni Salado ha dit...

Amic/ga del Front Popular, avui he fet la 3a part d'aquesta reflexió que he començat, i on apunto algunes de les coses que em preguntes. Espero que al acabar tot els punts que he dit que desnvoluparia, hagi respost moltes de les questions que planteges. Salut i República!

Anònim ha dit...

El tema de pactar amb PSC-PSOE un tema molt obscur no? No crec que accepten una república, ni una economia al servei de les persones no?