NO a la reforma constitucional. Volem referendum!


El final de legislatura del segon govern Zapatero está sent profundament regressiva pels drets dels treballadors i les treballadores, i per la salut democràtica del nostre Estat.

Una nova reforma laboral segueix insistint en la precarietat com a fòrmula per crear ocupació, fòrmula fracassada fins el moment.

I per acabar d'amanir aquesta legislatura antisocial, una reforma constitucional per limitar, o millor dit, per exterminar, la possibilitat de déficit públic de les administracions públiques, negant tota possibilitat d'utilitzar la política pressupostària per poder lluitar contra la crisi, i fer polítiques anticícliques.

Una reforma que incorpora a la Constitució un axioma neoliberal i conservador: el déficit zero, tal i com recull avui el socióleg Jose Luis de Zárraga ahir en un article a Público.
Una reforma que, de pas, encorseta les capacitats financeres de les Comunitats Autónomes i li dona una volta més al cargol recentralitzador que va iniciar la sentència del Tribunal Constitucional a l'Estatut de Catalunya, en negar en la pràctica l'asimetria dels diferents territoris i l'autonomia de les seves polítiques pressupostàries en funció de les seves competències, nivell d'autogovern, i color polític.
Una reforma, en definitiva, que profunditza el trencament del pacte constitucional del 1978, i que escora cap a la dreta la segona transició que estem vivint.

Les forces polítiques i socials de l'esquerra han reaccionat rebutjant aquestes propostes i proposat mobilitzacions per aturar aquests desproposits. Cal una resposta democràtica, unitària i massiva. Aquí podeu llegir el manifest.

Tots aquests despropòsits finals d'aquest govern, a més de ser un atac a l'Estat del Benestar, no fan més que aplanar el camí de Rajoy a la Moncloa, en una autoimmolació mai vista del propi govern dels Zapatero, Salgado, Blanco, Chaves, Pajín...Per sort, hi ha veus discordants entre les files socialistes, que després de la previsible debacle, hauran de redreçar el rumb d'una socialdemocràcia espanyola irreconeixible. I la socialdemocràcia catalana, decepcionantment, també.

2 comentaris:

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Bentornat, ja trobàvem a faltar les entrades del Bloc Politikon

Toni Salado ha dit...

Gràcies Andrés, ens veiem aviat!