Algunes reflexions postelectorals ràpides #nocallis

Si hagues de resumir els resultats del 20-N en titulars, en podria fer aquests:

1- Victòria del PP per majoria absolutísima.
2- Debacle dels socialistes.
3- Victòria de CiU a Catalunya, contra pronòstic (o no).
4- Victòria d'Amaiur a Euskadi, amb un PNB amb més vots que conserva grup parlamentari.
5- UPyD es consolida a Madrid i treu representació a València.
6- ICV-EUiA obté un gran resultat a Catalunya, amb 3 representants al Congrès i 1 al Senat.
7- Al conjunt de l'Estat, IU obté un bon resultat, creix i es consolida com alternativa d'esquerres. EQUO fracassa en la seva tentativa a Madrid, però treu representació via Compromís a València.

Obviament, la realitat és molt més complexa que aquests titulars, així que, anem a pams.

Sobre el punt 1:
La victòria del PP ha estat la noticia amarga del 20-N, almenys per a les persones d'esquerres d'aquest país. Apunten les dades que més que guanyar el PP, ha perdut el PSOE, si tenim en compte que el PP ha guanyat una mica més de mig milió de vots, i el PSOE n'ha perdut més de 4 milions de vots, dels quals, una quarta part a anat al PP segons Metroscòpia.
La victòria del PP és aplastant en gairebe totes les províncies, a excepció d'Euskadi, Catalunya, i una solitària provincia de Sevilla.
Temps tindrem de valorar en els propers mesos el caràcter conservador del govern del PP, tant en els temes socials (retallada de prestacions i drets), com en temes democràtics (ja han dit que no es reuniran amb Amaiur, per exemple), com pel que fa al model territorial (de primeres, cop de porta al pacte fiscal), així que no m'hi estenc aquí.

Sobre el punt 2:
Pel que fa al PSOE, és clar que el desgast del govern socialista era insalvable pel candidat Rubalcaba, i que la seva base social els hi ha girat l'esquena de manera dràstica, inclús pel que fa a la pròpia militància socialista, impotent davant el gir antisocial del govern Zapatero. I si no ho creieu, aquí teniu un exemple del que dic...Tampoc el PSC es salva de la debacle, i es veu superada per CiU, cosa que deixa al socialisme català i a Carme Chacón debilitats de cara a les seves aspiracions de futur.
En tot cas, PSC i PSOE tenen per endavant processos congressuals que haurien de servir per renovar idees, projecte, i persones, que donin un nou impuls a una socialdemocràcia en hores baixes a tota Europa. Si els cònclaves socialistes es resolen de manera administrativa, pactes entre families, i falsos debats interns, crec que no l'hauran encertat, i que s'allunyarà la possibilitat de que el cicle de govern de les dretes sigui el més curt possible.

Sobre el punt 3:
No ho deien moltes enquestes, però el resultat no ha estat del tot inesperat: la victòria de CiU a Catalunya segueix el cicle ja expressat a les autonòmiques i a les municipals. Avui en dia, CiU té el poder i té el govern, és majoritària a totes les institucions, i ho és en base a ser hegemònica a la societat civil organitzada, i en l'espectre comunicatiu de masses. Una implantació potent que li permet salvar-se electoralment dels efectes negatius de les retallades socials.
Les esquerres en el seu conjunt haurem d'entendre millor els mecanismes pels quals es consolida la política de CiU entre diferents territoris, classes, i generacions, i haurem de trobar-hi les contradiccions que ens premetin trencar el bloc social hegemònic que avui troba en la dreta nacionalista el seu espai d'expressió política.

Sobre el punt 4:
La victòria en escons d'Amaiur ha estat una de les noticies agradables d'aquestes eleccions, i un pas més per a la normalització política d'Euskadi, i per tant, també per a consolidar la Pau. Amaiur no ho tindrà fàcil: el PP no té cap interés en la normalització política, i en tot cas, la Pau li és instrumental, un cop aquest "tanto" de la fi d'ETA se l'ha apuntat el govern socialista. De cara a la societat basca, la majoria sobiranista és més que evident, i farà que el govern de Patxi López amb suport del PP no tingui un final fàcil, encara que seria més que recomanable que poguessin avançar els comicis per superar l'anomalia d'un parlament basc que no té entre els seus representats a una de les forces majoritàries. En tot cas, el PNB ha resistit bé, i continua sent una força de referència a Euskadi. Del 5é espai millor no parlem: l'autoimmolació d'Ezker Batua-Berdeak és un fet realment trist, que espero es pugui corregir en un futur.

Sobre el punt 5:
UPyD ha estat la formació que més vots ha augmentat, fins a 700.000 vots més, cosa que li ha permés pasar de 1 a 4 a Madrid, colocant-se per davant d'IU a aquella comunitat, i treure representació per València, amb l'actor Toni Cantó com diputat.
Alguns analistes parlen de la fuga de vot socialista cap a UPyD com un "vot refugi": mai votaran al PP, mai votaran a IU, però en UPyD troben una alternativa electoral de "càstig" o "protesta" de cara a la seva opció tradicional: els socialistes.
Ara bé, sòc de la opinió que UPyD no ho tindrà fàcil amb el PP al govern: Rajoy aplicarà des del govern els postulats de Diez: més centralisme, més indiferència respecte de la normalització política a Euskadi, una visió instrumentalitzada de les víctimes del terrorisme, i beligeràcia amb els fets nacionals. Tot això és el que feia a Rosa Diez confrontar amb Zapatero, però ara, ho haurà de recolçar, o trobar noves demandes. Dificilment podrà passar per la dreta a Rajoy. I ja sabem el que passa amb aquells que pretenen, amb la còpia, superar a l'original...

Sobre el punt 6:
Em toca parlar de "nosaltres". Tothom coincideix en valorar com un gran resultat el d'ICV-EUiA a Catalunya: 3 representants al Congrès i 1 al Senat, amb un 8% de vot global a Catalunya, és per estar satisfets, a pesar de la marea blava (i taronja) que ens farà patir a la gent treballadora en els seguents anys. Com a membre de l'equip de campanya, vull felicitar la feina feta per ICV i EUiA, pels candidats i candidates, i per les organitzacions, per assolir aquest bon resultat. I també al cap de llista per Barcelona, Joan Coscubiela, que ens ha fet aparèixer davant la ciutadania com una força d'esquerres i ecologista sòlida, enfrontada als poderosos i compromesa amb les classes populars, ètica, transparent, i defensora dels drets nacionals de Catalunya. Com ja havia dit abans que l'elecció del Coscu era un encert, ningú em podrà dir ara oportunista.

ICV-EUiA es consolida com una alternativa d'esquerra ecologista i nacional que recull vots tant d'un PSC abatut i desnortat com d'una ERC subordinada al projecte convergent, i que no té competència a la seva esquerra, com demostren els resultats d'altres opcions alternatives o ecologistes. I demostra, una vegada més, que la suma del roig i del verd és una aposta claríssima de futur, i que segur portarà a una reflexió de com anar més enllà en l'ampliació d'aquest espai, on l'actual model de coalició electoral es queda petit per encabir tots els sectors socials que poden sentir-se atrets per les propostes d'ICV-EUiA.

Sobre el punt 7:
Cal felicitar a IU pel seu resultat global. L'encert de fer una àmplia coalició que sumes a totes les esquerres possibles s'ha confirmat. No només per tornar a tenir representació a Andalusia, a València, o a Astúries, on Gaspar Llamazares ha obtingut gairebé el 14% dels vots. Sino per haver apostat de manera decidida per sumar des de la diversitat, des del respecte a la singularitat, com a Catalunya amb ICV-EUiA, o com a Aragó, on la suma amb la Chunta Aragonesista ha donat un diputat amb un excelent 10,52% dels vots, el segon millor resultat de l'Estat.
Aquest bon resultat ha de servir per avançar en l'enfortiment, l'obertura, i la refundació d'Izquierda Unida. Seria imperdonable que un bon resultat reforces posicionaments sectàris o d'exclusió, i que no s'aprofiti el moment per obrir l'organització a nous espais i noves complicitats polítiques i socials. La IU actual també s'ha quedat petita per encabir tot el potencial de les seves propostes.
El nou grup parlamentari al Congrés ha der ser el més ampli i plural possible, i pot servir per experimentar, en la pràctica, aquesta suma de la diversitat i la voluntat d'obrir IU a la societat, des de la confiança que dona ser la força majoritària de l'esquerra transformadora.
En tot cas, queda clar que l'intent d'EQUO de competir amb IU ha fracassat a tot l'Estat. La lògica de la divisió ha estat castigada a les urnes. Només Compromís ha sortit ben parada, però és clar que partia amb un arrelament social i polític no comparable al que tenia EQUO a la resta de l'Estat. Ara cal reconstruïr, cal unir voluntats, i trobar els punts de coincidència que permetin treballar plegats enfront de les dretes.
Per últim, alguns sectors d'IU haurien de passar pàgina quan abans del concepte "PPSOE".
Els socialistes pertanyen a l'esquerra, al centreesquerra si es vol, però son imprescindibles per construir una majoria alternativa al que representa el PP. El PSOE té per endavant un llarg camí de regeneració i de canvi cap a l'esquerra, que només poden fer per ells mateixos, però des de l'esquerra transformadora, en tot cas, hem d'ajudar pedagogicament a aquest procès, centrant la crítica en les dretes, i trobant la complementarietat d'acció social i política entre totes les esquerres.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Analisi força acurat que comparteixo. Com diria aquell "no hase falta desir nada más".
Jordi Ribó

Anònim ha dit...

Estic d'acort!
roque

Juan José ha dit...

Toni, primer de tot, dir-te que si en Joan Ribó ho veu un analisi força acurat, alguna cosa estàs fent malament.

"no hasa falta desir nada más".

Per cert, a veure si escrius coses menys tochaques, que mola en general, però tiu sinetitza una mica. Merci Salado.

Anònim ha dit...

Hola Toni !
Me gustó como siempre tu valoración.
A pesar de eso me gustaria plantearte algunas dudas.
Por supuesto que se debe construir la unidad, pero creo que a veces muchos compañeros confunden eso con una suma artificial o sopa de siglas dentro de un mismo saco para poder echar al PP. No digo que tu plantees eso, pero si otros compañeros y compañeras y me preocupa. ¿No crees que para conformar esa alternativa -que no alternancia- al PP, nosotros debemos sumarnos con el centro izquierda y la izquierda social, pero eso debe hacerse en base a un programa y en base a una coincidencia en las luchas sociales no? No te preocupa que algunos compañeros puedan entender la unidad asi?
Por otra parte, personas que se han ido a otras organizaciones, despues de perder un debate democratico en IU -es decir, ser poco democratas y poco unitarios- crees que son "fiables" y honestos en la construcción de una izquierda alternativa. Me gustaria creer que si, pero me molesta y me da miedo que gente que no acepta resultados democraticos y divide a la izquierda, sea la misma con la que tenemos que luchar juntos. En definitiva, me preocupa tanto esta gente como nuestros compañros que parece que no saben decir mas que "que viene el PP-coco-". No crees que la consigna del programa programa programa pero sin llegar a los esperpentos de Andalucia por ejemplo, no seria una linea más correcta?
Muchas gracias compañro !

David. M.

Toni Salado ha dit...

-Jordi, Roque: gràcies.

-Juan Jose: intentarem sintetitzar, però em costa bastant. Total, si un escriu un bloc es per poder dir tot el que un pensa, a pesar de que puguir seguir una mica txapa. ;) Per cert, crec que confons a Jordi Ribo (EUiA, Catalunya) amb Joan Ribo (IdPV, Pais Valencià).

-David: no me da miedo que gente que haya optado por una opcion en un momento, rectifique y se una a nuestras posiciones. EUiA decidio competir con ICV del 98 al 00, y posteriormente rectificamos nuestra politica y en en 2002 firmamos un acuerdo de coalición que dura hasta la actualidad.
Hay que dar tiempo a los procesos unitarios y ser generoso con el que en otro momento ha competido contigo, la experiencia demuestra que la suma multiplica y nos hace mas creibles y mas fuertes, y a la postre, mas útiles a todos. Salud.