#agurETA. Euskadi cap a la Pau i la normalització política

Ja ha arribat. El moment que totes les forces democràtiques esperàvem ja s'ha produït. ETA va anunciar ahir que deixava la lluita armada, i que llegava al poble basc el protagonisme de la lluita per la llibertat d'Euskadi. És un moment d'alegria, d'emoció, de record també per tots i totes les persones que han patit amb aquest conflicte.

Ara comença un nou cicle polític a Euskadi, però també a Espanya. L'anunci s'ha produït amb un govern socialista que, cal reconèixer, ha treballat el tema a fons i de manera valenta, però tot apunta a que la gestió del nou escenari recaurà en un futur govern del PP. Mariano Rajoy va mesurar ahir les seves paraules pensant en aquest futur, que no serà fàcil, després de tants anys de patiments innecessaris per totes bandes. En tot cas, el fet de que la comunitat internacional hi estigui involucrada pot servir per mediar entre totes les parts, que ara mateix, encara tenen masses ferides obertes.

Caldrà estar amatent als intents de l'extrema dreta de deslegitimar el procès, i també als repunts que en l'espai abertzale poden sorgir davant d'una sensació de derrota d'aquells sectors que encara no donaven per acabada aquesta etapa.

Pau i normalització política son dues cares de la mateixa moneda en aquest conflicte, però no haurien de barrejar-se. Per un costat, correspon a l'escenari de Pau la verificació del desarmament d'ETA, trobar una via per a la reinserció dels presos i preses d'ETA, i s'ha de dignificar la memòria de les víctimes, de totes elles i entre elles, en un exercici difícil de reconeixement del dolor "dels altres". Per un altre, correspon a la normalització política el retornar l'estatus legal a l'esquerra abertzale i a les seves interlocucions socials i polítiques, derogar la llei de partits en aquells extrems que van ser dissenyats ad hoc per al conflicte basc, i trobar vies democràtiques per a que el poble basc tingui dret a decidir sobre el seu futur.

Per últim, cal agraïr l'esforç de tots i totes aquelles persones i entitats que sempre han apostat per la Pau a Euskadi, de vegades soportant la pressió de tots els costats.

Deixo el video de la declaració d'ETA, que ja és una document històric d'aquest segle XXI.



Ja tenim acord ICV-EUiA. Ara, a treballar per un gran resultat

En aquesta setmana que acaba, s'ha signat l'acord de coalició ICV-EUiA per a les Eleccions Generals 2011. Un acord que suma fins 12 organitzacions polítiques, amb Izquierda Unida, i d'altres formacions d'esquerres de l'Estat, com Chunta Aragonesista o Batzarre.

Com tot acord, ha tingut un recorregut des de les posicions inicials de cadascú fins el punt de trobada que obliga a tothom a moure's de la seva posició inicial. Com a membre de la comissió negociadora per part d'EUiA estic satistef per l'acord, que defenso fermament perque crec que conté tres aspectes rellevants:

-La continuitat de la coalició ICV-EUiA, expressió de l'esquerra verda i alternativa nacional.
-L'acord de suma amb IU, amb una visió de complementarietat i unitat en sentit frontamplista.
-Una voluntat de millora real de la representació d'EUiA a les Corts Generals.

El moment de la discussió i la negociació ha acabat, i el moment de les valoracions encara no ha arribat: serà a partir del dia 21 de Novembre, quan la ciutadania també haurà dit la seva sobre l'opció que els hem plantejat.
Ara només és el moment de treballar la campanya, d'anar cap a fora, d'explicar les nostres propostes, de la confrontació d'idees i projectes.
Tot temps dedicat a debats interns/interioritzats serà temps que no dediquem a donar la batalla per l'hegemonia política.

ICV-EUiA comptarà a les seves llistes, com sempre, amb homes i dones compromesos amb els valors de l'esquerra, l'ecologisme, i el catalanisme popular, encapçalats per un magnífic trident per fer arribar les nostres propostes a la ciutadania: Joan Coscubiela, Laia Ortiz, i Joan Josep Nuet.
Una combinació de joventut, rigor, experiència social i política, compromís i combativitat, que es difícil trobar en d'altres candidatures, i que us puc assegurar perque conec la seva trajectòria com a persones compromeses.
A Laia Ortiz la conec des de que erem estudiants a la Universitat Pompeu Fabra, a finals dels anys 90, ella de Polítiques, i jo de Dret. I al Nuet, el conec des de finals dels 90 també, quan vaig començar a militar a la Joventut Comunista, i ell ja era un dirigent destacat del Partit.

Fins ara, per respecte als temps i processos negociadors, no havia dit res sobre Joan Coscubiela. Vull dir, públicament, que em sembla un magnífic candidat, que representa l'esquerra valenta, compromesa, i no-mesiànica que avui necessiten les classes treballadores i populars per trobar solucions de progrés a la crisi.
Andreu Mayayo va escriure aquesta columna a Público defineix la figura del Coscu en poques paraules, i amb la que coincideixo plenament.

Crec que ICV-EUiA, amb una campanya activa i de proximitat, pot donar la sorpresa en la nit electoral, amb un PSC a la defensiva i en la provisionalitat precongresual, amb una ERC que ha girat clarament cap a la dreta el seu full de ruta estratégic, i amb unes CUP que s'han desentés d'aquest procés i criden a l'abstenció.

ICV-EUiA, amb un candidat sòlid com Joan Coscubiela, emergeix com a força principal de les persones que, ni socialment es resignen a la inevitabilitat de les retallades, ni nacionalment es subordinen al projecte d'Artur Mas, que mercadeja amb les aspiracions nacionals de Catalunya darrera la proposta abstracte d'un pacte fiscal, mentre amb el concurs del PP tira endavant polítiques antisocials.