#29MVagaGeneral. El què i el com per assegurar el seu èxit



Els sindicats han convocat Vaga General pel 29 de Març per aturar la reforma laboral imposada per decret pel govern del PP, i amb la simpatia de CiU i altres dretes de l'Estat.

Les esquerres socials i polítiques han mostrat total suport a la convocatòria, atesa la gravetat dels atacs a les condicions laborals, que ens situen en un canvi de paradigma de les relacions laborals en Espanya, com no havíem conegut des del franquisme, i que està en la línea d'altres amenaces antisocials ja anunciades pel PP: copagament a la sanitat pública, retall de pensions, limitació del dret de vaga...Realment, la dreta està aprofitant la crisi per canviar el model social construit a Espanya des de la transició.

Sobren les raons per donar recolçament a la Vaga General, però aquesta no serà fàcil d'organitzar de manera unitària i massiva. Les condicions de por, inseguretat, i precarietat de molts treballadors i treballadores son un fre important, que va acompanyat d'una campanya mediàtica intensa de desprestigi dels sindicats i de la vaga com un métode de lluita i reivindicació de les classes treballadores i populars.

Al costat d'aquest ambient hostil, s'obre pas de manera preocupant un tendència antisindical cada vegada més estesa entre alguns sectors de l'esquerra social i política, que amb la bona voluntat de fer una extensió ciutadana de la vaga, acaben per negar-li als sindicats de classe el seu paper protagonista com a convocants de la mateixa. 

Tot el que sigui implicar al màxim de sectors socials em sembla un encert, fer plataformes àmplies d'extensió de la Vaga, i innovar en les formes de comunicació i extensió. També amb accions complementàries aquell dia, com la vaga de consum anunciada per FACUA

Però no comparteixo les crides a "l'autoorganització de la vaga" que promouen l'actuació autònoma al marge de les organitzacions sindicals convocants. 

Tant de bó sigui la #Vagadel99% de la població, però jo, primer, estaré 100% al costat dels sindicats de classe convocants. Perque el piquet de vaga dura un dia, però la lluita organitzada durarà molt més temps, i els sindicats de classe en son una part imprescindible d'aquesta, gairebé una de les últimes trinxeres de l'esquerra social enfront de l'oligarquia financera i les seves polítiques neoliberals.

L'éxit de la vaga estarà en la capacitat de confluència i de visibilització d'una resposta unitària, plural i massiva,  no pas en la radicalització de les formes que busquen una major rellevància mediàtica.
La dreta està a l'espera d'una jornada d'aldarulls per justificar una restricció del dret de vaga i per desacreditar al sindicalisme als ulls de l'opinió ciutadana. Per això, aquesta convocatòria necessita d'una dosi extra d'experiència en la gestió dels conflictes (sempre n'hi hauran...) i de seny en l'utilització dels diversos mitjans d'informació i convicció dels piquets...Res nou, però més necessari ara que mai. 
Les resistències i pors a fer vaga de molts treballadors i treballadores, més fortes que mai, no poden solucionar-se amb una visió ideologitzada, sectària i reduccionista, que resta efectius, més que en suma. L'empatia i el coneixement exhaustiu de les condicions laborals son claus per mesurar la intensitat de la protesta, i això, ho poden fer els que coneixen els centres de treball, els i les sindicalistes, no un moviment espontani de ciutadans, per molta raó o indignació que aportin.

El 29M tenim un repte important, hem d'assegurar que ho assolim de manera exitosa perque ens hi juguem moltes coses, i perque és l'inici d'una mobilització llarga i sostinguda que no pot començar malament.

El 29M estaré de piquet informatiu on els sindicats convocants o una plataforma més àmplia on ells hi siguin presents consideri, com ho vaig fer el passat 29-S i podeu comprobar per la foto que he posat per il·lustrar el post: amb Miguel Pelàez, dirigent sindical de CCOO, i Mercé Civit i Jordi Miralles, diputats d'ICV-EUiA, fent de piquet informatiu a l'entrada de Mercabarna.

NO a la Reforma Laboral. Salut i Unitat!.

3 comentaris:

Alberto Lumbreras ha dit...

Toni, em sorpren molt la reacció de sectors de l'esquerra sobre el tema del 99%. Com a propagandista i entusiasta a Badalona d'aquest concepte, deixa'm acalarir un parell de coses:

1. No es tracta d'autoorganitzar-se. Es tractar d'obrir la organització a sectors que no et vindrien (propaganda, piquets, o el mateix fet de fer vaga), ni t'han vingut mai, amb els sindicats, i especialment amb CCOO-UGT, per motius que tots sabem, alguns merescuts, i altres per l'ofensiva mediàtica que tots coneixem. El concepte de la vaga del 99% té com a impulsors precissament gent molt poc asindical, però també molt conscient que em de tenir cintura, que hem d'aprofitar les oportunitats i que tenim un 15-M al carrer amb el que, si es conflueix, el resultat pot ser fantàstic.

A Badalona, per exemple, l'Ateneu Roig va convocar el comité de suport a la vaga. Hi eren AAVVs, CUP, EUiA, ICV, RG, CNT, UGT, CCOO, indignats/s de diferentes barris i gent a títol personal. I això va ser possible, entre altres coses, perquè prèviament i a la convocatòria vam marcar clara aquesta línia del 99% i de que no voliem un comité "a les ordres" de CCOO-UGT, sino "coordinat" (evidentment!) amb ells. També t'ahig de dir que l'actuació d'UGT i sobretot de CCOO a la reunió va ser exemplar i la companya es va guanyar a molta gent.

Després d'aquesta reunió, anirem tots divendres a una assemblea ciutadana a la plaça de la vila convocada anònimament per iniciativa d'indignats, on acabarem confluint. El resultat, si tot va bé, és que haurem aconseguit generar un espai on estiguin des dels sindicats fins la gent menys organitzada.

2. No sé que vols dir amb "radicalització de les formes", però jo no he escoltat res que no hagi escoltat en una altra vaga. Depen que entenem per radical, no? En tot cas sembla que part de l'esquerra sindical estigui competint amb el 15M, que encara no el comprengui (fruit de no passar gaire per les assemblees) i que l'interessi més mantenir l'status del sindicat (cada cop més baix) que no pas aconseguir una vaga que paralitzi el país.

De veritat, crec que si CCOO vol ser el sindicat que era, ha de treballar a aquest front ("de masses") sense por i posant-se al costat i a la disponibilitat de la gent, que no són pas antisindicalistes i que entenen, si es treballa una mica, que la vaga és amb els sindicats (repeteixo, que no "a disposició de", això s'ha acabat). El prestigi no dura tota la vida, s'ha de renovar dia a dia.

Salut!!
Alberto

Toni Salado ha dit...

Em sembla bé l'experiència de Badalona si és com dius, però segueixo considerant que son els sindicats convocants qui tenen la responsabilitat d'organitzar la vaga, i la resta de persones i colectius han d'estar a disposició (no a les ordres) d'extendre la vaga.

No parlava d'això. Parlo de llocs on es veta la presencia dels sindicats convocants i inclus de forces com EUiA.

Dona't una volta per algunes pàgines "alternatives" i trobaras el que et dic, i que lamentablement, també pots trobar en espais de dreta extrema, com Intereconomia, que literalment definia CCOO i UGT com "part del poder"...

Radicalitzar les formes: per exemple, un clàssic com que un "piquet autonom" decideixi no respectar els serveis minims pactats pels sindicats convocants...I d'altres, que no posaran gent al nostre costat al dia seguent, sino que llençaran als braços de la dreta a un munt de gent que no entendrà algunes actuacions "revolucionaries"...

Salut!

Anònim ha dit...

1-Quieren dividir a la clase trabajadora y a los sectores populares. Enfrentar a trabajadores con derechos de sin derechos, desempleados, etc... La respuesta: un frente democrático interclasista: un frente popular contra la oligarquía.

2- Si las organizaciones tradicionales de los trabajadores no hacen política, no proporcionan marcos de participación y organización suficientes, y no plantean soluciones para todo el pueblo disputando la hegemonía e intentando abrir brecha en el bloque dominante, esta se abre camino de otras formas.

3- Hay que entender que la institucionalidad del pacto de clases está en una grave crisis. Pretender seguir como si tal cosa es imposible, quien lo pretenda se verá superado por la realidad. Si no se da una respuesta desde posiciones de progreso social, lo hará la extrema derecha.

4- No entiendo como se puede despreciar a una mayoría de la población joven (hasta 35 años) en paro. Su enorme potencial productivo y transformador. Hasta la CIA lo ve.

5- Rechazar de plano las expresiones populares espontáneas es raro cuanto menos. Ese fue el caso del inicio de cualquier proceso politico de cambio que se precie. ¿O volveremos a salir a la calle gritando Abajo la república burguesa?

Luis