Notes ràpides i agraïments per la 6a Assemblea Nacional d'EUiA




Volia escriure algunes opinions, valoracions, i agraïments al voltant de la 6a Assemblea Nacional d'EUiA, celebrada aquest cap de setmana

Estic satisfet de la feina feta, i a falta de veure el redactat final del document, de les línies polítiques aprovades pel proper període. Hem actualitzat el programa i les propostes d'acció política i mobilització, hem actualitzat el catalanisme popular amb el dret a decidir, hem reafirmat el nostre compromís amb la unitat de les esquerres per assolir noves majories de progrés contràries al neoliberalisme a Catalunya, Espanya, i Europa, i hem llençat un nou horitzó: la construcció d'un nou espai català que permeti anar més enllà a l'esquerra transformadora, ecologista, i nacional que avui representa la coalició electoral ICV-EUiA.

Ho hem fet amb un debat seriós i amb l'ànim de no utilitzar les identitats que conviuen a EUiA i els conceptes polítics de cada tradició com armes llencívoles. La unitat d'EUiA depen de saber sumar la diversitat des de allò que volem fer, i no des del que cadascú som o sentim que som. Programa i valors ens uneixen, les pluralitats, corrents i partits ens enriqueixen, i només els falsos debats, el sectarisme tribal, o la manipulació fetixista dels conceptes polítics ens ha dividit en altres ocasions. Sempre es poden fer les coses millors, i crec que, per exemple, amb un calendari més generós podríem haver arrodonit millor alguns aspectes.

Hem elegit una nova direcció, amb una candidatura única i unitària. Un nou Consell Nacional, amb homes i dones que hauran de posar en pràctica la política aprovada. També un nou coordinador, en Joan Josep Nuet, i un equip de 10 persones, entre les quals estic jo, per configurar el nou equip de direcció.
Tenim reptes importatíssims per endavant, però en destacaria dos. El primer, el més important, posar en marxa el que hem discutit, i que allò que hem treballat aquests dies ho sapiguem adaptar a la realitat del país i de la gent treballadora, sense permetre que les paraules acordades a l'Assemblea envelleixin ràpidament en un escenari tan canviant. El segon, incorporar més persones a aquest projecte, que té la voluntat no retórica d'obrir-se més i crear un paraigües més ampli. 

Vull acabar fent una sèrie d'agraïments:

a)Als afiliats/des d'EUiA i AJ, i convidats/des per la feina feta a les comissions i plenari de l'Assemblea.

b)A la gent d'EUiA de Sabadell pels esforços fets per acollir aquest event, i pel resultat de la seva feina.

c)A la gent que va participar a les comissions redactores dels documents, a la comissió dels "20 i pico", a la Comissió Tècnica, a la Comissió de Comunicació, a la Comissió de Candidatures, i especialment, a la "Comissió dels 7" (Grego Belmonte, Alba de Lamo, Nuria Lozano, Marisol Martínez, Francesc Matas, Hèctor Sànchez, i jo mateix),  que hem passat moltes hores juntes per fer un document sintètic i després ordenar les esmenes i poder facilitar als delegats/des una discussió el més àgil possible i alhora sense perdre cap contingut.

d)Als mitjans de comunicació que han fet el seguiment de l'assemblea, especialment a l'equip de TV3, a la Montse Castany i l'Anna Poch, i la resta de professionals.

e) I un agraïment personal, al Jordi Miralles i Conte:

    Vaig conèixer al Jordi a final dels 90, quan jo era militant de CJC-Joventut Comunista, i acabàvem de fundar EUiA. Vam fer una Escola d'Estiu de formació a Castelldefels, on ell era llavors assessor del grup municipal i ja dirigent destacat d'EUiA i del PCC, i va fer de ponent.
Poc podia pensar llavors que anys després, a primers de 2004, amb la victòria de les esquerres i la seva entrada la Parlament de Catalunya com a diputat, en Jordi i en Nuet em vindrien a buscar per dedicarme a EUiA. Jo, que treballava a l'empresa privada en el sector d'assegurances, vaig acceptar sense pensar-m'ho, enmig del entusiasme del moment pel primer govern de les esquerres, i no em penedeixo en absolut. Com sabeu, primer vaig portar la seva agenda i les relacions de la coordinació amb la resta d'EUiA, i després vaig passar a formar part de la direcció d'EUiA, sent el responsable d'Organització Territorial.

En aquests 8 anys, he aprés moltíssimes coses d'en Jordi. Algunes, les més importants, les podré valorar al complet amb el temps, amb l'experiència. Altres, em serveixen cada dia en les meves tasques.
Només donar un cop d'ull a totes les felicitacions per la seva feina de gent molt diversa al Twitter, i a les que vam poder sentir en directe a l'Assemblea en boca de dirigents polítics i sindicals, ja dona idea de la seva dimensió política i social, que no descobriré jo ara.

La seva contribució a fer créixer EUiA, a formar la coalició ICV-EUiA, a fer del nostre espai una referència política a Catalunya, a la unitat de les esquerres socials i polítiques, a fer d'IU un projecte més plural, creible i amable, és cabdal. I haver estat al seu costat, des de diferents tasques, apart d'un orgull, em fa sentir com copartícep d'aquests èxits.

En Jordi es dedicarà ara prioritariament a la seva tasca com a diputat, sent la veu d'EUiA, juntament amb la Mercé Civit,  al Parlament de Catalunya, al costat de la resta de companys/es del grup d'ICV-EUiA. 
Estic segur que seguirà fent una gran tasca al Parlament, que seguirà incansable en la construcció de ponts i dinàmiques unitàries entre política i moviments socials, i que seguirà aportant tot el seu bagatge a les tasques de direcció d'EUiA i de la coalició. 

Gràcies Jordi per tot el que has fet, fas, i faras (vam fer, fem, farem) per una Catalunya més justa, lliure i sostenible.





3 comentaris:

Sandro ha dit...

Tot es pot fer sempre millor. Però realment, quan un mira en perspectiva d'on veníem i on som, no pot no sentir-se satisfet.

Felicitats per la part que et toca i per la confiança que s'ha t'ha donat.

Et desitjo encert i alegria per a aquesta nova etapa.

Sandro

Roque ha dit...

Comparto todo lo referente a Jordi Miralles ha dado carácter a la organización, ahora se abre una nueva etapa que esperamos mucho de ella. Un saludo.
Roque

Toni Salado ha dit...

Gràcies Sandro i Roque. Salut i una abraçada.

Toni Salado.