#29MVagaGeneral. El què i el com per assegurar el seu èxit



Els sindicats han convocat Vaga General pel 29 de Març per aturar la reforma laboral imposada per decret pel govern del PP, i amb la simpatia de CiU i altres dretes de l'Estat.

Les esquerres socials i polítiques han mostrat total suport a la convocatòria, atesa la gravetat dels atacs a les condicions laborals, que ens situen en un canvi de paradigma de les relacions laborals en Espanya, com no havíem conegut des del franquisme, i que està en la línea d'altres amenaces antisocials ja anunciades pel PP: copagament a la sanitat pública, retall de pensions, limitació del dret de vaga...Realment, la dreta està aprofitant la crisi per canviar el model social construit a Espanya des de la transició.

Sobren les raons per donar recolçament a la Vaga General, però aquesta no serà fàcil d'organitzar de manera unitària i massiva. Les condicions de por, inseguretat, i precarietat de molts treballadors i treballadores son un fre important, que va acompanyat d'una campanya mediàtica intensa de desprestigi dels sindicats i de la vaga com un métode de lluita i reivindicació de les classes treballadores i populars.

Al costat d'aquest ambient hostil, s'obre pas de manera preocupant un tendència antisindical cada vegada més estesa entre alguns sectors de l'esquerra social i política, que amb la bona voluntat de fer una extensió ciutadana de la vaga, acaben per negar-li als sindicats de classe el seu paper protagonista com a convocants de la mateixa. 

Tot el que sigui implicar al màxim de sectors socials em sembla un encert, fer plataformes àmplies d'extensió de la Vaga, i innovar en les formes de comunicació i extensió. També amb accions complementàries aquell dia, com la vaga de consum anunciada per FACUA

Però no comparteixo les crides a "l'autoorganització de la vaga" que promouen l'actuació autònoma al marge de les organitzacions sindicals convocants. 

Tant de bó sigui la #Vagadel99% de la població, però jo, primer, estaré 100% al costat dels sindicats de classe convocants. Perque el piquet de vaga dura un dia, però la lluita organitzada durarà molt més temps, i els sindicats de classe en son una part imprescindible d'aquesta, gairebé una de les últimes trinxeres de l'esquerra social enfront de l'oligarquia financera i les seves polítiques neoliberals.

L'éxit de la vaga estarà en la capacitat de confluència i de visibilització d'una resposta unitària, plural i massiva,  no pas en la radicalització de les formes que busquen una major rellevància mediàtica.
La dreta està a l'espera d'una jornada d'aldarulls per justificar una restricció del dret de vaga i per desacreditar al sindicalisme als ulls de l'opinió ciutadana. Per això, aquesta convocatòria necessita d'una dosi extra d'experiència en la gestió dels conflictes (sempre n'hi hauran...) i de seny en l'utilització dels diversos mitjans d'informació i convicció dels piquets...Res nou, però més necessari ara que mai. 
Les resistències i pors a fer vaga de molts treballadors i treballadores, més fortes que mai, no poden solucionar-se amb una visió ideologitzada, sectària i reduccionista, que resta efectius, més que en suma. L'empatia i el coneixement exhaustiu de les condicions laborals son claus per mesurar la intensitat de la protesta, i això, ho poden fer els que coneixen els centres de treball, els i les sindicalistes, no un moviment espontani de ciutadans, per molta raó o indignació que aportin.

El 29M tenim un repte important, hem d'assegurar que ho assolim de manera exitosa perque ens hi juguem moltes coses, i perque és l'inici d'una mobilització llarga i sostinguda que no pot començar malament.

El 29M estaré de piquet informatiu on els sindicats convocants o una plataforma més àmplia on ells hi siguin presents consideri, com ho vaig fer el passat 29-S i podeu comprobar per la foto que he posat per il·lustrar el post: amb Miguel Pelàez, dirigent sindical de CCOO, i Mercé Civit i Jordi Miralles, diputats d'ICV-EUiA, fent de piquet informatiu a l'entrada de Mercabarna.

NO a la Reforma Laboral. Salut i Unitat!.