Europa, et parlo de l'Ernest i la Núria


Parafrasejant el títol d'una cançó de Silvio Rodríguez, escric aquest post l'ultim dia de campanya per demanar el vot per ICV-EUiA, per l'Ernest Urtasun, la Núria Lozano, i la resta de la candidatura de la Izquierda Plural.

Com a coalició ens havíem proposat diversos objectius, que crec que Ernest i Núria han complert en campanya amb escreix: per un costat, esdevenir referència d'una altra Europa antagònica a la que representa la Troika i les forces polítiques que li donen suport, explicant amb rigor i convicció que hi ha alternativa a l'austeritat, a la falta de democràcia a Europa. També que estem al capdavant de la defensa del dret a decidir, que això no ens eclipsa la resta de debats i propostes, i que ICV-EUiA li afegeix una dimensió social diferenciada. Que estem acompanyats d'una mobilització social que reclama canvis en profunditat, d'una majoria social que no es resigna davant les agressions antisocials dels mercats i els seus actors polítics i institucionals. I per últim, que tenim aliats plurals a Espanya, amb Izquierda Unida, Anova i d'altres, i a Europa amb Alexis Tsipras i Ska Keller, que comparteixen els nostres punts de vista en questions troncals, i que aquesta vocació unitària ens fa més fortes per plantar cara a la Troika.

Tant en els actes com en els debats, l'Ernest i la Núria han destacat per la seva consistència, combativitat, i proximitat amb aquells sectors socials que volen defensar a Europa, la gent treballadora i les classes populars.

Amb un PSC sense credibilitat per la seva pràctica i derrotat davant la Troika, una ERC de perfil en les temes socials pel seus acords amb CiU, i unes CUP autoexcloses del debat electoral, ICV-EUiA apareix com la gran força d'esquerres capaç de defensar una alternativa clara a la gran coalició que Merkel ja té dissenyada a imatge i semblança del acord alemany de la CDU i el SPD.

El 25 de Maig, pels nostres drets, per la nostra dignitat, votem ICV-EUiA.