Canvi d'escenari unilateral del 9N

Aquesta setmana s'ha posat fi a un camí compartit per les sis forces polítiques que vam acordar una pregunta i una data per fer un referèndum o una consulta.

Davant el bloqueig permanent del govern del PP a la possibilitat de fer la consulta acordada pel 9N, el President Mas i el seu govern ens proposen una nova fórmula que no té consens de la resta de formacions.

Artur Mas ens proposa un procés participatiu incert, no una consulta, que té com a principal defecte la manca de garanties democràtiques i normes clares per tothom, com ja s'ha pogut veure, i s'anirà coneixent.
Hi ha qui pot pensar que això no es important, que l'important és que es manifesti una voluntat política al marge de les condicions en que es fa. Per EUiA i per ICV-EUiA, no es així. Sense garanties democràtiques i normes clares no hi ha procés deliberatiu lliure i en igualtat de condicions per a totes les opcions, i per tant, no hi ha expressió democràtica verificable ni representativa del conjunt de la societat catalana, i no només d'una part fortament mobilitzada per unes determinades opcions. En aquestes condicions plantejades per Mas, no ens és possible avalar aquesta proposta.

Hagués estat més millor, sobretot per conservar la unitat, que és el que ens fa més forts davant l'immobilisme, fer un reconeixement honest de quina és la situació, explicar-ho al conjunt de la societat catalana, i en el marc més ampli possible, com el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, acordar com continuàvem acumulant forces i raons per poder fer la consulta, inclus plantejant on nou calendari, abans de plantejar succedanis institucionals que la degraden.
Segurament haver consensuat els nous passos amb la societat civil, amb la mobilització social com a manifestació d'una voluntat majoritària, hagués estat més raonable, i més fàcil d'acceptar per les forces polítiques favorables al dret a decidir, i encara s'està a temps de reconduir aquest aspecte.

Però no. El President Mas ha canviat unilateralment les condicions enmig de la partida en benefici propi, i sense explicar tots els detalls a la ciutadania. També ha afirmat que la consulta del 9N no era la "consulta definitiva", i que això tothom ho sabia. És fals: la consulta del 9N tenia mancances per no ser referendària, però hagués donat un missatge polític valuós per si mateix, sense necessitat de segones voltes, que en tot cas, s'haurien d'haver acordat a posteriori i novament amb consens de totes les forces polítiques i socials.

Artur Mas ens planteja un gran acte sobiranista amb suport institucional i lligat a un escenari preelectoral: les anomenades eleccions plebiscitàries, que formalment no existeixen, però que podrien tenir aquest caràcter amb dues variants. O amb una llista conjunta de partidaris per la independència. O amb llistes separades, però amb un punt comú al programa de cada força sobre la independència.

Sòc de la opinió personal de que cap de les dues hipòtesis podrien ser acceptades per ICV-EUiA.
No es pot acceptar la "llista de país" perque CiU i ICV-EUiA tenim projectes de país completament oposats. El model de país i l'exercici de la sobirania no només s'expressen en relació a l'Estat espanyol o la Unió Europea, sino especialment en els aspectes socials i democràtics, on CiU ha demostrat una manca de sensibilitat cap a la situació que viu la majoria social d'aquest país, i sobre els canvis que aquella reclama sobre les maneres de fer política.
I en la segona variant, no podem pactar com a punt programàtic el que és una qüestió profundament ideològica. L'anomenada Declaració Unilateral d'Independència no té cabuda en un espai que s'ha definit com a punt de trobada entre federalistes, sobiranistes, i independentistes. El punt de trobada d'aquestes sensibilitats és l'exercici del dret a decidir, que requereix d'un referèndum o una consulta, i que la DUI obvia i substitueix per una declaració parlamentària. Només un procés deliberatiu específic, amb totes les garanties i una majoria clara, pot mandatar a un govern a iniciar un procés cap a la independència, especiament en un marc com el de la Unió Europea, que no accepta les vies no pactades, com ja s'ha evidenciat.

L'única llista conjunta que desitjaria és la de les forces que conjuguen canvi social i canvi de statu quo nacional alhora, i que tenen una perspectiva de canvi constituent pel conjunt del cicle polític que ara comença. Unitat sobre programa, amb un calendari clar, i amb la voluntat de sumar des del respecte a les diferents posicions estratègiques, per confluir en una acció política comú, amb objectius assolibles. En altres paraules, plantejar un full de ruta unitari amb l'escenari complet, amb eleccions al Parlament, municipals i generals, que pugui facilitar una sortida al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol en el marc d'altres canvis socials i democràtics, sumant energies dels processos de canvi que hi ha al conjunt de l'Estat.