ICV-EUiA i el 9N: entre l'Escil·la i Caribdis

D'ençà que el President Artur Mas va trencar el consens entre les forces polítiques proconsulta, amb una proposta de procés participatiu, que aquí ja vam caracteritzar com un succedani institucional que devalúa la consulta per falta de garanties democràtiques, s'han produït moviments polítics de tot tipus i en totes direccions entre aquestes forces.

Totes les forces proconsulta excepte CiU destaquen el fet de que el procés plantejat no és la consulta pactada ni té els seus efectes, que el President Mas en fa us partidista, electoralista, i personal, i per últim, que cal convocar noves eleccions al Parlament de Catalunya per iniciar un nou cicle polític.
A partir d'aquí, entren en joc les diferències estratègiques i els interesos tàctics de cada força, en una espiral declarativa que ha situat a una part de la ciutadania en una confusió notable.

ICV-EUiA és l'espai polític que s'ha mostrat més contrariat amb el nou escenari imposat pel President. I no és per menys. És un espai que ha fet un gran esforç per aplegar unitàriament la major diversitat de propostes entorn de l'articulació política de la nació catalana, des del federalisme, el confederalisme, i l'independentisme. A la vegada, i assumint els costos interns i externs, ha fet esforços com qui més per impulsar, amb rigor, aquest procés a Catalunya, a Espanya, a Europa, i al mon. Poques forces han recollit tants suports i de forces tant diferents arreu del planeta (IU, Cha, Anova,Equo, Partit Verd Europeu, Partit de l'Esquerra Europea, Foro de Sao Paulo, entre altres).
Per tant, és normal que davant una proposta devaluada que es vol fer passar per un substitutiu que reemplaci a la consulta, i que alguns porten a una lògica maniquea sobre independència sí o no, ICV-EUiA hagi decidit no acompanyar acríticament aquesta proposta.

Tot seria més fàcil si el President Mas hagués reconegut que això no és la consulta, ni una consulta alternativa, ni "la consulta que ens deixen fer". Perque moltes persones d'aquest espai polític consideren que el 9N no pot ser una data buida, i que si es reconeix per part de tothom aquest dia com una jornada de mobilització i de protesta, el fet de que la gent s'expressi en les urnes, malgrat les mancances del dispositiu utilitzat pel Govern, pot ser un missatge polític clar de que el poble de Catalunya vol decidir el seu futur.

Segons la meva opinió personal, ICV-EUiA haurà de transitar per un delicat equilibri, com els herois de la mitologia clàssica ho van fer entre l'Escil·la i Caribdis.

La Caribdis de la tàctica envolvent del President Mas i el seu complex mediàtic per vestir el 9N d'una cosa que no és, en interés propi? O l'Escil·la de ser col·locats injustament en el bàndol del immobilisme si es dona a entendre que no s'acompanya el nou 9N?.

Tinc la impressió que ICV-EUiA serà l'única força que el 10N continuarà reclamant la celebració d'un referèndum o una consulta comme il faut per a que Catalunya pugui decidir lliurement i amb totes les garanties democràtiques el seu futur. D'altres, de ben segur, hauran passat pantalla, hauran fet un us instrumental de la participació ciutadana i del dret a decidir, i enllaçaran amb el relat electoral directament, parlant d'eleccions "plebiscitàries" i d'un futur Parlament que faci una "declaració d'independència", tots dos conceptes mancats del mínim rigor polític i democràtic exigible, però que el mainstream sobiranista col·locarà com a realitats. Fa poc li deia a uns amics que alguns conceptes del procés em recordaven als productes de l'especulació financera: la valorització d'un concepte sense connexió amb la realitat, i a partir d'aquí, se'n deriven múltiples operacions que fan irreconeixible el producte final del seu origen. Vam plantejar una consulta o referèndum que al nostre parer no té succedanis, ni tampoc substitutius com les "plebiscitàries" o la DUI. I en canvi, el procés s'ha escorat a un relat que encadena totes aquestes coses, i de manera consecutiva: un succedani institucional que porta a unes "plebiscitàries" que porten a una DUI, on l'idea-força primigènia, que era donar la veu al poble en un acte únic per decidir democràticament, queda oblidada.

I per contra, sent tot l'exposat cert, no li podem donar a Mariano Rajoy la foto de la desunió, de la confusió, i del fracas del 9N, sigui quin sigui el format definitiu.

ICV-EUiA està abordant aquesta situació amb visió ampla i tenint en compte la complexitat del moment polític i de la seva pròpia base social i electoral, que viu aquesta situació amb contradiccions, però també amb maduresa, amb fraternitat i empatia, amb capacitat de colocar-se en el pensament dels altres, i amb el convenciment de que si Catalunya ha arribat fins aquest punt, és també per l'aportació feta per la coalició, i pel seu compromís inequívoc amb l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya, reiterat aquests dies per ICV i per EUiA, i per la voluntat de refer al màxim possible la unitat que ens ha portat fins aquí.

Per últim, crec que s'ha d'estar atent a un tercer factor que explicava Enric Juliana en un artícle aquesta setmana: l'aparició de nous actors en la política catalana que han estat al marge del procés, que sense màcula en aquest sentit, i connectant amb el descontent general que es viu a l'Estat espanyol per la crisi social, econòmica, institucional, i cultural, poden irrompre amb força en unes eleccions catalanes avançades, doncs "l'oasi català" (que ja sabem que no era tal) no està al marge de la crisi sistèmica que es viu en el conjunt dels països del Sud d'Europa.