Sí i llibertat de vot

El Consell Nacional d'EUiA va aprovar aquest dimecres dia 1 una consulta interna per establir el posicionament col·lectiu d'EUiA davant la consulta sobre el futur polític de Catalunya convocada pel 9 de Novembre. La consulta interna es farà el dissabte 18 d'Octubre.

La proposta planteja com a primera opció que EUiA es pugui posicionar com organització pel Sí a la primera pregunta, i la llibertat de vot a la segona pregunta. És a dir, que EUiA en el seu conjunt pugui dir Sí a que Catalunya sigui un Estat, i que hi hagi llibertat de vot per expressar si aquest Estat ha de ser o no independent. El reglament formula la pregunta amb un Sí o un No a aquesta proposta, i en tot cas, si es diu que No a aquesta proposta inclusiva, es dona l'opció de dir quina altra opció es voldria que EUiA hagués de defensar (Sí-No, Sí-Sí, Si-Abs; no es contempla el NO a la primera pregunta com a opció col·lectiva d'EUiA, perque això queda fora de la política aprovada per EUiA entorn de la idea de la República Catalana).

Jo defenso aquesta proposta de mètode, i defenso votar Sí a la primera pregunta plantejada, és a dir, que EUiA es posicioni col·lectivament pel Sí i Llibertat de Vot, per diversos arguments que exposaré a continuació.

Primer. EUiA no és un partit, és un moviment polític i social plural i divers, tant en les seves tradicions, com en les seves identitats, i també, en les seves propostes nacionals per Catalunya. Hi conviuen federalistes, sobiranistes, i independentistes, en totes les seves varietats, i majoritàriament, EUiA té una proposta federalista de lliure adhesió (la República Catalana), i des de la seva fundació, un vincle amb un projecte federalista estatal que és Izquierda Unida. D'aquesta riquesa hem fet proposta compartida, conceptualitzada com un punt de trobada entre aquestes realitats que tenen un mínim comú: el dret a decidir del poble de Catalunya, la defensa de que el poble català és un subjecte polític amb dret a autodeterminar-se per elegir quina configuració jurídica-política vol per autogovernar-se i relacionar-se amb els demés pobles i Estats. 

Segon. Defenso la idea de que el Sí-No i el Sí-Sí i el Sí-Abs han de cooperar i treballar plegats, i no confrontar ni marcar continuament les diferències, i que per tant, el Sí i Llibertat de vot les inclou a totes, i les posa en positiu, en el intern d'EUiA, i sobretot, cap a la nostra base social i electoral, que també té aquesta pluralitat, com expressen les enquestes sobre les persones que han votat ICV-EUiA. La pregunta del 9N té dues parts gràcies també a la contribució d'ICV-EUiA per donar sortida, i sortida en positiu, a les diferents sensibilitats de canvi que existeixen a la societat catalana.
L'enemic comú és l'immobilisme que no vol la consulta, i l'adversari (encara orfe, per incompareixença) és el No a la primera pregunta de la consulta, perque ens deixa ancorats a l'actual statu quo. 
Per tant, totes les opcions derivades del primer Sí son de caràcter rupturista (en el pla nacional), de superació de l'autonomisme, i d'interpel·lació directa a l'Estat espanyol per moure's i acceptar que Catalunya és un subjecte polític. 
Totes les opcions derivades del primer Sí concorden amb la proposta de República Catalana aprovada per EUiA, que alguns volem federada lliurement a la resta de pobles de l'Estat espanyol, i d'altres, la volen independent de l'Estat espanyol. Però el rellevant avui és: votar i decidir, superar el pacte constitucional del 1978, i que Catalunya esdevingui un Estat, i en funció de la correlació de forces i de l'opinió expressada pel poble, veurem quin tipus d'Estat és.
 
Tercer. No m'interessen els recomptes interns per saber que votarà cadascú el 9N. Aquesta seria una vella lògica de partit, no de moviment, i diria més, de partit petit que busca reafirmar-se en una identitat determinada enfront les altres, i no empeltar-se amb el que avui és majoritari a Catalunya. Altres forces polítiques han intentat posar-li portes al camp en aquesta matèria, i els resultats negatius son més que coneguts. Son moments de canvis en profunditat, d'entendre les corrents de fons i saber-les gestionar en positiu. 
I quart. Pensant en l'escenari post 9N, aquesta unitat de federalistes, sobiranistes, i independentistes, serà encara més important, i per tant, el pre 9N s'ha de resoldre en positiu i de manera conjunta.
Si hem pogut votar el 9N, perque les forces rupturistes haurem de posar-nos d'acord per gestionar l'escenari en un sentit constituent, i on es puguin afegir els temes socials i democràtics en el full de ruta del nou país. 
I si no hem pogut votar encara el 9N, per fer possible plegats que hi hagi la consulta, i que els escenaris electorals del 2015 (municipals i generals) puguin contribuïr a aquest fet. 
En aquest sentit, cal fer pedagogia des del Sí-No per convèncer a aquella gent federalista que encara veu en l'independentisme un adversari, que no és així, i que la confluència que volem amb d'altres espais polítics necessita d'aquesta col·laboració.
I els espais del Sí-Sí han de veure al Sí-No com un aliat, i no com una versió més amable d'allò que no volen. Que una part del sobiranisme jugui a assimilar el Sí-No federalista a l'autonomisme és, apart d'injust i fals, debilitar el front rupturista, que existeix, i que té aliats a la resta de l'Estat espanyol, que en cas de ser determinants en les properes eleccions generals, poden ser impulsors d'un procés constituent estatal que esdevingui una via més de solució al repte democràtic plantejat per Catalunya.
Aquest esforç a dues bandes només es pot realitzar amb un punt de trobada ampli i amable que s'hagi reforçat en una praxis compartida de reconeixement mutu, com la proposta inclusiva de la que parlem, no només en uns acords escrits en abstracte.

En definitiva, animo a aquella gent d'EUiA del Sí-No, del Sí-Sí, i del Sí-Abs amb visió inclusiva i que comparteixen les raons que he exposat, a donar suport, amb un Sí a la primera pregunta, a la proposta de Sí i Llibertat de vot plantejada a la consulta interna d'EUiA.