L'últim joc d'il·lusionisme del President Mas

Aquesta setmana, Artur Mas ha presentat el seu full de ruta per Catalunya després del 9 de Novembre. El seu pla és una aposta personal i personalista per continuar centrant tot el debat polític català en un sol punt: la independència de Catalunya i com assolir-la el més ràpid possible, al marge de tot rigor polític i jurídic sobre la qüestió. Fum i castells en l'aire. 
Com deia el company Sergi de Maya en un article aquesta setmana, no és un pla, és una estafa, política, democràtica, i social.

Presentar-se davant la ciutadania patrimonialitzant en exclusiva el procés pel dret a decidir i negant la possibilitat de parlar de la resta de temes que preocupen a la ciutadania, en especial l'atur i la defensa dels serveis públics, ha de rebre un rebuig frontal de les forces de progrés.
La proposta de Mas va encaminada a preservar el seu espai polític en decadència, i el pitjor, a ocultar la seva acció de govern antisocial, opaca, i condescendent amb la corrupció, que és la que provoca aquesta davallada.

Deiem la setmana passada que les elits catalanes estan intentant desconnectar Catalunya dels moviments de canvi que es comencen a manifestar a Espanya i al Sud d'Europa, replegant el país en el debat identitari, en un imaginari on Catalunya i Espanya son subjectes homogenis i radicalment contraris, al marge de la lluita de classes, i dels problemes de totes les seves capes socials.

Mas va faltar a la veritat en el seu relat històric: el catalanisme popular sempre ha estat compromés amb la democràcia i en contacte amb les forces de progrés de la resta de l'Estat per democratitzar Espanya. El catalanisme burgés, no. La burgesia catalana ràpidament es va aliar amb els colpistes espanyols i les seves dictadures per ofegar als moviments obrers i progressistes que lluitaven per la democràcia, en el seu sentit originari: la justicia i la igualtat, no només els aspectes formals-electorals.

Aquesta trampa segons la qual tot el catalanisme sempre ha estat junt "front a Espanya" és intolerable. El conjunt del catalanisme ha estat junt front a les forces centralistes espanyoles, però quan les esquerres han liderat els processos, el catalanisme burgés ha tendit a boicotejar aquestes iniciatives, com el propi Mas va fer amb Rodríguez Zapatero per retallar l'Estatut 2006, traïnt a la majoria parlamentària d'esquerres i al seu president, Pasqual Maragall. Per tant, de lliçons des del catalanisme burgés sobre la defensa unitària de les aspiracions nacionals de Catalunya, cap.

El que no deixa de ser incomprensible és que hi hagi forces sobiranistes de progrés que avalin aquest relat. Si l'afirmació de que drets socials i drets nacionals son indestriables no vol ser una frase feta, no és possible avalar el pla del President Mas. No és possible fer unes eleccions on només es discuteixin els drets nacionals, o on els drets nacionals siguin la centralitat, i la resta de temes, accessoris.
No és possible parlar del país sense pensar en les necessitats de la seva gent i sense tenir en compte els diferents interessos de classe en aquesta crisi que és una estafa de les oligarquies. Sense posar per endavant allò que afecta a la gran majoria del país no és possible bastir una alternativa, que en quant al fet nacional, serà diversa, no només independentista.

Refem el calendari i la unitat per poder fer efectiu el dret a decidir, i contribuïm des de Catalunya a desallotjar del poder estatal a la dreta centralista i antidemocràtica, i obrim un escenari on les reivindicacions socials i nacionals dels diferents pobles d'Espanya tinguin cabuda en un nou pacte constituent, que connecti a la vegada amb la lògica dels altres països del Sud d'Europa que demanen una Unió Europea sobre noves bases. En realitat, sense resoldre la tensió entre creditors i deutors a l'eurozona, que en part suposa discutir el poder als mercats financers, tota discussió sobre sobirania i estructures d'Estat és poc rigorosa, com de costum en les tertúlies als mitjans quan pomposament es parla de construïr un Estat, sense tenir en compte com han canviat les relacions entre poder i govern en el capitalisme global.