En 2015, dret a decidir-ho tot: primera batalla, Grècia

L'any 2015 serà decisiu per a les aspiracions polítiques de les classes populars enfront de les oligarquies financeres que han aprofitat les crisis per retallar drets i serveis públics.

Les eleccions a Grècia del 25 de Gener seran la primera gran pugna per derrotar a la Troika i les seves polítiques antisocials. Alexis Tsipras, i la seva formació, SYRIZA, son l'esperança del poble treballador grec, i per extensió, de tot el Sud d'Europa. Amb totes les dificultats i limitacions d'un país petit i amb una societat destrossada per la crisi, a Grècia es dona una batalla per la dignitat enfront de la dictadura dels mercats financers, que ja han reaccionat de manera furibunda amb caigudes als mercats de valors, com també les institucions internacionals al seu servei, amb amenaces i un discurs de la por i el caos que anirà in crescendo fins a les eleccions, com explicava l'eurodiputat Ernest Urtasun en un article aquesta setmana.
Totes les forces d'esquerres, democràtiques, antiausteritat, o rupturistes, hem de recolçar al poble grec en aquest combat, que també és el nostre. Salvant totes les distàncies, SYRIZA ha de tenir el mateix suport de les esquerres europees i mundials que el Front Popular va rebre al 1936 i després, sabent que aquella victòria no era només la d'un govern progressista d'un país, sino la d'unes classes socials amb les mateixes aspiracions i enemics arréu d'Europa i del Mon.

Aquest enfrontament entre política i mercats, entre democràcia i tecnocràcia, entre la gent i el capital, il.lustra clarament els límits de la sobirania en el moment polític que vivim, i hauria de fer reflexionar sobre aquesta qüestió quan parlem de política europea, espanyola, catalana, o municipal. 
Tota discussió que es vulgui fer des de les esquerres sobre la sobirania, sobre la llibertat de les societats per regir-se conforme a l'elecció democràtica de les seves majories, que no tingui en compte aquesta tensió és debatre sense tots els elements, o encara pitjor, subordinar-se al relat d'altres opcions polítiques.

El debat polític català està estancat després del 9N justament per una visió estreta del que significa ser sobirà, per a que, amb qui, i de quina manera. Defensar un concepte de sobirania del segle XIX en la pitjor crisi sistèmica del segle XXI té aquestes mancances. En aquest bloc hem defensat altres vegades que cal obrir la partida més enllà de Catalunya aprofitant i contribuïnt als canvis de que s'albiren a nivell estatal per desbloquejar les dues questions que per mi son rellevants per a les classes populars catalanes:

-Reordenar les prioritats econòmiques i socials de les polítiques públiques de la Generalitat.
-Fer la consulta/referendum per avançar cap un nou status polític de Catalunya.

No hi pot haver projecte polític compartit amb qui no tingui les dues qüestions com prioritat, i encara menys llistes conjuntes.

Hem defensat aquí que el dret a decidir s'ha empetit perque una part important del sobiranisme l'ha reduït a l'opció independentista, que a més, ha quedat anclada en la visió unilateralista, que porta a la paràlisi que estem vivint, on la distància entre relat i realitat cada vegada és fa més gran i crea més incertesa, incrementada pel tacticisme electoral. Es parla continuament d'exercir una sobirania que no tenim com autogovern, i que tampoc tenen ja els propis Estats.
En contra del que pregona el discurs sobiranista unilateralista, hi ha més possibilitats de canviar de polítiques econòmiques i socials en sentit fort, si hi ha canvis en el govern de l'Estat, i si aquest s'enfronta a les imposicions pressupostàries de la Troika, posant en crisi en l'àmbit europeu aquesta doctrina, i per això, que Grècia pugui obrir camí es fonamental. 
La Generalitat té un marge reduït per establir la seva política pressupostària, cosa que no treu que CiU aprofiti aquest marge per privatitzar i degradar els serveis públics i per primar un model econòmic especulatiu, precari, i antiecológic.

D'igual manera, només una majoria diferent a Espanya pot facilitar que es realitzi la consulta o referèndum que Catalunya necessita per deliberar quin estatus polític vol. No cal canvi constitucional ni majories extraordinàries per això. Es necessita majoria absoluta a les Corts per poder tirar endavant la via del 150.2 que PP, PSOE i UPyD ens van negar l'Abril passat. O més fàcil encara, que el nou govern retiri el recurs sobre la llei de consultes no refrendàries, i així es pugui fer la consulta, encara que sigui amb nova data i pregunta pactada bilateralment. En funció del resultat, ja veurem fins a on arriben els canvis constitucionals. La meva opinió és que cal un canvi constitucional ampli, un veritable procés constituent, que a més de reconèixer el dret a decidir del pobles i el seu encaix com nacions en un Estat federal, donés garanties constitucionals als drets socials i econòmics (ara son principis rectors) i que acabes amb la regla del deute del artícle 135, entre altres questions.
En això ens diferenciem els federalistes autodeterministes, d'altres opcions federalitzants com la del PSOE i el PSC: la consulta/referendum és irrenunciable, no ens val votar la reforma constitucional que votin la resta de la ciutadania espanyola.

Per tant, les forces polítiques que aspirin a canviar-ho tot, haurien d'orientar prioritats i calendari a que aquesta seqüència es pugui donar, sense renunciar cadascù als seus màxims estratègics. Algú pot pensar que relacionar l'escenari català amb l'escenari estatal només pot interessar als que som federalistes. Penso tot el contrari. Si fós independentista i d'esquerres, no deixaria de marcar com a fita un canvi de majories a l'Estat que possibilites altres polítiques socials i econòmiques, i precipites un procés constituent on el procés català hi fos un impulsor clau per garantir que el dret a decidir es pogués decidir de manera immediata, al marge dels canvis constitucionals, que serien posteriors a saber l'opinió de la ciutadania catalana, com ja he explicat. I abans de les estatals, intentaria que les municipals del 24 de Maig de 2015 fossin el primer assaig de la unitat popular enfront les dretes, i per tant, reduiria al mínim els càlculs electoralistes de partit en benefici d'aquesta victòria. 

A tothom, sort i encerts aquest 2015. Bon any!