Sobre la proposta de Miquel Iceta pel futur de Catalunya

Ahir vaig estar present a la conferència de Miquel Iceta representant a la direcció nacional d'EUiA, on es va explicar quin full de ruta té el PSC per a la Catalunya post 9N. 

Val a dir que Iceta va fer un bon discurs, complet i polièdric. Va començar pel marc europeu i internacional, i mica en mica, va anar aterrant en les propostes per Espanya, i el més esperat, per Catalunya.

Cal destacar l'èmfasi en els temes socials, en l'atur, en la pobresa energètica, en les desigualtats de renda, i una certa autocrítica cap al paper de la socialdemocràcia en totes les crisis que vivim, però en quant a la qüestió nacional, cap novetat, es va tornar a reafirmar en el discurs de la reforma constitucional en sentit federal que PSC i PSOE venen defensant en els darrers temps. 
Personalment, opino que és insuficient, inclus un pas enrere respecte al que el PSC havia defensat en l'Estatut 2006, per una raó fonamental: es descarta la defensa de Catalunya com a subjecte polític que té dret a decidir en una consulta o referèndum. Tot es fia a una reforma constitucional en base al que preveu la Carta Magna als articles 166 i següents, com es recull al text de la conferència:

"La solució federal, la reforma constitucional que proposem, haurà de ser votada pels ciutadans. No hi haurà solució sense votació. I nosaltres volem que els catalans tinguin l'oportunitat de votar en favor d'un nou acord abans de plantejar-se la possibilitat de trencar amb la resta d'Espanya."

Aquesta opció significaria que els catalans i catalanes votariem en el mateix marc que ho fan la resta de la ciutadania de l'Estat, negant-se de facto la possibilitat de que ens expressem autònomament com a poble en una consulta o referèndum, i per tant, no acceptant la constitució de Catalunya com a subjecte polític nacional que preten una relació bilateral amb la resta de l'Estat. Crida l'atenció que Iceta no hagi esmentat ni tan sols la fòrmula de "consulta legal i acordada" que havien fet servir per mantenir-se en el bloc del dret a decidir, però sense signar data i pregunta, a l'entendre que no era acordada i no s'ajustava a la legalitat.

Coincideixo amb Iceta en que és inadmissible l'assimilació de catalanisme a independentisme. Però el salt del catalanisme polític al segle XXI no té pas enrere: passar de l'autogovern en el marc autonòmic a esdevenir subjecte polític articulat amb un Estat propi emanat del mandat democràtic d'una consulta o un referèndum. Els i les federalistes volem que això passi en el marc d'una Espanya federal, però no es pot demanar ja que ho sigui sense la decisió lliure i autònoma del poble català. 
Crec que hi ha un camí per fer en l'entesa entre diverses propostes federalistes i confederalistes, però Iceta i el PSC han de decidir: o ser la part no involucionista de l'autonomisme que ja només defensen PP i Cs a Catalunya, o estar en la centralitat d'una proposta de nou encaix de Catalunya i Espanya des d'una reconfiguració democràtica dels subjectes del pacte constituent via consulta/referéndum i posterior reforma constitucional que ho institucionalitzi, que pot ser majoritària a Catalunya en una transversalitat que pot sumar sectors de CDC, UDC, PSC, ICV, EUiA, i Podem, a més d'amplis sectors socials i econòmics que desitgen unes noves bases d'entesa. Izquierda Unida i Podemos a nivell estatal contemplen aquest plantejament dintre d'un procés constituent més ampli, on seria necessària la participació del PSOE i d'altres per obtenir les majories necessàries, i on el paper del PSC pot ser clau, però necessita de més claredat política per que així sigui.

Una altre absència en el discurs d'Iceta que crec important: a pesar de dedicar un temps important a parlar de la reforma constitucional i la reforma del sistema de finançament, i a fer autocrítica del paper de la socialdemocràcia durant la crisi, no va fer referència a la reforma del artícle 135 CE que subordina al despesa pública al pagament del deute, i que és la clau de volta de molts canvis socials i polítics. 
Sense impugnar aquesta norma que constitucionalitza l'austeritat no és possible fer polítiques anticícliques per resoldre el principal problema que tenim, l'atur, ni hi ha marge per proposar un sistema de finançament autonòmic (ni municipal) com el que necessitem.