Combatre el relat conservador i excloent que CiU ha donat al #27S2015

El President Artur Mas, ERC, ANC, Omnium Cultural i AMI han arribat a un acord per avançar les eleccions al Parlament de Catalunya pel dia 27 de setembre.

La bona noticia és que el poble de Catalunya podrà decidir si vol continuar amb aquest govern antisocial, antiecològic, òpac, i tacat de corrupció, o si vol formar una nova majoria política que posi les bases d'un model social, econòmic, ecològic, i polític diferent, que obri una nova etapa de l'autogovern de Catalunya i que trobi una sortida democràtica al conflicte polític amb l'Estat.

La resta de qüestions relacionades amb aquest avançament em semblen preocupants, i crec que ICV-EUiA i d'altres forces rupturistes i de progrès les hem de combatre a fons, per diverses raons:

1-Per que s'imposa el relat de que ja es va fer una consulta, però que no era la definitiva, i que aquestes eleccions donaran al mandat democràtic definitiu que necessita Catalunya per la independéncia (sic).
Com ICV-EUiA sempre hem defensat el contrari:
-Que el 9N no va ser una consulta: vam fer una mobilització política i un procés participatiu que va evidenciar la voluntat del poble català de poder fer una consulta o referèndum amb totes les garanties democràtiques.
-Que la consulta o referèndum no té substitutiu: ni DUI ni plebiscitàries poden servir per deliberar lliurement el futur de Catalunya.
-Que la consulta o referèndum ho és per un nou estatus polític on caben totes les opcions, no només la independència.

2-Per que s'ha tergiversat fins a límits vergonyants el concepte de la Unitat. Ja no hi és ICV-EUiA, ja no hi és la CUP, i sobretot, ja no hi és el principal instrument unitàri: el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. A més, ha quedat en res la proposta de Mas posterior al 9N de reincorporar al PSC a la reivindicació del dret a decidir. Aquí hem defensat que el sobiranisme havia empetitit la base social i política del dret a decidir en confondre autodeterminació amb independència, que ja s'havia posat de manifest amb la participació al 9N, i ara es plasma en un acord polític excloent de la diversitat de propostes per un nou estatus polític per Catalunya.

3-Per que CiU lliga en curt a ERC en la política catalana i en les properes municipals. S'imposa el seu marc conceptual i les seves propostes conservadores en matèria pressupostària (retallades i privatitzacions, una TINA a la catalana amb l'espantall de les imposicions de Madrid), que ERC accepta a canvi de la creació d'unes estructures d'Estat que son irrealitzables per temps i per falta d'acord amb l'Estat per poder materialitzar-les. És inquietant que ERC hagi renunciat, ja d'entrada, a fer noves majories de progrès a Catalunya i als ajuntaments i ens supralocals. Raó de més per a que la resta d'esquerres i forces rupturistes accelerem les confluències i les propostes guanyadores en pobles i ciutats per desbordar aquest compromís de manteniment del statu quo convergent.

Aclarit el calendari, caldria no despistar-nos amb debats secundaris o en torturar les paraules fins que diguin el que cadascú vol entendre que diuen. El "procés" no té sortida viable amb les coordenades que s'han marcat, és una fugida endavant d'uns actors que necessitaven temps i arguments per a les seves respectives bases socials i polítiques, i per que no dir-ho, per a les seves expectatives electorals.

Les properes eleccions son les municipals, i el principal objectiu de les esquerres i de les forces rupturistes és fer fora a les dretes, a totes, per les seves polítiques antisocials i antiecològiques, per les seves pràctiques corruptes i poc transparents, i per la seva manera de gestionar pobles i ciutats a esquenes de la participació ciutadana.
No podem acceptar que se'ns vulgui presentar com una primera ocasió per expressar una voluntat plebiscitària sobre el estatus polític de Catalunya. En aquest esquema, les esquerres i les forces de canvi real, perdrem oportunitats, esteu-ne segurs.

Estic d'acord en que els canvis municipals poden posar les bases per canvis de caràcter constituent, que ara poden enllaçar millor amb les catalanes i les estatals en un calendari continuu, tal i com he defensat altres vegades, però centrem l'acció política i les aliances en el que és fonamental: fer fòra les dretes dels Ajuntaments i de les entitats supramunicipals.

1 comentari:

Joan Olivé i Mallafrè ha dit...

Benvolgut Toni,

perdona l'OFF TOPIC, però no veig un formulari general per escriure't.

Et passo una circular demanant ajut per promoure el projecte de la nova Caixa d'Estalvis de Catalunya

Mercès
Joan Olivé

Us voldriem demanar un ajut, des del vostre web http://blocpolitikon.blogspot.com.es/ per difondre el projecte Caixa Catalana.

En poques paraules: Tornar a bastir, 100 anys després, la Caixa de Pensions... de baix cap a dalt, enmarcat en el procès cap a la independència, i evidentment, esdevenint una eina de pais, per reindustrialitzar Catalunya.

El tema es molt ambiciós, però necessari com l'aire que respirem. De fet, de tan ambiciós, esdevé raonablement sencill, tenint en compte l'energia mobilitzada en aquests moments.

El que us demanem a hores d'ara:

1) Si poguèssiu posar un link apuntant a www.caixacatalana.cat a la columna dreta del vostre web. Aquest ajut ja seria molt important, perquè el vostre web està força ben considerat per Google.

3) Si poguèssiu posar un article al vostre blog, amb una referència a la necessitat de bastir la Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit, amb algún link apuntant a www.caixacatalana.cat

4) Si tinguèssiu la possibilitat de col·laborar amb nosaltres, des de l'àmbit que poguèssis, potser simplement, fent una difusió del nostre projecte a coneguts, polítics, etc.

Per una banda tenim en els propers mesos una massa d'estalvi "mobilitzat" a punt per posar-lo a treballar per Catalunya, i per l'altra, no cal ni esmentar la necessitat de concedir petits crèdits d'entre 5.000 - 10.000 euros per capitalitzar autònoms, tallers, agricultors, emprenedors, etc. = Caixa Catalana hauria de ser literalment el BANC DE RECONSTRUCCIÓ I REINDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA.

Tenim la base teòrica del professor Joan Ramón Sanchís, de Valencia, qui ha estudiat a fons el tema i proposa de que Caixa Catalana sigui:

Cooperativa de treball > Aixó vol dir que cada treballador és soci, amb la fórmula 1 treballador = 1 vot
Cooperativa de segon grau > Altres cooperatives ja existents, especialment les agràries, podrien ser-ne sòcies

Una primera idea de sortida, plantejaria que el poder de decissió podria estar dividit aproximadament de manera:

50% del poder a mans dels estalviadors i tenidors de crèdit, participant en una mena de ciber-assemblea permanent
20% del poder a mans de gremis d'oficis (pastissers, botiguers, etc), a mans de les cooperatives ja existents actualment, com coop57, les agràries, cofraries de pescadors, associacions d'empresaris, etc. també i molt especialment a mans dels col·legis professionals. Per exemple: podriem fer acords amb el col·legi d'aparelladors, per exemple, per fer plans d'implantació d'ascenssors a comunitats, plans d'optimitzaciò energètica al comerç, etc.
15% del poder a mans dels treballadors > Aquest % seria prou reduït per evitar que els mateixos treballadors "s'apoderèssin" de l'entitat
15% a mans de la futura Generalitat, de manera que tindríem una estabilitat raonable.

El punt crucial es aconseguir la LLICÈNCIA BANCÀRIA imprescindible per aixecar la persiana. D'aquest tema ja s'en ocupa un eurodiputat, mirant els requeriments per aconseguir-la DIRECTAMENT DES DE BRUSEL·LES, per tant, ara sembla que no cal passar per Madrid.

Hi hà una altra opció molt interessant, que seria compartir la llicència amb algún altra banc cooperatiu que ja funcionés actualment a Europa

Mercès doncs per tot l'ajut que ens poguèssis prestar

Joan Olivé i Mallafrè
projecte@caixacatalana.cat
Telfs: 902 362 066 / 651 686 500
skype: hemisfera.cat
www.caixacatalana.cat