Vèncer la por amb esperança

L'Europa sota hegemonia neoliberal viu una època de retrocessos en tots els àmbits, com les esquerres venim denunciant des del començament d'aquesta crisi sistèmica, que hem caracteritzat com estafa perque ha servit als poders financers per imposar la seva agenda en contra de drets i llibertats. 

La por i la repressió son instruments polítics al servei d'aquesta estratègia conservadora. Missatges catastrofistes, atacs demagògics a qui planteja discrepàncies, i finalment, repressió de les protestes, formen part de la seva manera d'anul·lar les alternatives. No son suficients per apaivagar les crítiques els missatges buits de la recuperació macroeconòmica, perque son conscients que les condicions materials de la majoria de la població continuen sent precàries.

En aquest context, i davant de l'articulació de possibles alternatives polítiques en diferents països d'Europa, s'accentuarà l'espiral repressora, com hem vist aquesta setmana Espanya amb la condemna al vaguista Alfon, o l'acusació a l'humorista Facu Díaz, amb els que expresso la meva solidaritat.

A Europa torna a sorgir amb força el feixisme, que ha trobat en l'islamofòbia, un vehicle per embolcallar noves formes de xenofòbia i racisme, i per desplegar altres idees polítiques, socials, i morals ultraconservadores.
Les manifestacions de Pegida a Alemanya, o l'ascens del Front Nacional a França en son els exemples més cridaners, però no els únics.
Els atemptats contra Charlie Hebdo, condemnables sense paliatius, poden donar aire a aquestes expressions d'ultradreta (que compten amb plena simpatia dels poders financers), i arrastrar a governs socialiberals o democristians a les seves posicions, amb una nova onada de populisme punitiu i mesures restrictives de les llibertats individuals i col·lectives.

La Unió Europea, i en especial la socialdemocràcia europea, han de decidir si els hi fa més por Le Pen que Tsipras. De moment, els mercats financers es trasbalsen davant les propostes socialment justes de SYRIZA i no davant la petició d'implantar la pena de mort feta pel Front Nacional.

Les forces d'esquerres i alternatives, amb unitat i fermesa democràtica, hem de superar l'esquema de la por, amb organització social, propostes rigurosament valentes, i un relat carregat d'esperança per a les classes populars. Entenent el seu sentit, mai m'ha acabat de fer el pes l'expressió "que la por canvïi de bàndol", per que, posats a fer por, la Història ens ha mostrat que hi ha qui està disposat a fer-ne més, com els totalitarismes i els fonamentalismes. No juguem en el seu marc mental, hi tenim les de perdre. Llibertat, igualtat, fraternitat, i solidaritat, aquest és el nostre terreny de joc de ahir, d'avui, i de demà.

Per això SYRIZA fa de l'esperança (Elpidas) un dels seus leit motiv electorals, i el lema d'un dels seus vídeos de campanya europeus, que aquí reprodueixo (subtítols en anglès). Hope is on the way! (L'esperança està en camí!). I no només pel poble grec, si no per la resta de pobles d'Europa.