"Barcelona en Comú", una oportunitat pel canvi a Barcelona (i més enllà)


Aquesta setmana s'ha presentat "Barcelona en Comú", el nom de l'acord per a una candidatura unitària a Barcelona per derrotar a l'alcalde de CiU Xavier Trias i les seves polítiques conservadores al servei d'una minoria de la ciutat.

Barcelona en Comú és un espai confluent de forces polítiques i socials, de persones i de col·lectius, d'activistes socials, i de persones que ja havien estat activistes polítiques i representants institucionals. A l'acord hi som presents Guanyem, ICV, EUiA, Podem, Procés Constituent, i Equo.

Al capdavant del projecte es situa Ada Colau, que ja ha anunciat la seva disposició a presentar-se a les primàries per encapçalar la llista, acompanyada d'un equip de persones que representin la pluralitat de la confluència, la diversitat dels districtes i barris, l'activisme social i polític, i la solvència tècnica i personal d'unes persones que aspiren a governar la capital de Catalunya.

EUiA de Barcelona està compromesa a fons amb Barcelona en Comú. Les persones que hem negociat aquest acord per part d'EUiA (Isabel Ribas, Raul Sancho, i jo mateix), penso que hem complert amb el mandat que EUiA ens havia donat, i que l'afiliació ha ratificat en referèndum per més d'un 94% dels vots. Vull agraïr les felicitacions que ens ha fet arribar molta gent per aquest acord, que ha estat rebut com una bona noticia dintre i fora de la ciutat de Barcelona.

També vull remarcar l'esforç d'ICV (i del conjunt d'ICV-EUiA) per assolir aquest acord, en especial, el paper de Ricard Gomà, que seguirà sent un actiu important d'aquest nou dispositiu polític que vol ser primera força a la ciutat. La coalició ICV-EUiA és un espai polític que aporta experiència, coneixement, i activisme social i polític a la confluència, uns elements imprescindibles per ser opció guanyadora i de govern, a la vegada que ha sapigut cedir en aquells aspectes que eren necessaris per encabir totes les pluralitats i necessitats d'una candidatura diferent a tot el que s'havia fet fins ara, i que pot servir de referència per altres ciutats i pobles que vulguin tirar endavant propostes unitàries.

Ara comencem el procés d'elecció de les candidatures i l'elaboració el programa electoral, i el més important, l'extensió d'aquest projecte, que vol funcionar com un tot plural, i no com una suma de parts més o menys conjuntada. El repte és enorme, i si la feina fins assolir aquest acord ha estat gran, encara ho serà més fer arribar les propostes d'aquesta candidatura al conjunt de la ciutat de Barcelona, a cada barri, a cada sector, a cada veï o veïna, tenint en compte que els poders econòmics de la ciutat faran tot el possible per silenciar o questionar aquest nou espai de suma que vol qüestionar els elements fonamentals de construcció de la ciutat.

L'éxit de Barcelona en Comú pot obrir l'expectativa de canvi constituent que desitgem per aquest llarg cicle electoral de l'any 2015. Aprofitem l'impuls de la victòria de SYRIZA, que ha sacsejat la política continental i alterat el marc mental de part important de la ciutadania europea, que ha mostrat que és possible guanyar i canviar les coses des del primer dia, amb totes les dificultats, però també amb tota la fermesa i el recolçament d'una base social majoritària farta d'una política feta a servei dels grans poders financers. Fem de Barcelona la capital del canvi, la capital de l'esperança.


(Foto: Diari ARA/Cristina Calderer).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Querido Alberto, bona nit,

Créeme que odio los liderazgos, las personas fetiche que nos han de salvar, los timoneles ante la adversidad, ... Siempre he creído en los equipos colectivos coordinados por una persona inspirada que sepa escuchar e integrar.

Por favor, Alberto, salva a IU, pon todas tus fuerzas en ello, salva a IU.

Me produce pena dirigirme en ti en estos terminos, yo que he detestado siempre los liderazgos, incluso el de Anguita.

Por favor, Alberto, pon cordura, aporta sentido común y cordura en esa titubeante dirección de IU Federal.

No puedo más, quiero votar a IU-CM en las autonómicas y municipales y NO PUEDO, no puedo de verdad.

Llevo votando IU (Esquerra Unida) desde que nació en 1986, contaba entonces con 18 años, mis primeras elecciones y con qué ilusión...

Pero esa ilusión, ¿dónde está esa ilusión? No está desde luego ya en IU-CM

Por favor Alberto sólo pido un poco de sentido común, de coherencia, de esperanza, de ilusión.

Nos lo debes a quienes quisimos votarte en las primarias.

No sé a quién dirigirme, y me dirijo a ti, aun a mi pesar pues se veras que no soporto los liderazgos carismáticos

Por favor Alberto, no nos falles

Mauricio y Tania ya se han rendido, no lo hagas tú, por favor.

Aunque sinceramente entendería que lo hiceras, que desistieras ante tanto absurdo acumulado en en esa IU.

Con todo mi cariño y un beso,
Pere

Un beso muy fuerte,
Pere

Anònim ha dit...

Querido Alberto, bona nit,

Créeme que odio los liderazgos, las personas fetiche que nos han de salvar, los timoneles ante la adversidad, ... Siempre he creído en los equipos colectivos coordinados por una persona inspirada que sepa escuchar e integrar.

Por favor, Alberto, salva a IU, pon todas tus fuerzas en ello, salva a IU.

Me produce pena dirigirme en ti en estos terminos, yo que he detestado siempre los liderazgos, incluso el de Anguita.

Por favor, Alberto, pon cordura, aporta sentido común y cordura en esa titubeante dirección de IU Federal.

No puedo más, quiero votar a IU-CM en las autonómicas y municipales y NO PUEDO, no puedo de verdad.

Llevo votando IU (Esquerra Unida) desde que nació en 1986, contaba entonces con 18 años, mis primeras elecciones y con qué ilusión...

Pero esa ilusión, ¿dónde está esa ilusión? No está desde luego ya en IU-CM

Por favor Alberto sólo pido un poco de sentido común, de coherencia, de esperanza, de ilusión.

Nos lo debes a quienes quisimos votarte en las primarias.

No sé a quién dirigirme, y me dirijo a ti, aun a mi pesar pues se veras que no soporto los liderazgos carismáticos

Por favor Alberto, no nos falles

Mauricio y Tania ya se han rendido, no lo hagas tú, por favor.

Aunque sinceramente entendería que lo hiceras, que desistieras ante tanto absurdo acumulado en en esa IU.

Con todo mi cariño y un beso,
Pere

Un beso muy fuerte,
Pere