Fins sempre, Jordi Miralles i Conte


Dimecres ens va deixar Jordi Miralles i Conte. De la seva biografía pública, de la talla de la seva figura política en parlaran els llibres de text i els diaris. Jo li vull dedicar aquí unes línies personals, un modest comiat, des del que Jordi Miralles va significar per la meva vida personal i pel meu activisme polític.

Tinc moltes fotos amb el Jordi Miralles, però una de les que més m'agrada recordar és aquesta que encapçala el text, que tot just ara farà deu anys (octubre 2005), a l'Acropolis d'Atenes, amb Joan Josep Nuet i Gaspar Llamazares (el fotògraf va ser Toni Barbarà). Va ser durant el I Congrès del Partit de l'Esquerra Europea, l'organització amfitriona era Synaspismos, la precursora de l'actual SYRIZA.
Aquell viatge em va obrir un nou mon, una passió per la cultura grega contemporànea, per la música i les danses gregues, la seva literatura, i la política hel.lena, que ràpidament es va extendre cap als Balcans i cap a Turquia, i que em va portar a tenir amistats a Grècia, i a conèixer a la que avui és la meva dona, Burcu, que és turca. Fins aquest punt va influir aquell viatge en la meva vida, personal i política, i tot gràcies al Jordi Miralles, que em va incloure en aquella delegació d'EUiA.

Com sabeu, vaig portar la seva agenda i els seus temes de l'any 2004 a l'any 2010. Aquest fet em va permetre viure d'aprop molts aconteixements rellevants de l'esquerra catalana, que tot just havia començat a governar Catalunya despres de 23 anys de pujolisme.
Vaig recórrer amb el Jordi molts llocs de Catalunya, vaig conèixer companys i companyes d'EUiA, d'ICV, i d'altres formacions polítiques i socials d'arreu del territori català, també d'Izquierda Unida a Espanya, i de moltes formacions d'Europa i del Mon (ara em ve al cap una trobada amb l'ambaixador de Vietnam, que parlava un castellà amb accent cubà perfecte!). Contactes i amistats que en molts casos ja ho son per tota la vida, i que aquests dies ens han fet arribar paraules de condol i escalf davant la seva mort.

Però jo vaig conèixer al Jordi Miralles molt abans, al 1997, quan vaig ingressar als CJC-Joventut Comunista. Recordo que vam fer uns campaments joves d'estiu a Castelldefels, on Jordi era llavors assessor del grup municipal. A la primera jornada de formació, els ponents van ser dues persones que ens han deixat prematurament: Josep Miquel Céspedes (fonaments del marxisme) i Jordi Miralles (sistema polític català). Va utilitzar el célebre text que Quim Sempere va escriure al 1977 a la revista Nous Horitzons sobre Jordi Pujol, que jo mateix he utilitzat després per fer formació a altres joves comunistes. Poc imaginava llavors que acabaria uns anys més tard posant en pràctica al costat del Jordi molts d'aquells postulats polítics.

A finals dels 90, vaig ser escollit responsable d'Universitat de CJC, cosa que em feia membre del Comité Executiu del PCC, on ell també assistia. Va ser el moment en que Jordi va guanyar la 2a Assemblea d'EUiA i va esdevenir Coordinador General, amb l'objectiu de recomposar l'espai de l'esquerra transformadora, que es va plasmar en l'acord de coalició ICV-EUiA de l'any 2002. Va ser un periode apassionant, amb debats i decisions de gran calat, i un curs de formació política accelerat per mi, del qual vaig aprendre els fonaments del que es el meu pensament polític avui.

Per això, quan a inicis de 2004 em va proposar que li fes d'assessor, no vaig dubtar ni un minut, i vaig deixar el meu lloc de treball a una companyia d'assegurances per començar aquesta aventura amb ell, que va tenir moments de tot tipus, però que em va fer crèixer i madurar com persona i com dirigent polític.

Jordi Miralles serà recordat com un comunista forjador de la unitat de l'esquerra transformadora, i com un dels arquitectes dels acords de govern de les esquerres catalanes del 2003 al 2010. Va ser una veu propera als problemes de les classes populars i de la gent treballadora (vam interlocutar amb tantíssimes empreses en lluita des del Parlament: Samsung, New Pol, SAS, Seat, Derbi, Nissan, Pirelli, Iberpotash, Alsthom, Yamaha, MiniWatt...), i solidària amb les lluites dels pobles d'arreu del mon, com Palestina, Sàhara, Cuba, i d'altres.
Va defensar els drets nacionals de Catalunya i el seu dret a l'autodeterminació sempre, i va teixir complicitats sobre la qüestió catalana a Izquierda Unida i al European Left Party, així com va defensar la pau i el diàleg a Euskadi. El preocupava l'arrelament social i sectorial de les esquerres, i qui tenia l'hegemonia cultural en la vida quotidiana, més enllà de la política institucional i de les aritmètiques parlamentàries.

En totes aquestes qüestions vam coincidir i son idees que formen part del meu pensament i praxis. Però també vam discrepar d'altres temes, d'aspectes més tàctics o de conjuntura. En tot cas, sempre ens vam dir les coses mirant-nos als ulls i anant al fons dels temes. En els últims temps, quedàvem de tant en quant per dinar a Viladecans, quan acabava el torn de carter a aquella ciutat, i coincidiem i discrepàvem, des de la fraternitat. Sempre m'escoltava la seva opinió, i penso que ell també tenia en compte la meva, perque mai ens vam dir les coses per quedar bé.

El destí va voler que ens trobessim per casualitat a Castelldefels uns dies abans de que la meningitis el fes caure en coma. Vaig anar amb uns amics a la platja, i me'l vaig trobar al costat de l'alcaldessa, Candela López, premiant a les entitats que havien muntat paradeta a la Festa del Mar. Una combinació molt Miralles: fer política, en contacte amb la gent, i al costat del mar, una de les seves passions. El vull recordar sempre així: ilusionat com estava per la seva nova etapa com regidor, fent política amb la gent i per la gent, i al costat del mar mediterrani, amb una rumba de Gato Pérez o dels seus amics de Los Manolos, com li agradava recordar sovint.

Descansa en pau, amic, camarada, company Jordi. Et tindrem sempre present, i farem el possible per continuar el teu llegat polític, ben fèrtil.

Vull acabar amb una forta abraçada pel seus pares Josep i la Mercè, per la Mercé Miralles, per la Magdalena, pel Pau, per la Lourdes i la Mar, i per la resta d'amistats i familiars, i companys i companyes.

2 comentaris:

Roque ha dit...

Avui ha estat un dia trist. Hem anat a acomiadar un amic, a un company ia un camarada. Ha estat molt emocionant mai m'ha passat el que avui m'ha passat. Mai vaig plorar en un funeral i avui ho he fet. Se m'han creuat tantes coses en un mateix moment que no ho he pogut suportar; Cespedes ... Jordi ... i esperem que s'aturi la ratxa. Han estat joves que han fet un treball polític extraordinari i han deixat una empremta inesborrable. Al Tanatori de Les Corts s'ha ajuntat un nombrós grup d'homes i dones (600 segons els mitjans) que tenen unes trajectòries dignes. Tant que fan sentir-me orgullós de pertànyer a aquest grup de persones que ho han donat tot per aconseguir un món més just. Fins sempre company !!!

Toni Salado ha dit...

Tots hem estat desbordats per les emcions, per la sensació d'injusticia de perdre al Jordi tan aviat. Quedem-nos amb la imatge de tants homes i dones que han vingut avui a reconèixer al Jordi tanta feina feta, tantes coses aportades a la lluita per un mon millor. Una abraçada Roque! (Per cert, la calçotada de Polinyà és altre de les coses que vaig conéixer gràcies al Jordi, la primera meva al 2004, i a molts/es de vosaltres que la feu possible cada any de manera incansable).