En Comú Podem




Bé està el que bé acaba. Amb aquesta sentència popular, es podria resumir l'acord in extremis al qual Barcelona en Comú, Podem, Iniciativa per Catalunya Verds, EQUO i Esquerra Unida i Alternativa van arribar el divendres passat, quan semblava difícil que es pogués assolir unes hores abans de signar-se, per donar a llum la confluència En Comú Podem, que tindrà com cap de llista per Barcelona a l'historiador i activista Xavier Domènech.

EUiA ha fet dos Consells Nacionals i un referèndum prèviament a l'acord, i un altre Consell Nacional posterior per validar la decisió pressa. Totes les negociacions tenen les seves dificultats, però EUiA ha estat informant als seus òrgans de manera contínua, i en presència de totes les sensibilitats, dels passos que s'anaven fent, i va consensuar una pregunta de referèndum que va donar un mandat clar de l'organització sobre quines condicions posava EUiA per arribar a un acord. 
En les últimes hores aquest mètode col·lectiu va tenir dificultats pels temps en que calia prendre les darreres decisions, i cal fer autocrítica, però en tot cas, es van donar les explicacions convenients al Consell Nacional posterior, i es va validar l'acord amb més d'un 66% de recolzament.

Fins aquí el relat de part. Però molt més important que aquest, és com ha rebut la societat, la gent d'esquerres, l'activisme social, la noticia de que hi havia un acord unitari i plural per anar a les eleccions del 20 de Desembre. L'ha rebut amb alegria, com una esperança per plantar cara al PP i a Ciutadans, i per bastir una alternativa catalana que té aliats plurals al conjunt de l'Estat, en la cerca d'obrir una segona transició en termes de ruptura constituent, de canvi social i democràtic, amb l'impuls municipalista de les experiències de Barcelona, Madrid, Cadis, o Saragossa, entre altres.

Personalment, la meva aposta sempre ha estat aquesta: fer una candidatura plural i unitària al màxim de totes les forces d'esquerres i de canvi, com és En Comú Podem. Amb totes les contradiccions, la unitat és el que demanen els temps i la ciutadania compromesa, i té lògica de continuïtat amb les experiències de les eleccions municipals i les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, amb resultats dispars, però totes amb ensenyances valuoses de cara al futur.

Les candidatures electorals no son subjectes polítics, però les experiències unitàries poden ser un banc de proves on es puguin forjar instruments polítics unitaris que vagin més enllà de les actuals organitzacions i candidatures. No es fàcil casar les organitzacions de les esquerres i la pluralitat de les seves identitats, amb nous instruments sorgits de moviments socials i ciutadans que aspiren a regenerar la política, i d'aquí gran part de les dificultats per organitzar confluències.
Però la confiança és construeix des de la praxis, des de superar els condicionants de cadascú entorn una acció política compartida, no des de la reflexió teòrica sobre la necessitat de la unitat; i equivocant-nos algunes vegades, però fent-ho junts i juntes, i sempre des del respecte al que cadascú és i aporta com organització o col·lectiu, superant l'adanisme o la voluntat de substituir als altres.

La construcció d'una alternativa guanyadora passa per agrupar forces entorn noves unitats amb dimensió social, activista, i política que puguin competir amb les dretes pel govern de les institucions, i que al mateix temps, facin societat civil alternativa i crítica, societat conscient i empoderada, societat organitzada amb paràmetres diferents als que ens proposa el neoliberalisme. La denúncia parlamentària des d'una oposició dèbil o fragmentada no és suficient per canviar la realitat, cal arrelament social; i a la vegada, els moviments socials i la ciutadania crítica necessiten de persones a les institucions que les posin al seu servei i siguin còmplices dels canvis que la societat reclama, que puguin governar obeint.

Algunes d'aquestes idees son reptes de futur que tenim col·lectivament, debats estratègics que haurem de fer a fons a la 7a Assemblea d'EUiA en el 2016, i segur que altres organitzacions també els faran en els seus processos congressuals.

Ara, el repte present és obtenir un bon resultat per evitar un nou govern antisocial i antidemocràtic de Mariano Rajoy. El canvi no s'atura, En Comú Podem!.