Un any sense Jordi Miralles i Conte



Avui fa un any que ens va deixar Jordi Miralles i Conte. Ja vaig escriure llavors algunes coses sobre la meva relació amb el Jordi, que ara no repetiré.

Només vull dir que el trobem a faltar, i que el continuem estimant. És difícil dir que pensaria el Jordi exactament de tot el que ha passat socialment i políticament durant aquests 365 dies, però algunes idees força que el caracteritzaven segur que hi serien presents en les seves reflexions. i ens ajuden a afrontar els reptes presents i futurs, tant com espai polític, com en temes de país. 

Per exemple, la importància cabdal de la unitat de les forces d'esquerres, i el seu caràcter sobirà català, així com la necessitat d'aliances a Espanya i Europa. També la necessitat d'arrelament social de la política, més enllà de la presència institucional, en especial en el mon del treball i en les experiències comunitàries, en definitiva, a la vida quotidiana, que és on té i genera l'hegemonia un determinat bloc polític dominant. I per suposat, la necessitat de que Catalunya esdevingui un subjecte polític amb capacitat per decidir el seu futur nacional, però també de model social just, democràtic, transparent, i sostenible ambientalment.

I tantes altres idees que cada dia ens recorden el seu llegat. El proper 29 d'Octubre, en l'obertura de la 7a Assemblea d'EUiA, l'organització li farà un modest homenatge, un de tants que segur s'aniran fent per que la seva figura els mereix. 

Fins la victòria sempre, amic i company Jordi!