Les garanties democràtiques del referèndum: una qüestió política, no només legal

És conegut que defenso, en la línia del plantejat per l'espai dels Comuns, la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació per Catalunya, que compleixi almenys tres requisits: que interpel·li al conjunt de la població catalana i totes les seves opcions nacionals respecte del futur polític de Catalunya, que tingui garanties democràtiques, i que tingui reconeixement internacional.

Per contra, les forces polítiques i socials que defensen un referèndum convocat de manera unilateral per la Generalitat de Catalunya sovint menystenen el requisit de les garanties democràtiques, entenent això com un legalisme que afavoreix el statu quo, i a continuació, substitueixen les garanties democràtiques per un concepte de legitimitat lligat a la participació: quanta més gent participa, és més legítim, i per tant, més democràtic, i per tant, aquesta és la seva garantia i la seva efectivitat.

El concepte de garanties democràtiques va més enllà dels aspectes legals i formals: afecten a aspectes materials, polítics, comunicatius, entre altres, per garantir especialment la igualtat d'oportunitats de totes les opcions. Ni les garanties democràtiques son, només, un requisit de caràcter legal respecte de l'ordenament vigent, ni la legalitat es pot substituir per una legitimitat que depengui d'un aspecte quantitatiu com és la participació. Estem parlant d'aspectes qualitatius, d'un conjunt de requisits essencials: hi ha legitimitat o no la hi ha, no hi cap "més o menys" legitimitat, sobretot si es lliga a una participació sense elements de transparència i control. Això no treu que Catalunya tingui el dret a fer un referèndum, perque és una nació que ha demostrat sobradament que vol ser un subjecte polític amb capacitat per decidir el seu futur; però en el com fer-ho, no s'hi val qualsevol mètode, perque ens hi juguem la unitat civil del poble català.

En aquest sentit, el Codi de Bones Pràctiques de la Comissió de Venècia (aprovat el Març de 2007), explica algunes de les garantíes democràtiques recomanables per un referèndum efectiu i amb possibilitat de ser reconegut democràticament, tant les que son de caràcter estrictament legal, com les que son de caràcter polític o material.

Des del punt de vista legal, es recomana que el procediment referendari estigui reconegut en les Constitucions o els Estatuts, o en una llei de caràcter superior al ordinari d'acord amb el bloc constitucional vigent, i que els seus aspectes fonamentals siguin coneguts i no es puguin canviar al menys un any abans de la convocatòria del referèndum. 

Aspectes fonamentals son, entre altres, la composició del comitè electoral i les seves funcions, el cens o registre electoral, el procediment de validació del text que es sotmet a referèndum, o la participació igualitària en els mitjans públics de partidaris i detractors del text posat a consulta.

Des d'aquest punt de vista, l'anunci fet pel Govern de la Generalitat de cara al 1 d'Octubre no compleix, pel moment, amb aquests requisits legals. I no per que el bloc constitucional espanyol vigent no ho permeti: al 2014, una comissió del Parlament va anar al Congrés a demanar, via traspàs de competències per l'article 150.2 de la Constitució Espanyola, la capacitat de convocar un referèndum específic, que en ser per delegació per llei orgànica, i amb la possibilitat de negociar els continguts de la pròpia delegació, compliria amb escreix els requeriments de la Comissió de Venècia en aquest sentit. De nou, el problema no és jurídic, és de majories polítiques: amb majoria absoluta al Congrés (no cal cap altre majoria reforçada, ni és obstacle l'opinió del Senat), es podria donar pas a un referèndum o una consulta legal i acordada a Catalunya, que podria tenir com objecte una pregunta sobre la independència, o qualsevol altra alternativa sobre el futur polític de Catalunya com a nació que vol ser reconeguda com subjecte polític.

Ens podríem estendre ara moltíssim en els requisits de la Junta Electoral, o de la formació d'un cens públic, transparent, i verificable, però considero més important destacar que, més enllà dels aspectes estrictament legals/formals, hi ha altres garanties democràtiques que son tan importants com aquestes. La Comissió de Venècia demana una actitud neutral de les autoritats administratives, i fa especial èmfasi en la igualtat d'oportunitats de totes les posicions, en cinc aspectes:

1- La campanya del referèndum.
2- La cobertura dels mitjans de comunicació, en particular pels mitjans de comunicació de titularitat pública.
3- El finançament públic de la campanya i els seus actors.
4- La publicitat i propaganda.
5- El dret a manifestar-se.

No coneixem si la Generalitat contempla cap d'aquests aspectes, a l'espera de veure que diran les secretes lleis de referèndum i de transitorietat jurídica. Però al marge d'això, l'actual realitat de l'acció de la Generalitat i dels mitjans de comunicació públics és d'un biaix total en favor de les posicions que defensa la majoria de govern. Costa pensar que, a aquestes alçades de Juny, i tenint les vacances d'Agost pel mig, aquesta tendència es pugui revertir. Ans al contrari, tot indica que s'aprofundirà, donat el secretisme i els mètodes poc participatius amb que la majoria de Junts pel Sí i les CUP volen tramitar aquestes qüestions al Parlament de Catalunya.

Mentre no es puguin assegurar garanties d'un debat en igualtat d'opcions per a totes les posicions, i on la ciutadania pugui elegir lliurement amb tota la informació al respecte del que suposa cada opció en termes econòmics, polítics, jurídics, i socials, no es pot parlar d'un referèndum que pugui ser efectiu, ni vinculant en el seu resultat, ni que aspiri a ser reconegut internacionalment.

Faria bé la majoria de govern independentista en avançar com es vol fer el referèndum, i obrir un debat seriós i realista que no menystingui a cap opció política, enlloc de practicar diàriament el #pressingComuns per desacreditar a aquells que discrepem del seu full de ruta i busquem no repetir el 9N, sinó exercir de manera efectiva el dret a decidir, i bastir aliances i majories a Catalunya i fòra de Catalunya per realitzar-ho, i per afrontar unitàriament les amenaces a l'autogovern de Catalunya que provenen del govern del PP.