Sobre possibles acords electorals per les Eleccions Generals del 28-A

S'ha fet pública una resolució del Comitè Central de Comunistes de Catalunya, partit del qual sóc membre del seu Comitè Executiu i del seu Comitè Central, on es proposa, com a element més destacat respecte altres debats electorals d'aquest període, obrir la possibilitat a parlar amb ERC per explorar la possibilitat d'un acord electoral de cara a les Eleccions Generals del 28 d'Abril, a més de fer aquestes converses i acords amb Catalunya en Comú, l'espai en construcció del qual participem els i les comunistes de Catalunya des de la seva fundació.

Tant en el Comitè Executiu com en el Comitè Central, la meva posició i vot va ser contrari a la possibilitat de que Comunistes de Catalunya explorés un acord electoral amb ERC per les eleccions generals del 28 d'Abril, i per tant, que els únics acords que s'han de concretar, en la meva opinió, son amb Catalunya en Comú, i des del marc d'Esquerra Unida i Alternativa, que és qui participa i es reconegut formalment en aquest espai de confluència i subjecte polític unitari en construcció.

En aquest escrit explicaré les meves raons personals per defensar aquesta posició en un debat que no es tancarà fins el proper Comitè Central del 9 de Març (i que, als òrgans d'EUiA, ni tan sols s'ha encetat), però que en fer-se públic, potser val la pena compartir obertament, exposant algunes idees força que crec que acompanyen aquest debat.

En el darrer Congrés de Comunistes de Catalunya (Juny 2017), vam aprovar en les tesis del mateix l'aposta per construir un nou subjecte polític de l'esquerra transformadora a Catalunya que superés les confluències electorals del període 2015-2017. Definíem aquesta tasca de la següent manera:

"El 15-M, la crisis global de la política i la representació institucional, i l'aparició de noves formacions polítiques com Podem o de les plataformes ciutadanistes com Procés Constituent o Guanyem Barcelona, va accelerar la dinàmica de canvi de tot l'espai transformador i mutar la relació entre tots els actors, en positiu i de manera superadora. 

EUiA ja ho havia teoritzat en la seva 6a Assemblea al 2012, on els i les comunistes vam ser defensors d'aquestes tesis, i després gestors de la seva aplicació i concreció a la pràctica amb les confluències electorals, no sense moments de forta tensió interna i entre actors per cada aspecte de les negociacions. Però els resultats, el recolzament popular, i l'expectativa de creixement generada van mostrar que l'elecció estratègica era correcta.

Aquest 2017 està en marxa el trànsit de les confluències electorals a la construcció d'un nou subjecte polític, que ha d'anar més enllà de la idea de la recomposició de les esquerres, i on el tot ha de ser més que la suma de les parts; ha de ser un veritable nou instrument unitari d'àmplies majories populars i treballadores, amb nous consensos polítics, noves estructures i maneres de participar de la ciutadania, capaç de generar un moviment polític i social transformador, i una idea de país, que disputi l'hegemonia al catalanisme conservador.

Un subjecte polític català, plural, basat en la unitat programàtica, mobilitzador, radicalment democràtic, i amb aliances plurals amb altres subjectes polítics de canvi a l'Estat espanyol com Unidos Podemos o En Marea, entre altres, i també a Europa i més enllà, amb una clara vocació internacionalista. Un nou instrument arrelat en els valors republicans, en les tradicions obreres i populars, en l’imaginari de les esquerres transformadores, de les lluites emancipadores, i del feminisme."

La construcció d'un nou subjecte és, per tant, una aposta estratègica de Comunistes, no de caràcter electoral, i decidida en un Congrés, no en un Comitè Central. Si es vol canviar la proposta estratègica (després ens referirem més a fons), el lloc per fer-ho és un nou Congrés del partit, no un Comitè Central o una Conferència Política. Per mi, aquesta qüestió no és formal o de mètode, si no de fons, per que afecta al "demos" que pren la decisió, és a dir, a l'amplitud del consens per establir quines propostes son estratègiques.

Aquesta aposta estratègica la vam defensar també els i les Comunistes de Catalunya a la 7a Assemblea d'EUiA (Desembre 2016), i en una Conferència Política sobre aquesta qüestió (Març 2018), per tant, decisions estratègiques preses en els màxims òrgans de decisió d'EUiA, superiors en rang a un Consell Nacional.

La concreció d'aquesta aposta ja s'havia començat a materializar a l'Abril de 2017 en la primera assemblea de la iniciativa "Un País en Comú", que va sentar les bases i l'ideari del que un any després esdevindria l'organització Catalunya en Comú, que ha generat les seves pròpies dinàmiques i sensibilitats internes, desdibuixant inclús les fronteres clàssiques dels actors confluents. 

Podem discutir si l'actual Catalunya en Comú s'apropa més o menys al que havíem dissenyat en les nostres tesis, però a dia d'avui, és la única realitat tangible del que vam teoritzar, amb totes les seves mancances.

La resolució proposada implicaria qüestions de caràcter estratègic, i no tàctic o conjuntural només per les eleccions del 28 d'Abril, per dues raons:


1- Un acord ara amb ERC alteraria estratègicament la ubicació del nostre projecte en l'espectre polític, i generaria confusió en el nostre electorat.

Històricament, i també avui, som part de l'esquerra transformadora i de les forces de canvi, situades a l'esquerra de la socialdemocràcia, i amb voluntat de superar aquest marc per un projecte de majories més ampli, també en el terreny nacional, on es pretén ser punt de trobada de federalistes, sobiranistes i independentistes. Representem bàsicament a classes treballadores i populars amb identitats plurals respecte del debat nacional.

En canvi, l'actual ERC sembla aspirar a ser el gran partit de l'independentisme a Catalunya, corrent actualment majoritària del catalanisme polític, aixoplugant diversos sectors socials, principalment de classes mitjanes, que tenen com a prioritat definir Catalunya com a Estat independent, deixant en segon terme (o per després de la independència) les qüestions de caràcter econòmiques i socials. Un acord electoral amb ERC ens ubicaria com ala esquerra d'aquests sectors, en el millor dels casos, i amb més dificultat per expressar la nostra pluralitat en tots els àmbits, tant en temes socials com en el debat nacional, donada la forta polarització de l'espai independentista.

En el cas de les properes eleccions al Congrés i Senat seria encara més evident, per que en el recent debat sobre l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat ha pogut més la competició entre sectors independentistes, que pensar en el que la seva aprovació millorava respecte de les condicions de vida de la gent, especialment de les classes populars. Difícilment podríem compartir estratègia electoral després d'aquesta discrepància tan evident, després d'haver defensat el nostre grup parlamentari a fons uns pressupostos que ERC ha rebutjat, i al voltant dels quals, sembla que el PSOE articularà la seva campanya i crida al vot útil.

Si l'acord es plantegés en clau post-electoral seria diferent. En clau frontpopulista, tots els acords amb ERC, PSC, CUP, i altres candidatures de canvi, si es pacta un programa de govern comú, em semblen bé per governar en qualsevol institució, i especialment, si es per barrar-li el pas a les dretes, però no sembla el cas del que estem parlant, tenint en compte, a més, que el soci preferent d'ERC a molts nivells continuarà sent el conglomerat Crida-PDECat.


2- La impossibilitat de fer coses diferents el 28-A i el 26-M. 

No és possible anar amb ERC a les Generals a l'Abril, i amb CatComú a les municipals i europees al Maig. No és possible que la nostra militància, que porta mesos treballant en la configuració dels espais de Catalunya en Comú a les localitats, i en les candidatures municipals, puguin deixar en stand-by aquests espais a l'Abril, sense que això tingui conseqüències negatives a l'intentar retornar pel Maig. El mateix podríem dir del nostre electorat, que podria no entendre el per què d'aquests moviments, i abandonar-nos com opció en qui confiar el seu vot.

Possiblement, serà tot una sola campanya, a dues voltes. I tota formació amb voluntat guanyadora haurà d'establir el seu marc, relat, i propostes en clau de continuïtat entre Abril i Maig, i més a Catalunya, on les eleccions autonòmiques queden fora de l'equació. 


Per aquestes raons, entre altres, de fortes implicacions estratègiques, complexes, que requereixen un debat en calma que no trobarem en període electoral, acabaria aquest escrit fent una crida a la responsabilitat de tothom, a l'escolta activa, i a fer una discussió serena centrada en mantenir la unitat i cohesió de Comunistes de Catalunya, i també, a Esquerra Unida i Alternativa quan s'obri aquest debat, que afegeixo, en el cas d'acords electorals nous, requeriria d'aprovació en referèndum.

Els reptes que tenim per endavant son gegants, i temps tindrem després del cicle electoral, de convocar congressos i assemblees per revisar a fons l'estratègia de cada organització, per que és allà on s'ha de prendre aquest tipus de decisions que poden alterar la naturalesa dels nostres projectes. I les prendrem, no hi ha dubte, com sempre hem fet encara que fossin difícils.

Però ara, cal centrar-se en guanyar per les forces progressistes una majoria que barri el pas al trident conservador de PP-Cs-VOX a l'Estat, aportar el major nombre de diputats i diputades d'esquerres al Parlament Europeu, i sobretot, a consolidar i augmentar les alcaldies del canvi, amb Barcelona i Ada Colau al capdavant, i això només es pot fer des de l'estabilitat de l'espai i els instruments que col·lectivament vam decidir construir.

4 comentaris:

Teresa Fortuny ha dit...

Estic completament d'acord amb l'article. Ahir quan vaig rebre la resolució del central, no me la podia creure En que estem pensan!!!. Estic al partit desde la seva fundació i sempre he intentat trasladar les resolucions a la resta de companys i camarades, tot i que en algun moment he tingut alguna discrepancia, peró aquesta resolució la considero indefensable!!!. Espero que la discusió a les cel.lules la rebutgi. Ja hi ha preocupació a comanys i companyes d'euia que sempre han confiat en nosaltres. Si us plau, pensem en la gen que lluita en els centres de treball, que pateix la precarietat, i hem de fer acords amb aquests que per interessos partidaris, s'han carregat uns pressupostos progressistes i de passada un gobern davant de la incertesa del que pugui sortir el 28 a. Els de "cuanto peor mejor" no han estat mai els meus i varen quedar agenollatsa Euzkadi.

Toni Salado ha dit...


Gràcies per compartir la reflexió Teresa, intentarem posar seny i mirada llarga. Salut!.

Francesc M.Casares ha dit...

Estic d'acord amb tu toni

Toni Salado ha dit...

Gràcies Paco. Salut.