Avui fa un mes que Isma i Dani (i Javi, i recentment, Laura) estan a la preso de manera injusta per participar en les mobilitzacions de la Vaga General del 29M. Els hi dedico un poema de Nazim Hikmet Ran, poeta comunista turc, que va coneixer la presó i l'exili per defensar la Llibertat i el Socialisme. Llibertat ja!
RESPOSTA
Aquest mur,
aquest mur vostre
poc ens importa, poc.
L'origen de la nostra força
no està en la vaga promesa d'un místic,
ni en un somni qualsevol que incendia l'ànima.
Procedeix únicament
d'aquest galopar de la Història
impossible d'aturar.
Els que intenten oposar-se a nosaltres
s'oposen també
a les lleis seculars
del moviment de la matèria,
de la societat en marxa.
No existeix pausa, sino moviment:
si l'avui desemboca en el demà,
i el demà derriba l'avui,
i tot sense parar segueix avançant,
avançant
avançant.
Nosaltres, herois d'avui
som els pregoners
del demà.
Som el rumor
d'aquesta corrent
que corre sense parar
i reconstrueix
el que acaba d'arrasar.
Nosaltres
som els que acomoden el nostre pas al pas de la Història,
els que trepitjen l'imperialisme que es derrumba,
els que edifiquen
el demà.
Aquest mur,
aquest mur vostre,
poc ens importa, poc.
